10a. Cursa de l’Oli. Dòping?

Què farem? Encetem l’any nou amb força? Comencem pel principi o comencem pel final com lo Quentin Tarantino? Avui començarem pel principi, però qualsevol dia començarem pel final, com lo Tarantino. Si ens despistem, ja ens ho recordareu.

Per cert, ja heu valorat les cròniques de l’any 2012? Encara no? Encara hi ha algú que no ha votat? Doncs va, que us deixem uns minuts per votar...

Valoració cròniques 2012

Ja? Encara no? Si no voteu, no hi ha crònica. Quina lentitud...

Ja? Sí? Som-hi doncs...

La primera cursa de l’any té lloc lo diumenge 20 de gener a Les Borges Blanques i compta amb l’assistència de dos Atlètics, lo Joan Vilana i lo Jordi Alet, que a dos quarts de vuit fan cap a El Portal per marxar cap a la capital de les Garrigues.

A dos quarts de vuit a El Portal? A dos quarts de vuit encara és fosc. A dos quarts de vuit El Portal està tancat. A dos quarts de vuit encara no hi ha mercat. A dos quarts de vuit encara no hi ha l’exposició de porrons de Cal Sastret a la vorera. Això sí, a dos quarts de vuit són necessàries unes ulleres de sol per passejar pel Carrer Nou. A dos quarts de vuit i a dos quarts de tres de la matinada, és igual.

Passejant pel Carrer Nou a dos quarts de vuit, amb tota la lluminària, mai sabem si és de nit o si és de dia. I sempre sembla que aquest carrer desembocarà a Las Vegas. I sempre sembla que apareixerà un casino. I sempre acaba apareixent lo cementiri. I mai acaba apareixent lo casino. I després, passejant per l'Avinguda Santa Fe, amb tota la foscor, entre les tenebres, necessitem un frontal per verificar que no acaba apareixent lo cementiri. 

No hi ha mesura.

I a dos quarts de vuit, i després d’haver fet una bona ruta pel poble, surten d’Organyà els dos Atlètics en direcció a Les Borges Blanques. Sense veure una ànima. Que blanques ho eren les teulades d’Organyà durant la setmana i no Les Borges.

Temperatures baixes, vent i humitat. La sortida és a les 10 del matí. 800 corredors. 1 amb perilla. 799 sense perilla. 10.360 metres de recorregut. Camins de terra i camins d’asfalt. Un instant pel Joan. Una eternitat pel Jordi.

La cursa, que obliga a tots els corredors a superar petits desnivells positius en la seva primera meitat, finalitza, sobre un terreny més còmode, en ple passeig del Terrall de la capital catalana de l’oli, on apareix un monument en reconeixement al pagès de Les Garrigues. No deixa indiferent a ningú un monument dirigit a la pagesia. Feina important. Feina dura. Feina feixuga. Feina antiga. Però feina injustament poc valorada.

Lo Joan, sempre per davant, finalitza amb 43’59’’ i lo Jordi, sempre per darrere, finalitza amb 49’36’’, ja que si ho fa més ràpid, es cansa. Hi ha un abisme entre tots dos. Aquest home (lo Joan) està mal aprofitat. Si en lloc de posar-se a córrer, s’arriba a posar a collir olives, deixa totes les oliveres de Les Garriges pelades en un matí. És un personatge sospitós.

Per aquest motiu, durant els darrers dies, ha estat acusat de dopatge continuat per la GANXADA, l’Agència Antidopatge d’Organyà. Els resultats aconseguits per aquest superatleta no són humanament possibles segons les conclusions extretes de l’informe redactat per aquest organisme.

I els rumors apunten a una possible utilització de productes per millorar el rendiment per part del Joan. Aquest cas ha pres una dimensió social i esportiva abismal. I per aquest motiu, l'Oprah Winfrey, la popular presentadora de color, de color negre, ha entrevistat el conegut atleta “ganxo” per esbrinar tota la veritat.

En aquesta entrevista, com tots sabem, lo Joan ha confirmat que havia utilitzat potenciadors del rendiment per millorar els seus resultats. Però productes potenciadors del rendiment naturals i de qualitat. Res de dòping i res de substàncies il·legals.

Trumfos de Cambrils, iogurts de La Reula, embotits d’Organyà i aigua de Bordonera amb una mica de tosca. Aquests productes són una garantia per a la millora del rendiment. Els altres, els il·legals, van al contenidor groc. O anaven al verd? És igual! Van al contenidor.

I aquí acabem la primera crònica de l'any. Com podeu veure, en aquesta crònica i en totes les que anirem publicant aquest any 2013, hi haurà un apartat de valoració de les mateixes. Agrairem valoreu totes les cròniques després de la seva lectura (entre 1 estrella i 5 estrelles), ja que aquesta valoració ens permetrà obtenir el rànquing de les millors cròniques de l'any 2013.

Força Atlètic!

Classificació, vídeo cursa

Continua llegint...

Excursió Senyús-Montellà. A cops de xiulet.

Un equip de futbol sense reserves. Onze Atlètics. Deu i lo guia. Han estat els integrants de l’excursió a Senyús del passat dissabte 14 de gener.

Les quatre dones, més fortes que els homes però més desorientades, han realitzat la ruta per davant del guia i s’han vist obligades a fer i desfer el camí a cops de xiulet.

Les dues cabres dels hippies i la Feno han jugat al límit del reglament. Vermella directa a les dues cabres per intent d’agressió. Targeta groga a la Feno per protestar reiteradament i amb els braços en alt les decisions del Club.

Us deixem l’enllaç directe a la galeria de fotos de l’excursió:

Fotos excursió

Pip! Pip! Piiiiiiiiiiiiiiip!

Força Atlètic!

Continua llegint...

Valoració cròniques 2012. Vota la millor crònica de l'any!

Deixem l’any 2012 enrere i amb ell, tot un seguit de cròniques publicades en aquest Bloc, el Bloc de l’Atlètic Santa Fe.

Per aquest motiu, obrim una enquesta per tal de poder obtenir les vostres opinions sobre aquestes cròniques. Aquest mitjà ens permetrà aconseguir una visió general de les preferències dels lectors i facilitarà l'adaptació de les cròniques posteriors a aquestes preferències.

Per tant, us animem a tots (socis, lectors i seguidors) a valorar les cròniques de l’Atlètic Santa Fe publicades durant l’any 2012. Us deixem l'enllaç directe al qüestionari de valoració de les cròniques:

Qüestionari valoració cròniques 

Per una altra banda, també podeu deixar les vostres opinions a través de comentaris en aquesta mateixa publicació.

Quina ha estat la millor crònica de l’any? Són adequades les cròniques? Hem de renovar el cronista? 

Vota! Ajuda'ns a millorar!

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Continua llegint...

Cursa dels nassos d’Oliana. Un milió de gràcies.

Esblanqueït, amb les traces dels llençols a la cara i la marca resseca de la llet als bigotis arriba el Xavi Alet al Bar Restaurant El Portal, on l’esperen els altres tres Atlètics (El Joan Vilana, el Jordi Alet i el Sete) que participaran a la Cursa dels nassos d’Oliana, que té lloc l’últim diumenge de 2012 a les 11:30 del matí.

Lo sol ja comença a il·luminar la vila d’Organyà i el paisatge blanquinós de primera hora del matí va deixant pas a l’herba verda que esperava, impacient sota el gebre, la sortida de l’astre rei per poder imposar el seu color. La temperatura comença a ser agradable...

Però a Oliana apareix la boira i el dia és gris. Un dia trist. Un dia darrere un altre a Oliana. L’aigua és símbol de riquesa, però de vegades la pobresa augura felicitat i alegria. La inauguració de la presa del pantà va anar a càrrec del Generalísimo, símbol inequívoc de tristesa, de repressió i de molts grisos. De dies grisos i de “grisos” repartint hòsties tots els dies.

L’arribada a Oliana però, obviant el fred, la humitat i la boira, s’ha vist marcada per dues sorpreses agradables.

Per una banda apareix lo nen de cal Borda de Montanissell remenant la xocolata desfeta que l’organització ha preparat pels corredors. Xocolata desfeta he dit? Tanta comèdia amb la xocolata desfeta i és ben aigualida. Què passa? Quinze dies anunciant la xocolata desfeta i reparteixen Cacaolat?

Per una altra banda apareixen los entrenadors del pitjor equip de futbol juvenil de la història del nostre país, lo Quico i lo Joel. Sense haver fet la inscripció, sense intenció de fer-la i sense avisar a ningú.

A última hora aconsegueixen un dorsal cada un i la barretina que subministra l’organització a tots els participants de la cursa. Els sis Atlètics són testimonis d’una bona organització.

Perdó. Cinc i mig. Lo Xavi, lo Joan, lo Joel, lo Jordi, lo Sete i lo mig Atlètic, lo Quico. És lo mig Atlètic perquè no és soci de l’Atlètic però després de llegir aquesta crònica enviarà lo formulari d’alta. O no.

I la cursa? Recorregut de 10.000 metres de distància i 300 metres de desnivell acumulat que transcorre pels carrers, camins i corriols d’Oliana, facilitant a tots els corredors una visita ràpida dels principals punts d’interès d’aquesta població, amb el Castell d’Oliana com a principal atractiu.

I comença la cursa, que es va estirant, es va estirant, es va estirant... Trencada! I lo Xavi Alet s’ha col·locat entre els primers corredors, serrant les dents per no perdre el contacte amb el grup capdavanter.

Circuit de tobogans. Les dures ascensions de la seva part inicial contrasten amb els descensos i els trams ràpids i sense desnivells significatius de la seva part final.

Lo Xavi es manté entre els primers i arriba en vuitena posició, a menys de dos minuts del primer classificat, lo Xavier Jové, de Ponts. Gran. Molt gran. Massa gran i tot. Aviat no l’aguantarem.

I més tard arriba lo Joan, després de desempallegar-se del Joel. I una mica més tard arriba lo Jordi, llençant el ja conegut “esprint Wilson” per batre un rival sobre la mateixa línia de meta. I poc després apareix, havent anat de menys a més, lo Sete.

Ningú l'ha vist? Finalment fa acte de presència a la Plaça de la Reguereta l’exinternacional andorrà, lo Quico. I diuen que el temps ho cura tot? Ostres! I després de tants anys encara segueix amb la mateixa dinàmica negativa de l’equip juvenil de l’Organyà? En fi...

Aquí acaba l’última crònica de l’any (Si no n'arriba cap més). Acomiadem aquest any 2012 amb la voluntat d’haver intentat aconseguir que tothom gaudeixi de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe. Aconseguir treure un somriure, només un únic somriure a una sola persona amb la lectura d’una crònica, ja és un èxit per nosaltres. És un gest enorme.

No és fàcil, us ho ben asseguro, però nosaltres hi hem posat tota la nostra ciència, que és molt poca, i tota la nostra il·lusió, que és immensa. Algunes vegades encertarem i unes altres vegades no, però sabem que sou conscients de la dificultat que alberga.

I amb el cor a la mà, volem donar les gràcies a tots els lectors, i desitjar-vos un feliç 2013. Sense vosaltres, aquesta feina, perdria el sentit.

Un milió de gràcies. 

Classificacions

Continua llegint...