3a Cursa dels Nassos d'Oliana. Pell de gallina.

Una de les últimes curses de l’any. I propera. La tercera edició de la cursa dels Nassos d’Oliana canvia el recorregut i ofereix una ostensible millora respecte a les edicions anteriors d’aquesta mateixa carrera.

Sol radiant a Organyà. Boira espessa a Oliana, país gris. Amb el pas de les hores, però, aquesta boira espessa de primera hora del matí es va aixecant paulatinament. Els raigs del sol es van escolant entre les esquerdes de la cada vegada menys espessa teranyina i auguren un dia més càlid, més bonic, més suau.

Recorregut de 10 quilòmetres i recorregut de 5 quilòmetres. Dos atletes del Club a la cursa de 10 quilòmetres. Cap atleta del Club a la carrera de 5 quilòmetres. Són valents. Van molt tapats, però són molt valents. Tenen la pell de gallina, però són molt valents.

I avui tindran el suport. Tindran el suport del President i del Secretari del Club. Possiblement siguin els atletes amb un major nombre de seguidors. En els moments més durs de la prova rebran els crits d’ànim i les mostres de suport. Banderes, pancartes, algun insult...

A les 11 en punt del matí del diumenge 29 de desembre de 2013 es dóna la sortida de la cursa de 10 quilòmetres i els atletes surten desbocats pels estrets i pendents carrers d’Oliana, igual que surten els braus a Pamplona en ple mes de juliol i en direcció a la Plaça. Molts corredors. Un parell de torets amb la pell de gallina. Poca gent als carrers. Ambient fred.

Circuit de tobogans. Camins de terra. Camins humits. Camins i més camins. Paisatge acollidor. La boira és menys espessa. Corredors sols. Grups trencats. Degotejos constants. Oliana es mostra sota la boira. Oliana és la referència. La sortida i l’arribada.

President i Secretari realitzen un muntatge imponent per a rebre els corredors de la cursa llarga a poca distància de la línia de meta. La insígnia del Club, la bandera, una bona posició per a la gravació de la cursa i per a esperonar els corredors...

Ep! Que aquí a la vora hi ha un cartell indicador. Quilòmetre 4! Merda! Estem en el recorregut de la cursa curta! Gairebé tres quarts de dotze! Ràpid! Desmuntatge i retirada! Esprint per a recuperar una bona posició dins del recorregut correcte! Per a veure passar els nostres corredors! Per a poder-los donar una mica d’alè!

Uf! Just a temps per a poder observar l’arribada de tots els corredors. Per a poder-los entregar una mica de força, per a suavitzar lleugerament el camí a través de mots i paraules. Paraules més altes i paraules més baixes. I algun insult...

Un, dos, tres... Xavi Alet! Un, dos, tres... Ja! Pica paret, però amb el cap. Un aprenent de traïdor que ha utilitzat el Club per a la realització de publicitat del forn de pa (veure classificació). S'ha quedat a una espurna del podi. A només una minúscula noció de temps d’alçar-se amb la tercera posició de la classificació general. Gairebé...

I uns minuts després, l’arribada de la immensa silueta de la perilla del Joan capta l’atenció de grans i petits. Una ombra imponent sobre l’arribada. Una silueta propera. Bufits a prop. Bufits intensos. Una perilla que creua la línia d’arribada en una meritòria posició. Entre els més forts.

Punt i final. Paraules creuades. Pell de gallina. Salutacions i comiats. Desitjos de prosperitat i bons propòsits. Nous reptes i noves emocions per aquest proper 2014...

Bon any nou a tothom! I... no us perdeu el vídeo adjunt de la cursa.

Força Atlètic!

PD: Seguim esperant l'anunciada crònica de la Sant Silvestre de Sant Julià de Lòria. Una crònica promesa pel Marcel·lí Alet. Una crònica que havia de ser de traca i mocador. Una crònica que s'ha quedat com el 25 de desembre. S'ha quedat en fum. Fum, fum, fum...

Classificació 10 km, Classificació 5 km, Vídeo cursa

Continua llegint...

Felicitació de Nadal. Seguirem creixent!

Girem la vista endarrere i veiem que aquest any 2013, que ha passat volant, havia de ser l’any de la consolidació de l’Atlètic Santa Fe. Amb més de 80 socis, més excursions que en el primer any de vida del Club i un major nombre de curses realitzades, possiblement s’hagi aconseguit.

Per una altra banda, diversos reconeixements i alguns títols aconseguits pels atletes del Club demostren que el Club segueix creixent, també, en altres aspectes com poden ésser la gestió i la qualitat.

I com és habitual en aquestes dates, us desitgem un Bon Nadal i un feliç any 2014. I com també és habitual, us deixem una postal ben maca que s’ha tret de la màniga lo President.

Així que... Bon Nadal i Feliç 2014 a tots els socis, i als altres... Va! Als altres, aquesta vegada, també!

Esperem continuar creixent durant aquest proper 2014 i que us animeu a participar i a col·laborar amb l'Atlètic Santa Fe. I, com sempre, seguirem oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees.

Fes-te del Club! Seguirem creixent! 

Força Atlètic!

Continua llegint...

Belluga't per la Marató. Dos-cents sis, de moment.

Setze per cinc, més setze, més deu i més cent. Dos-cents sis! Dos-cents sis euros recaptats amb l’activitat “Belluga’t per la Marató!”. Dos-cents sis euros de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra les malalties neurodegeneratives.

Dos-cents sis milions de gràcies a tots els quins heu col·laborat amb l’activitat. Dos-cents sis milions de gràcies a tots els quins us heu "bellugat" per la Marató de TV3, a tots aquells i aquelles que heu cregut fermament que només la vostra presència en una activitat afegia un euro més al marcador de la Marató.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran. Aquesta gent és la quina ha fet que, aquest matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra gent. I que des de fora, ens mirin amb recel.

Nou milions cinc-cents mil euros en només unes hores. Nou milions cinc-cents mil euros de solidaritat. És increïble.

L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut. O de la millor manera que ha sabut. I ha ingressat els dos-cents sis euros aconseguits, avui mateix, al número de compte de la Marató. En efectiu, tal i com varen ésser recollits. Amb la cara ben alta i amb orgull. Amb l’orgull i la satisfacció d’haver-hi posat tot el nostre esforç i tota la nostra voluntat. 

I hem sortit del banc amb una rialla a la cara. Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts. I que havíem intentat fer tot el possible per a recollir dos-cents sis euros. I que els havíem donat. Només dos-cents sis euros. Però dos-cents sis euros que per a nosaltres són molts. Perquè ens hem adonat que recollir dos-cents sis euros costa molt. I nosaltres, ho hem aconseguit.

Us deixem l’enllaç directe a la galeria fotogràfica de l’excursió i als vídeos emesos durant el programa de la Marató 2013 amb presència de l’Atlètic Santa Fe, ja que l’activitat “Belluga’t per la Marató” va ser protagonista a TV3 durant tot el dia...

Galeria fotogràfica“Belluga’t per la Marató”

Vídeo 1 TV3 Atlètic Santa Fe “Belluga’tper la Marató”

Vídeo 2 TV3 Atlètic Santa Fe “Belluga’t per la Marató”

Vídeo 3 TV3 Atlètic Santa Fe "Belluga't per la Marató"

Gràcies a tots els que ho heu fet possible. A tots aquells que, avui, ens heu fet sentir una mica més grans. Més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber. I donem les gràcies a totes aquelles persones que ens han fet arribar els diners desinteressadament.

I donada l'allau de sol·licituds que hem rebut per part de tots vosaltres, que tot i no poder assistir a la caminada ens heu mostrat el vostre interès de col·laborar amb La Marató a través de l'Atlètic Santa Fe, deixem oberta a tothom la possibilitat de continuar realitzant donatius a través del Club. L'Atlètic Santa Fe, a finals d'aquest mes de desembre, realitzarà un nou donatiu amb tots els diners rebuts durant aquests dies. Per a realitzar el donatiu us haureu de posar en contacte amb el Club (atleticsantafe@gmail.com) indicant el vostre interès en la realització del donatiu.

L'Atlètic Santa Fe segueix treballant per la Marató, perquè la solidaritat... no degenera.

Força Atlètic!

Continua llegint...

La Marató de TV3. Belluga't per la Marató.

I mai millor dit, ja que el proper diumenge dia 15 de desembre de 2013 tindrà lloc la Marató de TV3 i l’Atlètic Santa Fe realitzarà una excursió solidària oberta a tothom. Grossos i xics, pobres i rics, socis i externs.

La sortida recorrerà una part de la coneguda Ruta dels Dòlmens, amb sortida de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les nou del matí. El recorregut consta d’una dotzena de quilòmetres i té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes. La visita d'aquestes precioses construccions megalítiques és d'un gran atractiu. És un retrocés en el temps.

També podreu gaudir d'una demostració d'encesa de foc amb dues pedres per part del President. Ell no en sap res, però igual... Res, que si és capaç d'aconseguir-ho, jo em comprometo a fer un espectacle d'il·lusionisme amb el foc. A fer de faquir.

L’excursió tindrà un cost de 5 euros, que aniran destinats íntegrament a la Marató de TV3. El Club, per la seva banda, obsequiarà a tots els participants amb un esmorzar complet (entrepà, coca amb xocolata i beguda). A més, l’Atlètic Santa Fe també farà el donatiu d’un euro per a cada persona que vingui a la caminada. Esperem no haver d'entrar en números vermells.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

90 aniversari Jean Bouin. Obstacles.

I entre ruc i ruc, entre ase i somera, en plena celebració de la fira de Sant Andreu d’Organyà, arriba una nova crònica, gentilesa del Jordi Garcia (a veure si en preneu exemple, colla d'explotadors)...

“Quan les coses comencen bé, acaben malament. Quan les coses comencen malament, acaben pitjor”.

Heus ací un dels corol·laris (fins a la tercera no he escrit bé la paraula) més famosos de la Llei de Murphy en les seves múltiples variables.

El passat diumenge 24 de novembre vaig anar a córrer la mítica Jean Bouin, cursa urbana popular degana del calendari català. Des de petit recordo l’enveja que em feien els companys de “cole” que els seleccionaven per anar a córrer aquesta cursa. Com que jo era més aviat grassonet no m’hi feien anar mai. Ara segueixo essent igualment més més (emfasitzo) aviat grassonet, però no cal demanar permís a ningú... Bé, no del tot. Resulta que el servidor (o qui sigui) de la Caixa per on es feien els pagaments no acceptava targetes andorranes (sempre tan malfiats amb el que succeeix al país dels Pirineus). Ep, Jordi Alet, aquí hi tens un sector de mercat a cobrir. Així que em van fer el favor de fer la inscripció a través del correu electrònic. Conseqüència: no vaig poder posar el nom del club que em patrocina enlloc. Ah si, i córrer amb un número de dorsal que no apareix al llistat després.

Total, que diumenge, mentre a Organyà es munten les parades de la Fira de Sant Andreu, em presento a sota Montjuïc per a córrer... amb més d’11.000 persones. La cursa degana es converteix en una 10.000 obstacles (jo també hi col·laboro). Els participants esquiven gent, corredors, vianants, vehicles aparcats, bastides, contenidors,... Sí, la cursa va per tot arreu, per voreres i carrils contraris inclosos. Tot s’hi val. I per acabar-ho d’adobar, la pujada del Paral·lel i el carrer Lleida (crec) en els darrers dos quilòmetres.

Un cop acabada la cursa, veig el comunicat del Club al Facebook. I no hi surto. Després d’una queixa oficial al Secretari i una amenaça d’abandonament del Club, repeteixen comunicat. M’ho replantejo, tot sigui pel sopar de final de temporada (el farem oi? Bé, lo Joan Vilana no vindrà perquè la temporada no acaba mai per a ell) i la cistella (n’hi ha, oi?).

Aprofito per a saludar lo Pere Roy i lo Frank Silla, que amb tanta gent, no ho vaig poder fer allà baix.

Salut i quilòmetres!

Classificació

Continua llegint...

V Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell. Puntualitat britànica.

Força Atlètic!

Ai! Això va al final... Tanta puntualitat, tanta puntualitat que jo ja m’avanço...

El passat diumenge 17 de novembre tres Atlètics van anar a Ivars d’Urgell, població on s’hi disputava la 5a Volta a l’estany d’Ivars i Vila-sana. Cursa de 10 quilòmetres que, com el seu propi nom indica, voreja l’estany d’Ivars i Vila-sana. Estany recuperat l’any 2009 després de la dessecació del mateix durant la dictadura.

A dos quarts de vuit del matí, els tres Atlètics (Xavi Alet, Joan Vilana i Jordi Vilana) surten amb puntualitat en direcció a Ivars. Un viatge una mica ensopit, ja que l’Home valent està disgustat per les mesures disciplinàries imposades pel Club. L’Home valent ha estat castigat sense Facebook per mal comportament. Disgustat, abatut, enfonsat i deprimit. I lo Joan, també, amb la perilla decaiguda i sense lluminositat.

Pocs minuts abans de les nou del matí, i amb molta puntualitat, procedeixen a la recollida de dorsals i comencen a escalfar, que amb aquest temps, falta farà...

Sense saber el motiu, lo Xavi ha desaparegut... Com? Com pot ser? Que ha pujat a un autocar? Que disputa la cursa de cinc quilòmetres? Que l’autocar transporta els corredors fins a la meitat del recorregut? Que només farà mitja volta a l’estany? Que hi haurà un gall entre centenars de pollets?

I mentrestant, a la línia de sortida de la cursa llarga, un altre ganxo fa acte de presència a la cursa. Lo Miquel Colom apareix per sorpresa en aquesta bonica població de l’Urgell per a disputar la seva primera cursa.

Amb el tret de sortida, els prop de mil corredors inicien la volta. Altres corredors inicien la mitja volta. Un ànec collverd aixecant el vol, un ganxo “perillanegra” corrent com un boig, algun bernat pescaire enorme, infinitat de polles d’aigua i fredelugues, esplugabous perseguint els corredors...

I bocabadats observant la fauna i la flora de l’estany d’Ivars i Vila-sana, en un obrir i tancar d’ulls, els atletes van entrant novament a Ivars d’Urgell. El moviment de la petita població lleidatana trenca la tranquil·litat i la pau del moment. La pau que oferia l’estany. I en despertar dels seus pensaments i de forma progressiva, els corredors van creuant la línia d’arribada. El Joan amb 40:06 i el seu germà amb 42:28.

A l’arribada es retroben amb el Xavi Alet, que ha sortit molt puntual i amb molta pressa i ha agafat el control de la cursa curta. Des de la primera posició de la carrera ha posat en fila d’un a tots els corredors. En l’últim sospir, però, ha estat superat per dos rivals. Finalment ha acabat en la tercera posició amb un temps de 18:31 i a només quinze segons de la primera posició.

Una dutxa, el canvi de roba... Ràpid, ràpid!

Si l’entrega de trofeus no es demora, tots tres podran tornar cap a casa puntualment. Un entrepà de botifarra a la plaça i l’entrega de premis a dins de la sala. A més, quatre gotes acceleren l’entrada dels corredors. L’Home valent, tot estarrufat, entra a dins disposat a pujar al podi per a rebre el merescut... Merda! Massa tard!

Sense podi, sense premi i sense pressa... S’aixeca el càstig i s’abaixa el teló.

Força Atlètic!

Classificació 10 Km, Classificació 5 Km

Continua llegint...

Travessa Transfronterera. Andorra la Nova.

Atxís! Atxííís! Moc-moc! Època de refredats. I d’una última cursa de muntanya, la Tranfronterera, que uneix la població de La Seu d’Urgell amb la de Sant Julià de Lòria, i que compta amb més de 200 corredors i un parell d’Atlètics en la seva primera edició.

A les vuit en punt del matí del dissabte 9 de novembre de 2013, entre badalls i esternuts, s’inicia la travessa, de 26 quilòmetres de recorregut. Atxís! Jesús... Xif! (Aquest és el so d’un esternut d’un de més fi). Moc-moc.

Sense arc de sortida i sense banderoles. Temps de crisi. A veure si no serà legal això de passar per la muntanya fins a Andorra...

L’únic estat que té la llengua catalana com a única llengua oficial. L’actual realitat lingüística, però, és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país durant la segona meitat del segle passat. Menys d’un 60% de la població andorrana utilitza el català de manera habitual...

Segurament, aquesta situació, no esdevé en cap altre país del món. El País dels Pirineus. País d’una bellesa paisatgística extraordinària. El país amb el major nombre de monuments romànics per metre quadrat, rebrà la visita d’una serp de colors procedent de l’Alt Urgell. Procedent dels antics camins.

Després de l’ascens llarg i continuat entre camins i corriols, deixant enrere els nuclis de Llirt, Estamariu i Bescaran, els corredors van posant els peus al país veí de mica en mica.

La màxima autoritat del Club ha dit que plega. Lo nostre president, lo president de tots, ha dit que prou, que no vol pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que l’esclavitza... Ai! Ara m’he deixat emportar per la cançó del Lluís Llach. Per la coneguda “La Gallineta”... 

Això ja es veia a venir de bon principi. Un corredor que disputa la cursa amb el cap embenat difícilment podrà acabar la mateixa...

De lluny sembla un barrufet... 

Segueix l’Estevet, un dels pocs atletes que han vist portada la seva vida al cinema, sota el títol “El curiós cas de Benjamin Button (The curious case of Benjamin Button)”. La cara i la creu.

Un llarg descens final guia els corredors fins a Sant Julià de Lòria, per a posar el punt i final a la primera edició d’aquesta bonica carrera. I per molts anys.

Finalment, us deixem la reflexió de l’Estevet sobre aquesta cursa: “Cursa molt dura, trencacames i molt psicològica. Orgullós de portar la samarreta del club i de representar el nostre poble. Donar-li molts ànims al Jordi Vilana, que va haver d’abandonar, moment difícil. Forta abraçada. I al seu germà moltes gràcies pel seu suport... Visca l’Atlètic i Visca Organyà!".

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

Mitja Marató Lleida 2013. Allà on va... triomfa?

Recollint el dorsal es troben els dos Atlètics que més quilòmetres realitzen, almenys en curses...

Després de les salutacions inicials encara tenen temps d’anar a fer un cafè. Lo Joan, lo Frank i el seu amic aprofiten per comentar les curses que han fet i les quines volen fer. Que si la Marató de València, que si jo vindria però és molt propera, que si algun dia hem de fer alguna sortida d’Atlètics a una marató de les grans...

Ep! Tanta llengua i la cursa està a punt de començar. Pel Joan és la tercera mitja marató en un mes i el Frank ha acabat la temporada de curses de llarga distància i tampoc es pot estar quiet.

A les 10 del matí es dóna la sortida als 900 corredors, ja situats sobre la línia de sortida. Lo Frank surt amb la intenció d’acabar en menys de dues hores i lo Joan amb la intenció de millorar la seva marca personal.

Els corredors van devorant quilòmetres al ritme previst. Cadascun al seu. Aprofiten els diferents llocs de la cursa coincidents per a saludar-se entre ells. El Joan aprofita aquests trams per a saludar-los a tots.

Una de les novetats del recorregut d’aquest any, és el pas de la cursa per l’interior del recinte d’una coneguda fàbrica de cervesa. En aquest espai hi ha un DJ amb la música a tot drap, un speaker animant els corredors i el darrer avituallament de la cursa. Un avituallament on només hi havia aigua. Aquesta vegada no va triomfar.

San Miguel... Una cervesa que es diu San Miguel. Una empresa cervesera fundada a Manila, a les Filipines, l'any 1890. Foteu-li un nom més modern, home! Que aquest ja té dies... I més català! Una cervesa que es diu San Miguel. És que lo món no pot anar bé de cap manera...

En fi, que lo Joan completa la cursa amb 1:27:28, millorant la seva marca personal. Mentrestant espera l’arribada del Frank, que va saludant i comentant la cursa amb altres corredors i arriba amb 1:53:30.

Amb els objectius assolits i amb els bessons durs com unes pedres tornen a refer el camí per a retornar al lloc d’orígen. I allò de la Marató de València... ja es veurà! I allò de la cervesa... ja se la beuran, també!

Força Atlètic!

Classificació, Vídeo cursa

Continua llegint...

La Carrerada del Tosserol 2013. Terra de dinosaures.

Molta aigua… el dia abans. El dissabte 5 d’Octubre de 2013, el dia de la cursa, el temps acompanya. El sol es va obrint pas entre els núvols de primera hora del matí, la boira es dissol amb el pas de les hores i la temperatura es va enfilant progressivament.

La població de Coll de Nargó, terra de dinosaures, acollirà la segona edició de La Carrerada del Tosserol, cursa vertical de 6 quilòmetres de recorregut i gairebé 1.000 metres de desnivell positiu. Carrera que, amb sortida de Les Masies i arribada al Tosserol, posa el punt i final al V Circuit Fer de curses per muntanya.

L’Atlètic Santa Fe presenta candidatura en aquesta propera cursa. Sis membres del Club tornaran a gaudir de bells paratges i tornaran a patir la duresa de la carrera, aquesta vegada una mica més llarga, i després d’haver de realitzar una caminada important per a procedir a la recollida del dorsal. Buf!

Preparats? Llestos? Patapam!!! Ah no! Que existeix una llarga sortida neutralitzada amb l’objectiu de travessar el recentment restaurat pont del Barranc de Les Masies, bé d'interès municipal. En iniciar la cronometrada, alguns, ja perden minuts. I tampoc hi ha una manifestació de participants. Invents, i els invents ja estan inventats.

I després de la bonica excursió, la cursa es va estirant i es va trencant en petits bocins. Els corredors van pujant en fila índia. No és una cursa, és un tren. Un darrere de l'altre i... “Al compàs del cha-ca-chá, del cha-ca-chá del tren, que gusto da viajar cuando se va en exprés”. La Festa Major de Les Masies segueix.

Oh! Quanta aigua! I quins dinosaures! Terra de dinosaures! Oh! Són petits, però són molt macos!

Un iguanodont a l’esquerra. Dos driptosaures a la dreta. Persones fotografiant. Algun tiranosaure esperant la seva presa. Un grup de dimorphodons sobrevolant la zona. Un parell o tres de molt lletjos. De corredors, vull dir. Gossos bordant. Caçadors a prop...

I els corredors van coronant el cim i van entrant a la línia de meta després d’haver superat la dura i artificial zona final del recorregut. Galtes (de la cara) vermelles i cabells molls de suor. Samarretes de colors van poblant, paulatinament, el Tosserol. I una vista espectacular dóna la benvinguda a tots els atletes.

Coca i llaminadures per a la recuperació de les forces perdudes durant l’ascens. Aigua i begudes. Paraules creuades entre els corredors. Feina per a l’organització, per a la realització d’un cronometratge precís. És necessària una ràpida obtenció de les classificacions.

Oh! Quanta aigua! I quins dinosaures! Terra de dinosaures! Oh! Són petits, però són molt macos!

Un descens llarg i feixuc retorna novament els corredors a la plaça de Les Masies. Fideuada i begudes per a tothom. Un dinar complet i la posterior entrega de premis. Premis pels guanyadors de la cursa i premis pels guanyadors de la classificació general del Circuit Fer 2013.

Un corredor de l’Atlètic Santa Fe s’alça amb el triomf final del Circuit, i amb el triomf final de la categoria sènior. Un altre corredor del Club s’alça amb la segona posició en la categoria sènior. Són rebuts entre crits i aplaudiments. Autògrafs i dedicatòries. Una abundant pluja de calces i sostenidors cau sobre els campions. I alguns calçotets. Enhorabona!

Entrega final d'armilles a tots els "finishers" d'aquesta edició del Circuit Fer 2013 i... fins l'any vinent!

I quanta aigua! Si no fos perquè es va acabar a la línia de meta hi hauria hagut molta aigua... I quins dinosaures! Eren petits, però eren molt macos! Eren llangardaixos...

Però que maca la cursa, renoi! Que maca i que ben organitzada. Gairebé no m’ho puc creure. Em trec el barret.

I després de la crònica, continuaré la partida. Amb aquesta ruqueria de les cròniques no queda temps lliure per a res més. Fins la propera, que m'estan esperant...

A8? Aigua! D6? Aigua! B2? Tocat! B3? Tocat i enfonsat! D4? Aigua!

Força Atlètic!

Classificació, Vídeo arribada Atlètic Santa Fe

Continua llegint...

Cronoescalada Cremallera 2013. V de Vendetta.

Encara amb el record de la difícil situació viscuda durant la passada edició d’aquesta cursa, tres representants de l’Atlètic Santa Fe retornen a la Vall de Núria. Retornen al lloc on fa gairebé un any, un d’ells, va acariciar la mort. Però aquesta vegada, lo Xavi Alet, acompanyat pels dos germans de Cal Planes, clama venjança.

L’arribada a Queralbs, punt de sortida de la cursa (de 7 quilòmetres i 900 metres de desnivell positiu), està marcada per una temperatura agradable, a diferència de l’any passat, on les temperatures gèlides van congelar les esperances d’algun corredor. La sortida és a les 12 del migdia, cosa que incentiva aquest confort tèrmic entre els corredors.

Sortida cronometrada. Cada minut un, com els enganys que surten de la boca d’un polític en ple discurs. El sorteig de l’ordre de sortida no ha afavorit el nostre venjador particular, ja que serà el primer en iniciar la cursa. Els altres dos Atlètics sortiran separats per un sol minut! Duel assegurat!

I agafeu el bitllet del cremallera, ja que en cas contrari algú haurà de baixar a peu. Els teniu tots a punt? Segur? Sí? D’acord. Doncs cap a la línia de sortida.

Tret de sortida i arrancada fulgurant de l’Home valent. Aquesta vegada no existeixen excuses, ja que no fa fred i no fa calor, tot i haver sortit ben calent del forn a la matinada. Té la mirada fixa i només mira endavant, té comptes pendents...

Arribada! S’ha oblidat un control, però tot i així... Missió complerta! Un any més tard podrà dormir tranquil.

I amb només un minut de diferència, inicien la cursa el Joan i el Jordi. Aquest últim, tot i haver millorat el temps de l’any passat, no ha estat capaç de caçar a la perilla més famosa del país.

A l’arribada i una vegada canviats, arreglats i empolainats, comença el repartiments de premis i el sorteig de xecs de 50 euros. Lo Joan, com sempre, ha estat un dels afortunats. És un imant. Per una altra banda, lo Xavi, com sempre, s’ha quedat a les portes de rebre un dels xecs, ja que un parell de vegades ha sonat per l’altaveu el seu nom... Tot i que el cognom, en cap dels casos, ha coincidit amb el seu.

Amb la feina feta i després de realitzar el seu peregrinatge particular dins del santuari, retornen a Queralbs amb el cremallera... O no?! On és el bitllet del Xavi? L’Home valent, que també és un home despistat, ha perdut el bitllet per a retornar a Queralbs. No li passarà al Joan això no! La nit i lo dia!

Una brillant gestió del President, que una vegada més despenja l’americana (la del pin de l’Atlètic Santa Fe a la solapa), soluciona el problema i evita una baixada a peu a l'Atlètic més despistat.

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

I Cursa de la Vaca. Animalades.

Després de participar a la II Cursa Perseguint la perdiu de Vilanova de Meià, els dos mateixos Atlètics fan cap a la Cursa de la Vaca de Vallfogona de Balaguer. Són uns animals.

Ja pot anar amb compte. La vaca, vull dir. Perquè amb aquests dos torets...

Esperem que en les properes edicions hagin posat un nom a aquesta vaca, ja que el nom de la cursa és molt genèric. Des d’aquí proposarem tres noms per a facilitar la feina a l’organització: Rosquilla, Cirera i Conxita.

I deixem les animalades per a una altra estona i anem de cara a la feina, ja que en arribar a Vallfogona de Balaguer, lo Joan comença a saludar a tort i a dret. I la perilla més famosa del país es va obrint pas entre els coneguts i les conegudes, entre els desconeguts i les desconegudes, per arribar, finalment, a la taula de recollida de dorsals.

Per la seva banda, lo Xavi Alet és obsequiat amb uns triangles de presenyalització de perill en el mateix moment de la recollida del dorsal. L’home valent també és un home afortunat. Però... podria ésser un presagi del què passarà durant la cursa?

A les 10 del matí del diumenge 22 de setembre es dóna la sortida i els corredors surten com una manada de vaques... Ai! Com una manada de braus en busca de la línia de meta. Els dos ganxos surten amb la intenció de millorar les seves marques en la distància de 10.000 metres, en un recorregut favorable, i lluitant contra més de 150 corredors que participaran en la primera edició d'aquesta cursa.

Lo Xavi comença amb el ritme previst per a millorar la seva marca personal, en canvi lo Joan no sap què ha passat amb el seu cronòmetre i desconeix el ritme que duu, però porta la perilla estarrufada, símbol inequívoc de gran velocitat. Un pèl mirant al sud, un pèl mirant al nord, un altre mirant a Santa Fe...

I un espès fum negre s’escampa entre els corredors. D’on surt? Què ha passat? És l’Home valent! Ha sortit eixelebrat i massa de pressa. O potser ha arribat mal munyit. Els triangles! L’obsequi serà de gran utilitat...

La col·locació dels triangles sobre la calçada alerten a la resta d’atletes de l’avaria del Xavi, que completa el recorregut a pas de vaca, i no de toro.

Finalment, lo Joan arriba eufòric en menys de 40 minuts, després d’haver perseguit intensament el globus de la llebre que marcava aquest mateix temps. I es troba amb l’Home valent, que camina amb el cap cot, lamentant-se per haver trigat gairebé 38 minuts en finalitzar la cursa. Els valents també s’enfonsen.

Esperem que hagueu gaudit d’aquesta faula*. Jo em prendré un got de llet i me n'aniré a dormir...

I per acabar, puc saludar? No? No puc saludar? És igual, saludaré igualment. Vull saludar als tres porquets, a l’aneguet lleig i al President (que si no li faig una mica la “pilota” em quedaré sense sobre). Ah! I també vull saludar a una persona que un dia em va dir: “Aquestes cròniques... us portaran problemes!”.

Força Atlètic!

* Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic, normalment ètic, que es mostra al final.

Classificació

Continua llegint...

II Cursa Perseguint la perdiu. Perdiu que vola, perdiu a la cassola!

El passat dissabte 14 de setembre es va disputar la II Cursa Perseguint la perdiu, a Vilanova de Meià, i dos membres del Club no van faltar a la cita. Lo Xavi Alet buscant un altre bon resultat i lo Joan Vilana buscant afegir una altra cursa a la seva col·lecció.

Els dos Atlètics surten d’Organyà després de dinar i aprofiten el viatge per plorar una mica. Que si a mi em fa mal l’orella dreta, que si jo tinc la perilla escapçada...

Arriben a Vilanova de Meià puntualment, amb el temps suficient per a la recollida dels dorsals i acabar de decidir quines sabatilles es posen, quins mitjons es posen i quins calçotets es posen (si els de mudar o els d’esport). I encara els sobra temps per a saludar els coneguts del Joan... Ah no! En aquesta cursa no n’hi ha cap!

Tot i això, encara hi ha temps de comentar el recorregut amb una corredora. Una coneguda de l’Home valent. Seria convenient fer-li una bona oferta, ja que l’Atlètic Santa Fe escasseja en la categoria femenina. Una altra opció seria la de posar una perruca i un llacet de color rosa a la perilla del Joan, i pregar a Déu per a no ésser descoberts...

A dos quarts de set de la tarda comença la cursa i els corredors es llancen carrer avall, per iniciar, seguidament, una forta pujada. I la perdiu? On és la perdiu? Lo Xavi se situa en el grup capdavanter, buscant la perdiu com un boig. Mentrestant el Joan els va perdent de vista paulatinament. En pocs minuts els corredors han realitzat els més de 400 metres de desnivell positiu, passant el Cogulló (el punt més alt del recorregut). Ja només manca la baixada. Una baixada llarga. Una baixada molt llarga. Però una baixada ràpida i poc tècnica.

L’Home valent creua la línia de meta en la sisena posició, sumant així un altre gran resultat. Uns quants minuts després arriba a la línia de meta lo de la perilla (lo de la perilla seca, aquesta vegada, ja que no va ploure), afegint una nova cursa a la seva col·lecció.

         

I per cert, la perdiu on era? Potser van baixar els caçadors i les van matar totes? Fins i tot van matar la perdiu que havien de perseguir els corredors? No van deixar ni els ous. Aquesta gent no està per tonteries, no té miraments. Els caçadors són salvatges i...

Perdiu que vola, perdiu a la cassola!

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

IV Radikal Estana 2013. Bressol de la llengua.

Un cap de setmana intens. Un cap de setmana marcat per l’eliminació de la candidatura olímpica de Madrid 2020 i per la celebració de la IV Radikal Estana en l’àmbit esportiu, i per la celebració de la Festa i fira del llibre del Pirineu en l’àmbit cultural.

I aquest mateix cap de setmana, a primera hora del matí del dissabte previ a la Diada Nacional de Catalunya, amb el sol amagat darrere un dens llençol de núvols amenaçadors, quatre membres de l’Atlètic Santa Fe (Xavier Alet, Joan Vilana, Jordi Alet i Jordi Vilana) surten d’Organyà en direcció a Estana, població situada en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró. 

El mal estat de la carretera d’accés a aquesta petita població posa a prova a tots els conductors, ja que té més forats que un colador. Unes quantes “paelles” després, els corredors, ben sacsejats, posen els peus a Estana amb el temps suficient per a la recollida de dorsals i per a la realització dels exercicis d’escalfament previs a l’inici de la carrera.

El Jordi Garcia s’uneix al grup uns minuts abans de prendre la sortida per a fer una mica més gran a l’Atlètic Santa Fe en aquesta cursa circular, d’una dotzena de quilòmetres i gairebé 700 metres de desnivell positiu acumulat. En total, més d’un centenar de corredors prendran part de la mateixa.

L’explosió d’un petard a pocs centímetres de la línia de sortida obliga a tots els corredors a escapar espaordits. Segurament, i segons la llei que regula el llançament de bombes, míssils i petards, no va ser respectada la distància mínima de seguretat.

Durant el recorregut s’escapen algunes gotes d’aigua que omplen els gots dels avituallaments, refresquen els corredors i deixen la perilla del Joan en remull. El seu germà ha abandonat.

Tots els corredors van superant els obstacles que planteja el recorregut. Tots, menys un. L’home valent s’ha perdut. I també ha perdut la segona posició de la carrera. I ha perdut la paciència, ha perdut la motivació i ha perdut el senderi.

I preocupats, els altres corredors van cridant: “Home valent, on ets? Home valent, on ets?” I l’home valent va contestant: “Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou”.

I sabeu què van fer els altres corredors? Res. No van fer res.

Els corredors van anar arribant a la línia de meta. L’home valent, després de retrobar el camí correcte i encès com un llumí, va conservar el liderat del Circuit Fer. Lo de la perilla molla i lo Secretari van mantenir una dura lluita que es va resoldre en l’últim sospir a favor del primer. A última hora, i sense haver-se perdut, també va creuar la línia de meta lo Jordi Garcia.

El temps marca la pauta en el moment de l’entrega de premis. Els guanyadors de les diverses categories intenten mantenir l’equilibri sobre les improvisades bales de palla col·locades maldestrament en forma de podi. Els espectadors pateixen per la seva salut. I una forta tempesta dóna per acabada la festa.

En retornar novament a Organyà, existeix una dolça olor literària escampada per la vila. I és que Organyà es converteix en la capital de la literatura de muntanya una vegada a l’any.

Organyà, el bressol de la llengua catalana i el lloc en el qual es va localitzar el text més antic escrit en català i en qualsevol altra llengua romànica peninsular, es converteix en l’espai de trobada d’escriptors, editors, llibreters i lectors. Es converteix en l’espai de trobada dels amants de la literatura catalana i, més concretament, de la literatura pirinenca. Es converteix en el punt de trobada dels defensors de la nostra llengua. Dels catalans i dels pirinencs.

I aquesta festa ha tingut lloc el mateix cap de setmana en el qual els membres del COI han donat una puntada de peu al cul de Madrid. En el mateix cap de setmana en el qual els membres del COI han menyspreat la candidatura espanyola. De la mateixa manera que el govern espanyol ha menyspreat la llengua catalana. De la mateixa manera que Espanya ha volgut acabar amb el català.

Una llengua menyspreada per un Estat i cada vegada més estandarditzada en el nostre país. Una llengua d’una gran riquesa dialectal, però cada dia una mica més diluïda, més pobra. Articles, paraules i conjugacions verbals que estan a un pas de la seva desaparició definitiva. Lo català nord-occidental, lo català que mos van ensenyar los nostres pares i los nostres padrins està trucant a les portes de l’infern...

Ells volen destruir una llengua i nosaltres estem destruint un dialecte, lo nostre dialecte. Lluitem?

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

VII Trobada atlètica de muntanya d’Aristot. Sant tornem-hi.

Com han anat les vacances? Ja s’han acabat o encara no? Alguns no en fan mai per això, no paren mai de córrer... Ah no! Que aquí no entrena ni Déu, és veritat...

I iniciem el setembre. La tornada a l’escola, la tornada a la feina i la tornada de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe.

I anem al gra, que la tornada és molt dura i no estem per gaires tonteries. El passat dissabte 31 d’Agost alguns Atlètics van retornar a la competició amb la VII Trobada atlètica d’Aristot. Aquelles quatres cases situades al cap d’un roc que domina la vall del riu Segre i que es poden visualitzar perfectament des d’un cotxe que es dirigeix a la Cerdanya.

L’expedició surt d’Organyà amb los dos nens de Cal Planes. Parada a La Seu. S’hi afegeixen el Jordi Garcia (de La Seu de naixement) i el Xavi Alet (de la Seu d’adopció). Arribada a Aristot i dos Atlètics més continuen augmentant la llista de presents. Estevet i fill, puntuals com un clau.

Després de la recollida de dorsals (reutilitzats cinquanta vegades) i ben mudats amb l’equipament del Club (que per cert, encara manquen les gorres de l’Atlètic Santa Fe, per a completar l’equipament dels més exigents) es col·loquen sobre la línia de sortida.

A les cinc en punt... He dit en punt? O no tant en punt... es dóna el tret de sortida de la setena edició d’aquesta cursa. I la primera pujada es llarga, molt llarga, massa llarga i tot per a la majoria. Lo Xavi, avui, apunta bones maneres i ja s’ha situat en els primers llocs. Per ell la pujada no és massa llarga ni massa dura.

Puja com un boig i baixa amb la cua entre les cames (faltaria més). Únicament té l’arribada al cap, els punts, la classificació general del Circuit Fer... Tercer! És un toret xarolès. Un altre podi. Una altra estarrufada.

I els altres Atlètics van arribant amb mala cara i força esgotats a la línia de meta, situada altrament a la població d’Aristot. Lo Joan s’ha imposat al seu germà a la pujada (sembla que al “Presi” se li ha fet massa llarga la pujada. I la baixada. I lo pla...). I arriba el Jordi Vilana, perseguit de molt a prop per l’Estevet, per la gorra de l’Estevet i pel fill de l’Estevet (l'Arnau). Finalment apareix a la línia d’arribada el Jordi Garcia, amb les galtes (de la cara) vermelles com un pebrot. 

L’enhorabona a tots. I especialment al Xavi!

Per una altra banda, també aprofitem l’avinentesa per a felicitar a l’Àngel Torà, que el mateix dissabte va representar el nostre Club a la mítica Ultra Trail del Montblanc. Cursa que va aconseguir finalitzar després de més de 33 hores, 168 quilòmetres i 9.000 metres de desnivell positiu. Felicitats!

I per cert, us recordem a tots que podeu seguir enviant les cròniques de les curses que aneu disputant, que les vacances ja s’han acabat. O sigui, aneu-vos traient la son de les "aurelles" i envieu les cròniques de les curses que aneu realitzant...

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

Km Vertical Vall de Lord. Pany i forrellat.

Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys, com un castell de focs silenciós que inicia la gresca. Sense soroll i sense fum, però de tots els colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La calor serà la jutgessa de la primera edició del (agafo aire) Quilòmetre Vertical 30 anys Bombers Voluntaris Vall de Lord. Més o menys. És una llarga cursa que gairebé té més lletres que corredors. Llarga de nom, ja que el recorregut consta de 4,5 km i 600 metres de desnivell positiu. És similar a la nostra. És semblant a l’Arruix de Santa Fe.

Corba a la dreta, corba a l’esquerra, túnel curt. Corba a l’esquerra, corba a la dreta, túnel llarg, llebre. I uns minuts abans de l’inici de la cursa, que se celebrarà la tarda del dissabte 3 d'agost de 2013, quatre Atlètics (tres adults i un nen) posen els peus a Sant Llorenç de Morunys, població plenament decorada amb senyeres i estelades. Un poble salvatge. Avui fa goig.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyats de luxe, els dos socis fundadors més actius, lo Joan Vilana (la mà dreta del President) i lo Xavier Alet (lo manc del Secretari).

I una vegada a Sant Llorenç, s’uneix a la cúpula un nou Atlètic, una incorporació recent, lo Maurici Tarrés, veí d’aquesta preciosa població del Solsonès i nou membre del Club. Avui, però, i a causa d’una intervenció quirúrgica, no podrà debutar amb l’elàstica negra i vermella. Continua essent un meló per obrir que es dedica a assessorar, a assistir i a guiar els membres de la cúpula.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant i saltant. I algun, com lo Secretari, reptant. Desnivells que desemboquen en una última zona més còmoda que guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final de la primera edició d'aquesta magnífica cursa.

I amb cares de cansament extrem, accentuat per la intensa calor, van arribant els corredors a la línia d’arribada entre els crits i els aplaudiments del públic present. Els tres Atlètics adults han aconseguit finalitzar la prova amb uns temps dignes. Lo Secretari, lo nen petit, ha tocat fons.

Amb la cursa completada i després d’una bona dutxa i del sorteig de premis, la cúpula de l'Atlètic Santa Fe és convidada a prendre una copa en un peculiar bar de Sant Llorenç. Un bar antic. Un bar vell. Una encertada retrocessió en el temps. Un dit de pols sobre les decoratives ampolles de la barra i una esvàstica de cartró amagada sota el clàssic cercle vermell de la prohibició, penjada en una de les parets de la fosca taverna, donen la benvinguda a tots els visitants. Lo Maurici, bateria del grup musical "Arç Blanc", els tres adults i el nen petit recuperen les forces en aquest establiment. Un cop de puny a sobre la barra. Quatre cerveses i un Nestea. Un mal de ventre i...

Merda! I mai millor dit! Cap a Cambrils! Petit i disgregat llogarret, garantia d'un servei sense limitacions i d'un bon sopar. Tres adults i un nen petit. Truita, carn a la brasa i pa amb tomàquet. Un flam, dues cremes catalanes i uns “Fantasmikos” i algunes llaminadures per l'infant. Corba a la dreta, corba a l'esquerra, túnel curt, cop de volant, llebre.

I per acabar, us comuniquem que aquest Bloc romandrà tancat amb pany i forrellat durant les vacances d’estiu, des del dia 4 d’agost i fins el proper 1 de setembre. O fins que em donarà la gana a mi. No em molesteu amb l’enviament de cròniques. I l’últim en marxar... que tanco la porta!

Properament tornarem a començar amb la mateixa força. La força que ens dóna el poble, la força que ens dóna el Club. La força que mou el poble, la força que mou el Club.

Bones vacances d’estiu i bona Festa Major a tothom! 

Força Atlètic! 

Classificació

Continua llegint...

XIII Cursa de muntanya d’Ossera. Amb pèls i senyals.

Dissabte 20 de juliol de 2013. Tres hores abans de la cursa.

Adéu! Adéu! Que tingueu sort. I sobretot penseu a fer algunes fotos per publicar al Bloc i per a "vestir" una mica la crònica! Avui fareu goig!

Diumenge 21 de juliol de 2013. Migdia.

Sobretot penseu a enviar quatre ratlles per a poder publicar la crònica al Bloc! D’acord “Presi”?

Dilluns 22 de juliol de 2013. Vespre.

La crònica! “Presi”, la crònica!!! Encara no tenim la crònica? Quatre ratlles només, ja que desconeixem les principals gestes dels participants i els detalls de la cursa.

Dimarts 23 de juliol de 2013. Mitjanit.

Cagum lo jaure de Déu, estem a dimecres i no hi ha la crònica de la cursa d’Ossera? President!!! Menys entrenar i més redactar!

Dimecres 24 de juliol de 2013. Tarda.

A la tretzena va la vençuda?

Dijous 25 de juliol de 2013. A bones hores.

El passat dissabte 20 de juliol, un grup d’Atlètics surt d’Organyà en direcció a Ossera on se celebra la XIII edició de la cursa de muntanya d’Ossera, cinquena prova del Circuit Fer. Ossera és un nucli del municipi de La Vansa i Fórnols, un poble de hippies i artesans digne de ser visitat. Lo Jordi Vilana, lo Joan Vilana, lo Josep Suàrez “Sete” i lo Joel Boix, que fa la seva reaparició després de molt de temps, en poden donar fe.

Diuen les males llengües que lo Joel va ser ensarronat per un parell d’Atlètics que a Ossera hi eren, però no hi van anar a córrer. I lo Joel va acudir a la cursa acompanyat pel també ensarronat Ignasi (que després del gran engany difícilment es farà soci...).

Amb l’arribada a Ossera es recullen els dorsals i els obsequis. Aquesta vegada obsequien els corredors amb una manta. Allò que atura el fred, atura la calor.

I una vegada els nostres corredors han recollit els dorsals s’afegeix al grup l’home valent del Club, lo Xavi Alet, que arriba directament des de La Seu d’Urgell i sembla que té pressa. Està impacient. Vol córrer i està furiós. Es presenta a Ossera essent el segon classificat del Circuit Fer 2013. Amb la calculadora a les mans fa números i més números. Sumes, restes, multiplicacions i divisions. I alguna arrel quadrada i tot. L'última la va fer sense calculadora amb lo "Sinyó" Comes i estava malament de dalt a baix...

A les sis en punt de la tarda es dóna la sortida i pocs minuts després comença a ploure. Cau una pluja freda, una pluja agraïda, una pluja dolça. Les boques s’assequen i alguns treuen la llengua per arreplegar alguna gota d'aigua. Si algun dia arriba a caure cervesa del cel, cap d'ells arribarà a la línia de meta abans de la finalització de la tempesta.

Després d'una hora de cursa i després de ploure durant tot el recorregut comencen a arribar els primers classificats a la línia de meta. I per bon poc lo Xavi Alet no puja al podi, ja que arriba en la quarta posició de la carrera, i ja lidera el Circuit Fer. Acaba de comprovar que les arrels quadrades realitzades amb la calculadora són més fàcils, més ràpides i surten bé.

Però l’home valent té pressa. Ja ha marxat? Amb les presses i la feina acabada s’ha despistat. Durant l’entrega de premis criden el seu nom per fer-li entrega del trofeu al primer classificat de la categoria sènior. Tanta pressa, tanta pressa. Per sort, lo President del Club està alerta i recull el premi en el seu nom.

En fi, moltes felicitats a tots els Atlètics. Corredors i animadors se’n tornen cap a casa amb la feina feta i la roba molla.

Finalment, les mantes entregades per l’organització en concepte d’obsequi han estat de gran utilitat. Difícilment en una cursa celebrada en ple mes de juliol es veuen tants corredors abrigats amb mantes. Aquesta és una bona previsió del temps i no la del Tomàs Molina...

Força Atlètic!

PD: Moltes gràcies per les fotos. Han quedat molt bé i sortiu molt macos a totes, però finalment l'equip de redacció... Ai! L'individu de redacció ha publicat aquesta foto del cartell d'Ossera, que us va quedar molt i molt bé i capta el gran ambient de la cursa...

Dijous 25 de juliol de 2013. Una mica més tard.

Ei! Falta lo Jordi Garcia! Us heu deixat al Jordi Garcia! També va venir a la cursa, no? A les classificacions hi apareix!

És un error gravíssim, però com que no tenim ganes de refer la crònica, ho deixarem així mateix. I és que això és l'Atlètic Santa Fe. Benvinguts al Club!

Classificació, Fotos

Continua llegint...