dimarts, 6 d’octubre de 2015

Camí Vell de les Valls d'Aguilar. Bordonera d'Organyà.

Una carta amenaçadora lligada a un pedra tosca (“pumicita” per aquells més refinats) va trencar el vidre d’una de les finestres de les dependències del quarter general de l’Atlètic Santa Fe, la passada mitjanit. En una hora imprecisa entre tres quarts de mig de... Ai! En una hora imprecisa entre tres quarts i mig de quatre i un quart de mig de...

En una hora imprecisa. El president es va aterrir i es va refugiar sota la taula del seu despatx buscant protecció. El secretari no, que és més valent.

La pumicita tenia forma de caragol i gust de tosca. De la Font Bordonera. Formada l’any 1299. La carta anava acompanyada d’una petita nota de color blanc, escrita a mà. La nota contenia el text: “Qui ha escrit aquesta mentida?”. Amb lletra de metge i tinta blavosa. Un “Bic Naranja”, crec. 

En obrir cuidadosament la carta va aparèixer...

Bordonera és d’Organyà.

El comte de Sallent i la seva esposa tenien una filla que va tenir la desgràcia de quedar-se cega. Després d'esgotar tots els mitjans que tenien al seu abast per guarir la filla, van prometre que donarien la font Bordonera, de la qual eren senyors, a Santa Maria d'Organyà si la seva filla hi tornava a veure. La filla, Bruniselda, va recuperar-se en un tres i no res, però l'alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove perdé de nou la visió i els seus pares, penedits de tot cor, van renovar la promesa, i no solament això, sinó que van conduir l'aigua fins als seus peus, amb la qual envoltaren el cambril. Aleshores la filla dels comtes va sanar definitivament i no li va tornar mai més la ceguesa que fins llavors tant els havia fet sofrir.

Malgrat tractar-se d’una llegenda, hi ha la còpia d’una escriptura antiga que podia estar relacionada amb aquest fet. Segons el document esmentat, amb data 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font per part del senyor Arnau de Sallent i la seva muller, senyora Sància, a nostre Senyor i a Santa Maria d’Organyà, així com als canonges presents llavors i als que hi hauria en l’esdevenidor.

Es desconeix l’autoria de la carta, que no anava firmada. Existeixen tres línies d’investigació. Una d’elles apunta a una empresa de neteja de la mateixa població. La segona apunta a una cèl·lula terrorista. I la tercera apunta a “La Veu d’Organyà”.

Línies d’investigació enumerades seguint un estricte ordre. Un estricte grau de risc. De perillositat.

Alguns dels peregrins del recentment estrenat camí vell de les Valls d’Aguilar també podrien estar implicats en aquest afer. Tots sospitosos. Tots.


El camí vell de les Valls d’Aguilar. Un camí que uneix tots els pobles de les Valls d’Aguilar. Tots. Argestues, Bellpui, Berén, Biscarbó, Els Castells, Castellàs, Espaén, La Guàrdia d’Ares, Junyent, Miravall, Noves de Segre, Taús i Trejuvell. Línies esborrades dels mapes. Un pas enrere. Un pas endavant.

Força Atlètic!


Continua llegint...

diumenge, 4 d’octubre de 2015

La Carrerada del Tosserol. Bordonera de Nargó.

Moltes felicitats, nargonins i nargonines. Massa aigua, però la meva més sincera enhorabona. Aquesta vegada ens heu passat la mà per la cara. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul.

Ens heu donat una lliçó brillant. Una lliçó de responsabilitat i de dignitat. Una lliçó de generositat. Una lliçó de vida. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó.

Les coses es poden fer de dues maneres. Totes les coses es poden fer dues maneres. Només de dues. Ni més ni menys. Es poden fer bé i es poden fer com nosaltres. Vosaltres ho heu fet bé i nosaltres... Com ho hem fet nosaltres?

Les mateixes vacants a l’escola i dos processos diferents per a cobrir aquestes vacants. Igualtat d’oportunitats, concurs públic, publicació de les bases. Procediment exemplar (http://collnargo.ddl.net/novetats.php?id=19774&id_seccio=). Coll de Nargó. Segle XXI. Any 2015. 

Sense igualtat d’oportunitats, sense concurs públic, sense publicació de les bases. Organyà. Segle XXI. Any 2015. Organyà 2.0. Segle XXI. Any 2015. Organyà no és català.

Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

I La Carrerada del Tosserol? No té mesura. La població de Les Masies de Nargó es va convertir en la turística capital del Vèneto durant unes hores. Aigua per tot arreu. En garrafes i gots, en lloc de canals. Aigua aquí, aigua allà. “Maquíllate, maquíllate. Un espejo de cristal y mírate, y mírate”... Ai!


Però el mèrit és compartit. Jo penso que el mèrit també és nostre, que després de tres anys denunciant el dèficit d’aigua de boca pels corredors hem aconseguit una proesa. Un miracle. Un aplaudiment pel nostre cronista. A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Estem d’acord o no estem d’acord?

I Bordonera és de Nargó. Tenen raó. I quan tenen raó ho reconec. Bordonera és de Nargó. I si no ho veieu clar, mireu el mapa. Els “ganxos” de Déu. O del Cèsar. O de Déu...

Ah! I una última cosa, amics de Coll de Nargó. Res, que sou molt bona gent, molt ben parits... i que quan pugueu hauríeu de netejar els lavabos de la vostra font, que estan força deteriorats i bruts. També hauríeu de substituir les taules i els bancs, que estan malmesos. I tallar l’herba un parell de dits i desbrossar els vorals del camí. Un manteniment mensual seria suficient, penso. Que una mica “deixadots” si que sou...

La meva més sincera enhorabona. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

O potser tot ha estat un miratge?

Força Atlètic!

Signat,

Anònim.


PD: Odio la gent que no dóna la cara.
Continua llegint...