A les tres són les dues, però el canvi horari no comporta una hora més de son, almenys pel Jordi Vilana, pel Xavi Alet i pel Sete, que lo diumenge 28 d’Octubre a les 6 del matí ja inicien lo camí en direcció a Queralbs.
Amb un fred que pela... Espera! Espera! Que no tinc cap buf. Espera! Espera! Que pujo a agafar els guants. Ben equipats però ben glaçats i cap a Queralbs.
Arriben a destí. Sis graus negatius. La sortida, prevista per a les 09:30, es retarda mitja hora a causa de les baixes temperatures, però la situació no millorarà gaire...
Amb el dorsal sobre la samarreta i encara a dins del local habilitat a efecte de facilitar l’equipament dels corredors, aquests, entreguen les bosses amb la roba d’abric, que serà transportada pel cremallera fins a l’arribada, al Santuari de Núria.
Sortida cronometrada. Cada trenta segons un, com lo metro en hora punta. Lo President iniciarà lo recorregut en primer lloc, lo Sete sortirà en segona posició i lo Xavi serà l’últim ganxo a prendre la sortida.
La temperatura a la zona d’arribada és de nou graus negatius, amb el cel cobert i fortes ventades. Lo Xavi, l’home valent, surt amb màniga curta. I los guants? A la bossa que té a l’arribada. I lo buf? A la bossa que té a l’arribada. I la samarreta tèrmica? A la bossa que té a l’arribada.
Preparats? Va! Surt lo Jordi! I pocs minuts després surt lo Sete! L’home valent està tancat a dins del cotxe amb la calefacció a tot drap esperant la seva sortida...
Tot va bé! Previsiblement lo Xavi ja deu haver sobrepassat al Sete i deu estar a punt d’agafar al Jordi...
Les suposicions només són suposicions. Lo Jordi arriba a dalt estranyat, però eufòric, ja que no ha estat superat pel Xavi. Arriba lo Sete! I lo Xavi? No l’ha vist tampoc? Potser s’ha perdut? Potser ha fet figa? Potser encara està a dins del cotxe?
La preocupació condueix a preguntes i més preguntes a altres corredors, a organitzadors, a algun conill que passava per allà... I comencen a rebre informació procedent de les diverses parts. Un tal Xavi Alet? Ha fet mitja volta de seguida... Ha girat cua de bon principi...
Però està bé? Sí! Tranquils. No us preocupeu. Ara puja amb lo cremallera...
Les suposicions només són suposicions. Anuncien per megafonia que lo cremallera que transportava l’home valent fins a la línia d’arribada ha descarrilat...
En fi... Entrega de premis i posterior descens amb cremallera fins a Queralbs. Sortosament la baixada era possible.
En arribar a l’estació apareix lo nen de ca l’Alet, amb l’abric del Sete (que havia deixat a dins del cotxe) sobre les espatlles, la samarreta de l’Atlètic, los pantalons curts, una tassa de caldo ben calenta a una mà i la bandera blanca de la derrota a l’altra. Porta més de tres hores pendolant per la Vall de Núria com un sense sostre, desvalgut, sense poder arribar al Santuari de cap manera, ni a peu ni amb lo cremallera.
I lo gran misteri... Què va passar?
Lo fred, lo nas tapat, les mans gelades... No podia respirar! Estava sol i lo fred va envair el seu cos igual que la boira s'endinsa al bosc. Sort que el van arreplegar uns de Vic i el van retornar a Queralbs...
Per acabar, us animem a deixar missatges d'ànim al Xavi Alet, que va viure una situació límit a la Vall de Núria i necessita el vostre suport...
Força Atlètic!