dissabte, 31 de desembre de 2016

Cursa dels Nassos d'Oliana. Mirant a terra el podeu veure.

El paisatge blanquinós de primera hora del matí va deixant pas a l'herba verda que esperava, impacient sota el gebre, la sortida de l'astre rei per poder mostrar tota la seva esplendor.

El sol lluita contra el mercuri per aconseguir una temperatura agradable durant la jornada. El sol guanya amb retard. El mercuri no es mou en els instants previs a la Cursa dels Nassos d’Oliana.

Integrants de l'Atlètic Santa Fe

Vista clara i sumptuosa avui des de la presa del pantà. L’aigua és símbol de riquesa, però de vegades la pobresa augura felicitat i alegria. La inauguració de la infraestructura va anar a càrrec del Generalíssimo, símbol inequívoc de tristesa, de repressió i de molts grisos. De dies grisos i de “grisos” repartint hòsties tots els dies. 

Aquesta vegada és la Cursa dels Nassos, la competició que l’any passat va ser una farsa, la més matinera de les curses de fi d’any. Serps de colors que onegen sobre l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a l’inici del camí.

El castell d’Oliana és el principal atractiu del recorregut, penso. Mirant a terra el podeu veure. Majestuós.

Dos atletes van amb una “llebre” que marca el temps. Imposa el ritme. Per gràcia o per desgràcia no són caçadors. Amb dos toreros de muntanya us asseguro que no torna a Oliana. Tanquem l’any sense víctimes humanes. “Només” han patit la seva ira centenars d’animals indefensos. I l’excusa és la sobrepoblació.

El duel més disputat i la "llebre" al fons

I el rellotge. Aquells atletes més matiners van tornant a Oliana massa aviat. No han pogut gaudir de l’entorn. No han pogut gaudir del castell. Del castell?

El castell està documentat els anys 919 i 920 amb el nom de Castro Uliana, sota els dominis dels comptes d’Urgell. El poder de l’església que encara manté. L’església que va ser consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel bisbe Eribau d’Urgell. I ja només queda en la documentació. Mirant a terra el podeu veure.

Set de nostres i molts altres. Bonic esdeveniment per tancar l’any. Esport i diversió. Una bona organització que acomiada a tots i a totes les participants amb un got de xocolata desfeta. I una altra vegada sense coca. Amb galetes, però sense coca. És com una nit de fi d’any sense raïm. És com una nit de fi d’any amb olives. Arbequines.

Després de la cursa

I aquí acaba l’última crònica de l’any. Acomiadem aquest any 2016 amb la voluntat d’haver intentat aconseguir que tothom gaudeixi de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe. Aconseguir treure un somriure, només un únic somriure a una sola persona amb la lectura d’una crònica, ja és un èxit per nosaltres. És un gest enorme.

No és fàcil, us ho ben asseguro, però nosaltres hi hem posat tota la nostra ciència, que és molt poca, i tota la nostra il·lusió, que és immensa. Algunes vegades encertarem i unes altres no, però sabem que sou conscients de la dificultat que alberga.

I amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots els lectors i desitjar-vos un feliç 2017. Sense vosaltres, aquesta feina, perdria el sentit. Mirant a terra el podeu veure.

Moltes gràcies.
Continua llegint...

dimecres, 21 de desembre de 2016

Felicitació de Nadal. El temps vola.

L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2017 sigui millor que el 2016. Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2017, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 


I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimarts, 20 de desembre de 2016

Belluga't per la Marató! Aquells fills de puta de Fígols.

Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres. Per sort, l'Atlètic Santa Fe no els ha donat mai ni aigua. No vam moure ni el dit petit del peu esquerre. L'aigua tèrbola mai serà aigua clara. Dos-cents setanta euros i vuit cèntims. Dos-cents setanta euros i vuit cèntims recaptats mitjançant l'activitat "Belluga't per la Marató!". Dos-cents setanta euros i vuit cèntims de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.


Dos-cents setanta milions de gràcies a tots els qui heu col·laborat amb l’activitat. Dos-cents setanta milions de gràcies a tots els quins us heu “bellugat” per la Marató de TV3, a tots aquells i totes aquelles que heu cregut fermament que la vostra presència en una activitat ajudava a sumar.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran, aquesta gent és la quina ha aconseguit que, dilluns al matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra cultura, i que immediatament després haguem sentit un calfred; indicador d’orgull, sorpresa i satisfacció. Vuit milions quatre-cents noranta mil sis-cents set euros entre tots (8.490.607 €). I la pell... de gallina. Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres.


L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut (o de la millor manera que ha sabut), i va ingressar els dos-cents setanta euros i vuit cèntims el mateix dilluns, a primera hora. En efectiu, tal i com varen ésser recollits.

Vam sortir del banc (de la competència) amb una rialla a la cara (poques vegades sortim d’un banc amb una rialla a la cara, si no t’ha atès el Secretari del Club). Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts, i que havíem intentat fer tot el possible per a recollir dos-cents setanta euros i vuit cèntims. I que els havíem donat. Només dos-cents setanta euros i vuit cèntims. És el nostre granet de sorra, que per nosaltres és immens. Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres.

Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. A tots aquells i a totes aquelles que ens heu fet sentir una mica més grans, més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber i/o ens han fet arribar les seves aportacions igualment. I també volem agrair a Nòrdic Walking la seva col·laboració, que ens ha permès incrementar aquest donatiu, que també és seu.

Força Atlètic!

Continua llegint...

divendres, 9 de desembre de 2016

Belluga't per la Marató. Caminada solidària.

Ja hi tornem a ser. El temps, vola. El proper diumenge dia 18 de desembre de 2016 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta que recorrerà el nou sender entre els dòlmens de la Vall de Cabó.


En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les 10 hores del matí i resseguirem el nou sender entre dòlmens obert en motiu de la Marató de Boumort. El recorregut té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes. Tots els participants rebran  un esmorzar complet.

Els beneficis aconseguits durant l'activitat (cadascú aportarà la voluntat) seran destinats íntegrament a la Marató de TV3.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

dijous, 27 d’octubre de 2016

Donatiu. L'Atlètic Santa Fe amb els més necessitats.

L'Atlètic Santa Fe, club organitzador de la Marató de Boumort, ha realitzat el donatiu dels aliments no consumits durant aquesta primera edició de l'esdeveniment al Banc d'aliments de l'Alt Urgell. És el nostre granet de sorra.


Esperem que aquest petit donatiu pugui servir per ajudar a aquelles persones més necessitades i properes. És per elles.
Continua llegint...

dilluns, 19 de setembre de 2016

Sota la mirada dels cérvols. Vídeo promocional Marató de Boumort.

La primera edició de la Marató de Boumort arriba el 22 d'Octubre de 2016 per mostrar al món un espai natural d'una bellesa espectacular i ple d'història. Neix per a la recuperació d'unes línies esborrades dels mapes, antics senders per a una nova competició. Sota l'atenta mirada dels cérvols comença una festa amb cabuda per a tothom.

El vídeo promocional de la Marató de Boumort ens mostra alguns d'aquests racons...


Continua llegint...

dimarts, 30 d’agost de 2016

Marató de Boumort. Sota la mirada dels cérvols.

La primera edició de la Marató de Boumort tindrà lloc el 22 d'Octubre de 2016 a Organyà i transcorrerà pels indrets més emblemàtics de la zona i de la Serra de Boumort. Dues curses de diverses distàncies (Marató - 45 km i Mitja Marató - 23 km) i una caminada de marxa nòrdica de 14 km, a més del Petit Boumort i les curses per a la mainada, donaran a conèixer aquest meravellós entorn de cérvols i boscos de pins, justament després de la brama.



Continua llegint...

diumenge, 31 de juliol de 2016

IV Km Vertical Vall de Lord. Quatre gats i són molts.

Gairebé clandestina. Molts. Massa participants en una cursa desconeguda. Difícil de detectar. Difícil d’esbrinar el dia de la seva celebració. Difícil d’endevinar l’horari de sortida. Té mèrit només el fet de ser-hi present. Intel·ligents i ben informats. Fanàtics, els participants. En cas contrari, seria impossible la seva presència.

Sant Llorenç de Morunys, nucli de població situat sobre la presa del pantà de la Llosa del Cavall, el més petit dels catorze municipis que formen part de la comarca del Solsonès. Un altre cul de món de gran bellesa i entorn salvatge.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major, com un castell de focs silenciós que inicia la gresa. Sense soroll i sense fum, però de tots colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyants de luxe, els dos socis fundadors més actius, la mà dreta del President i el manc del Secretari.

Foto d'arxiu. Perdent facultats.

I l’estratègia de cada any. Un cotxe a dalt i un cotxe a baix. Un vehicle al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid i més còmode. O no. Aquesta vegada però, s’anul·la el sopar de rigor a Cambrils per indisponibilitat de la majoria dels membres.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. La intensa calor serà la jutgessa d’aquesta quarta edició de la competició. Apreta fort. Ben molls abans de començar. Enganxa.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Esgarrapant i tot. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

Meravellosa vista. Recuperació de les forces sota un sol intens. Merda! Les claus del cotxe! Només portem les claus del cotxe de baix? Idea brillant. La culpa és del Secretari. El President és un visionari, ha intuït el desastre en plena pujada. Algunes discussions i alguns insults. Alguns de forts. Haurem de baixar a peu? Algú trobarem per baixar. Lloc per un, per tornar a pujar de nou i recollir a la resta de l’expedició.

Pareu! Pareu! Teniu lloc? Un BMW nou de trinca amb només dues persones a dins que es dirigeix cap a Sant Llorenç de Morunys. Cinc corredors bruts i molls. Una bona fortor. Un xofer i un acompanyant molt fins, amb cara de circumstàncies. Quin compromís...

Posem cara de pena. Sí... Un moment! Un moment, que posarem una tovallola (per acomodar el President a la part posterior del vehicle). Quina falta de respecte. Però si té el títol de President...

Avall. I amunt novament a buscar els altres. L’entrega de les claus i avall una altra vegada amb els dos cotxes.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un parell de llesques de pa amb tomàquet i botifarra per tothom. Un formatge pels guanyadors. I aquella nostàlgia en passar per Cambrils sense parar.

Força Atlètic!


PD: Arribar a trobar la classificació és de matrícula d'honor. El BMW ha rebut una neteja intensa. Em comenten que es troba estacionat en algun punt de Cardona amb les portes obertes de bat a bat.

Continua llegint...

Excursió al Canigó. El sol sobre el mar.

Atenció a totes les unitats! Recepció de crònica! Recepció de crònica! Gentilesa del Pere Roy...

Hem fet el cim del Canigó. I no ho hem fet com ho fa la majoria, l'hem fet nocturna. Hem sortit de Coll de Jou a les 23:55 i hem fet el cim a les 6:02, amb uns 1700 metres de desnivell per un recorregut de 12,5 km. Per tant, un recorregut de 25 km en un temps d'onze hores.

L'experiència ha estat extraordinària, en el transcurs de la nit hem pogut veure la fauna salvatge, sobtada en el seu terreny quan menys s'ho esperava. Hem gaudit de poder veure cabirols, llebres, isards, marmotes i salamandres d'un tamany considerable, que ens han sorprès a tots. A més, amb els frontals hem vist com després de la puja que caigué durant el vespre les tonalitats blanques de les fulles de la vegetació, i en enfocar a les considerables pedres amb el nostre frontal, brillaven com si fossin d'or, ja que el material que predominava era el quars. Ens ha deixat meravellats.

Una vegada arribats al cim, fosc encara, havíem d'esperar una mitja horeta per a la sortida del sol. Des del cim es podia distingir l'horitzó del mar. En un inici es veia molt tapat pels núvols i ens hem emportat una petita desil·lusió. Mentrestant, però, ens hem pres un cafè amb el fogonet que portava el Xesco, sense sucre i remenant-lo amb un ganivet mig rovellat que portava en Boix i que ha deixat quelcom que el feia més consistent.

Aleshores ha arribat el moment clau, les 6:38 hores. Tot de sobte, a l'horitzó del mar, hem vist com despuntava l'astre rei, un sol com poques vegades hem pogut veure, els núvols ja no el tapaven i per a que us en feu una idea ens hem quedat bocabadats! Ha anat sortint com si fos un rovell d'ou amb un vermell intens. Tots hem coincidit en que les càmeres no feien justícia amb el que podien veure els nostres ulls. Possiblement ha estat la millor sortida del sol que hem pogut veure mai.


Poc després de les set hem començat el descens. Els primers 100 metres impressionaven molt, era molt dret. Particularment, jo he agafat por, però amb l'ajuda dels companys hem baixat tots sans i estalvis. Després hem pogut veure de dia el que havíem pogut veure de nit, uns paisatges impressionants amb unes valls verdes i amb una vegetació digne de qualsevol paradís de muntanya.

El cansament ja es notava. Sense dormir en tota la nit hem arribat al cotxe molt cansats i amb la felicitació entre tots per haver viscut una experiència que no oblidarem en molts anys.



Hem deixo que érem cinc. Cinc nois. El Xesco, l'Uri Besora, el Litos, el Josep Maria Boix i el Pere Roy. Potser ha estat una explicació extensa, però no tenim cap dubte de que l'hem viscuda molt intensament. 

Gràcies a tots per regalar-nos aquest dia tan especial.

Continua llegint...

diumenge, 29 de maig de 2016

VIII Arruix de Santa Fe. Aquella mateixa data.

Un cercle vermell en el calendari, encara de paper per aquelles persones més tradicionals. Aquelles persones clàssiques i melancòliques que encara fan el camí a peu. Aquelles persones que donen un pas enrere per fer-ne dos endavant. Aquelles persones que tornen a fer els camins dels nostres padrins. Els camins de les bèsties.

Aquelles persones altruistes i treballadores. Aquelles persones que fan la feina sense esperar res a canvi. Aquelles persones que converteixen la idea en una realitat. Aquelles persones que desafien el temps i no tenen por de res. Aquelles persones extingides. Aquelles bones persones.

Aquelles bones persones que, un dia indeterminat de fa molts anys, van marcar una data en el calendari. Aquelles persones que van aconseguir que cada vegada més individus marquin aquella data en el calendari, de paper reciclat. Aquella mateixa data dins un cercle vermell.

Una gran festa. Una fila de colors infinits desfilant fins a l’ermita de Santa Fe. Un retrocés en el temps. El camí que va marcar Jacint Verdaguer un dia de juliol de 1883, aquell camí de la llibertat. I aquella mateixa data.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita. El camí que acaba a la creu. Mai abans havia vist tantes persones durant el recorregut. Aquelles persones encarregades d’impulsar els corredors fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe, fins al final. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

La pluja no gosa espatllar la jornada. La pluja només remulla lleugerament els corredors per arribar fins a la balconada que desemboca en un entorn sumptuós. Aquella vista espectacular. Una única pluja de sensacions. La Santa que ens protegeix i aquella seguretat. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

Una parada en el temps. Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... respirar. I el vent del cim. És l’aire de la llibertat. És l’aire que acompanya els corredors. És aquell aire tan nostrat. És aquell aire tan preuat. El vent del cim que para el temps i observa la vida, en aquella mateixa data.

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.


Gràcies a tots els qui heu convertit aquest somni en una realitat. Gràcies a tots els participants i a totes aquelles persones que ho heu fet possible.

Gràcies a totes aquelles persones que van aconseguir fer la pujada una mica més suau només amb la seva presència i els seus crits. Els pèls de punta i la pell de gallina. Un milió de gràcies i el meu més sincer agraïment, també us el mereixeu.

Ah! I gairebé se’m passa per alt! En aquella mateixa data em vaig sentir més orgullós que mai d’aquest CLUB! El nostre CLUB. En aquesta mateixa data. Avui més fort que mai...

Força Atlètic!!!

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Classificacions i galeria multimèdia

Continua llegint...

dilluns, 23 de maig de 2016

VIII Arruix de Santa Fe. Tot s'hi val!

Podeu portar senyeres, estelades, la del toro o la de l'àguila, a l'Arruix de Santa Fe. La celebració de la vuitena edició d'aquesta coneguda cursa vertical tindrà lloc aquest proper dissabte 28 de maig a les 17:35 hores a la vila d'Organyà.

La muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.


Tornarem a resseguir el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 1883. Un camí difícil, un camí rigorosament marcat, el camí de la llibertat.

Esperem comptar amb tots vosaltres per tornar a gaudir d'un dia fantàstic. Fins dissabte! No hi falteu que la farem grossa!

Força Atlètic!

Continua llegint...

dijous, 12 de maig de 2016

XXXVI Cross de primavera de La Seu. Enviat especial.

No me'n recordo de l'última crònica que va escriure un invitat. I això que sempre hem deixat les portes obertes a rebre les cròniques de tots els corredors. Per fi, avui, arriba una nova crònica d'un enviat especial de l'Atlètic Santa Fe al XXXVI Cross de Primavera de La Seu. I us tornem a recordar que ens podeu enviar les vostres cròniques de les curses que realitzeu i les publicarem. El cronista oficial comença a estar esgotat...

Aquest diumenge 8 de maig a la comarca de l’Urgellet no només hi va haver la Vertical Quiri. També es va celebrar lo XXXVI Cross de Primavera de La Seu, que no són pocs.

Ja és mala sort (on sort no té perquè ser organització/previsió) que pocs esdeveniments esportius que  hi ha a la comarca, diferents de lo bàsquet o lo futbol (bé... de futbol només més avall de la Reula), els facin coincidir lo mateix cap de setmana. Com diuen a la Meseta, "lo bueno si junto y al mismo tiempo, dos veces bueno".

Bé, doncs a lo Cross de Primavera, màxima expressió actual de l’atletisme de base a la comarca (per sort ja no l’única, ja que l’Arruix pels xics està agafant embranzida), també hi van haver les noves generacions de l’Atlètic. Que constin al nostre corresponsal hi havia lo Sadu xic (que es diu Sadu) i lo Joui xic (que es diu Genís). Diuen que també hi havia lo Roger, lo fill de lo Jordi i la Rosa... però és que lo corresponsal és una mica free-lance i només es fixa en el que li interessa (o això, o que no li agrada fer extres).

radioseu.cat

Sota un cel amenaçador de patac d’aigua, a la cursa de P-5, lo Sadu va fer una sortida de menys a més. De seguida va avançar posicions per mantenir-se gairebé durant tot lo passeig en quarta posició, per rematar la feina a l’Andria i entrar tercer a la meta. Cal destacar que en aquesta cursa vam descobrir un talent ocult, o millor dit, oculta. La Laura, la mare de lo Sadu, que va fer uns sprints que ni la Marion Jones. A més, va fer doblet en participar en la cursa sènior acompanyant a lo Sadu gran, que hi va participar per acabar de perfilar l’estat de forma per afrontar la pujada definitiva a veure la Santa. Davant de tal exhibició, creiem que és lo moment perquè s’apunto a lo club i tasti ja les mels de l’alta competició.

L'enviat especial al Cross de Primavera. Foto d'arxiu.

Al cap de 10 minuts sortien los xics de P-2, on lo Genís amb la samarreta de la Llar d’infants  (abans es deia Guarde) enfundada, emulant a lo seu cosinet valencià, va fer també una cursa de menys a més... En efecte. La por escènica el va captivar en lo moment del "pistoletasso", quedant-se una mica “ressagat” (li’n diríem endarrerit), més aviat paradet... ah, que no era això... que va ser la llebre que li va fallar (era la mateixa que feia de reporter, que vol fer "pluriempleo" i ja sabem que no hi posa massa empenyo en lo que li manen). Per sort, es va resoldre lo malentès i també va efectuar una remuntada gens menyspreable.

I fins aquí és tot lo que lo reporter mandrós va poder captar amb la seva mirada objectiva abans de mullar-se. La resta seria ciència ficció. 

Esperem explicar-ho de nou l’any vinent. Llàstima, això si, que de cròniques de trobades atlètiques de xics només les puguem fer a la primavera. 

Salut i quilòmetres.

Autor: Jordi Garcia "lo Joui"

Continua llegint...

dilluns, 9 de maig de 2016

Vertical Quiri 2016. Brrrum, brrrum!

Encara són noves? Van passant els anys i encara són noves? I el Quiri no és un Sant. Això és un muntatge. No m’ho he cregut mai, jo.


Però els corredors són uns il·lusos. Contents i enganyats. Cap a Sant Quiri, tots cap a Sant Quiri. Alguns espavilats es queden a la Palanca de Noves. A Sant Quiri, diuen. Les corredores no ho són tant.

L’any passat es va embalar un corredor a la sortida i va baixar a girar a la Palanca. Va dir que no havia pogut parar i no va fer la corba que inicia la pujada a la sàdica ermita. Però jo no ho sé. I com que no ho sé, no ho dic.

Despertadors contra les parets. És massa d’hora. Elles surten abans, gairebé abans de sortir el sol. Aquesta vegada tampoc sortirà, romandrà amagat darrere de les denses nuvolades d’escuma de sabó. Un privilegi?

Retrobaments. Copets a l’espatlla i encaixades de mans. Algun gest amb el cap i algun gest amb la mà. Elles pugen. Ells baixen, per veure-les passar. Aplaudiments. Una mica d’eufòria. Pessigolles a la panxa, una mica més grossa del compte, encara. Molts globus sota el pit. Aerostàtics, alguns.

Moltes baixen quan ells encara pugen. Van tard i els veuen passar. Una esquella i no hi ha vaques. Alguna cabra, sí. Boja.



Ho heu llegit cantant, però ha estat una confusió. Eren cabres o vaques? És la primera crònica de l’any i encara he d’acabar d’afinar, normalment no em passen aquestes coses. Sóc força fiable. No acostumo a perdre el cap a mitja crònica.

Mans enlaire per tocar l’esquella de la creu del cim de Sant Quiri (1485), que va sonant sense parar. El reglament de la cursa diu que s’ha de tocar amb la mà. No farem cap comentari, però si el Bruce Lee aixequés el cap cauria mort una altra vegada. Tantes facilitats...

Muntanya de forma piramidal. Una ermita construïda fa més de mil anys. El dolor de les persones a dins. Un quadre salvatge. Fa por. Algú ens podria explicar el seu orígen?

Baixada fins a l’esplanada per recuperar les forces perdudes. Un cap com un timbal. Alguns que no parlen i uns altres que parlen per tots. Sempre he sentit a dir que tenim dues orelles i només una boca perquè hem d’escoltar el doble del que parlem. La pluja arriba a temps per aigualir el final i acaba la comèdia.

Tranquils, podeu pujar al tot terreny que ha preparat l’Atlètic Santa Fe per fer una baixada rodada i seca. Aneu pujant que és de set places. Encara hi cap més gent! Ple? Cinturons de seguretat ben cordats? Set corredors asseguts i contents, avui no es mullaran. Des de dins del cotxe un corredor juganer se'n riu d'algun que ha de baixar a peu. El cotxe és ple.

Cop de clau. Brrr... Brrr... No en vol. Un altre cop de clau.  Brrr... Brrr... El cotxe no s'engega. La bateria està esgotada després de dues hores amb els llums encesos. Set persones a dins preparades per baixar fins a Noves de Segre. Silenci llarg i sostingut. El cotxe és ple. El cotxe no es mou. Està ben quiet. Cops de clau. I el cotxe, quiet.


Set contra un. La força de les màquines contra la força de l’home. El cotxe no es mou, de la mateixa manera que tampoc s'han mogut alguns corredors durant la cursa. Pinces? No. Pinces? No. Pinces? Brrrum, brrrum! Botifarra i manta!


Continua llegint...

divendres, 22 d’abril de 2016

Xerrada sobre nutrició esportiva. Divendres 6 de maig.

El divendres 6 de maig, a les 21:30 hores i a la sala de les Homilies, tindrà lloc una interessant xerrada sobre nutrició esportiva. La xerrada anirà a càrrec d'en Sebastiàn Aguerrebehere.

En Sebastián és llicenciat en INEFC, entrenador nacional d'atletisme, entrenador nacional de voleibol, entrenador nacional de cestoball i sots-campió mundial de cestoball, socorrista titular, ex-entrenador de l'ACELL Espacial Olímpics, especialista en nutrició esportiva i conferenciant de nutrició a nivell internacional.


La xerrada està orientada a esportistes, ja siguin populars, semi-professionals o professionals, tractant totes aquelles coses relacionades amb l'abans, el durant i el després de l'entrenament o la competició. I a totes aquelles persones interessades en la millora dels seus hàbits alimentaris. És gratuïta i oberta a tothom.

A més, tots els assistents que ho desitgin, rebran gratuïtament un test corporal valorat en 50 euros. No us ho perdreu, oi?

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 4 d’abril de 2016

Nova secció de ciclisme. Com un nen amb sabates noves.

Fruit de la petició d'algunes persones vinculades al ciclisme, hem decidit crear una nova secció per tal de poder incorporar a tots el amants de la bicicleta a la nostra gran família (m'ha quedat emotiu i tot aquest tros final...). L'Atlètic Santa Fe estrena la secció de ciclisme amb la voluntat d'oferir a tots els socis i sòcies un major ventall d'activitats i serveis. 

El Club ja forma part de la Federació Catalana de Ciclisme i tramita les llicències federatives per a tots aquells socis interessats. I per a aquelles sòcies, també. Amb la llicència federativa queden coberts els accidents que puguin patir tots els esportistes federats durant la pràctica de l'esport. Sortida individual o col·lectiva de club. Entrenament individual o col·lectiu. Participació en competició federada. Participació en activitat esportiva de la Federació Catalana o dels clubs afiliats. 


Esperem comptar amb el suport de totes aquelles persones vinculades al ciclisme per tal de poder fer una mica més gran l'Atlètic Santa Fe i la nova secció que estrenem. Si ets un amant de la bicicleta, fes-te soci de l'Atlètic Santa Fe i gaudeix de tots els avantatges que oferim per només 15 euros anuals. T'apuntes?

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic (info@atleticsantafe.cat).

Força Atlètic!

Continua llegint...

divendres, 1 d’abril de 2016

Els Petits Jocs Olímpics. Plantem les llavors.

Un sol radiant que augura l'enyorada primavera dóna la benvinguda a tots els presents. Un degoteig constant de participants i d'acompanyants van arribant a l'estadi. Olímpic, avui. Un centenar de participants i un centenar d'espectadors han estat els encarregats d'omplir de gom a gom el camp de futbol. 

L'esverament inicial deixa pas a l'inici de l'activitat. El major esdeveniment esportiu internacional és a punt de començar. A pèl, sense cerimònia d'inauguració i amb una única bandera onejant al ritme imposat pel vent, amb l'emblema de l'Atlètic Santa Fe. Do, re, mi, fa, sol, la, si...

Coca i xocolata per agafar forces i calmar una mica els nervis. Primer contacte amb el martell, amb el disc o amb la javelina. Una de prova i comença la competició.

La música de fons anima la festa. El llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de pes, el llançament de javelina, el salt de llargada, el salt d'alçada, les curses amb tanques o les curses de relleus són algunes de les proves dels Petits Jocs Olímpics.

Molta competitivitat entre els menuts atletes. El cansament es va acumulant durant el matí, el sol es va amagant darrere de les nuvolades. Els Petits Jocs Olímpics cada dia són una mica més grans. Més reconeguts. Més concorreguts. Més importants.


L'energia inicial va deixant pas a l'esgotament. El repartiment de llaminadures entre tots els petits campions tanquen l'edició 2016 dels Petits Jocs Olímpics. Una més.

Algun futur campió potser haurà passat per Les Lloredes durant alguna de les edicions dels Petits Jocs Olímpics, ja que "som lo que sembrem" i, l'Atlètic Santa Fe, està plantant les llavors.

Moltes gràcies a tots els petits participants, als pares i mares que van col·laborar i a tots els espectadors. I, per sobre de tot, a l'AMPA de l'Escola Miret i Sans d'Organyà.

Us deixem l'enllaç a la galeria d'imatges de la jornada...

Galeria fotogràfica dels Petits Jocs Olímpics

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 14 de març de 2016

Els Petits Jocs Olímpics. Escola de campions.

El Club Atlètic Santa Fe i l'AMPA d'Organyà, prenent el relleu del Comité Olímpic Internacional, organitzaran una nova edició dels Petits Jocs Olímpics. El camp de futbol de la vila serà l'escenari de tant reconegut esdeveniment, que se celebrarà el divendres 25 de març de 2016 de les 10:30 a les 13:00 hores.

Aquesta vegada, els Petits Jocs Olímpics, seran més grans. Amb més participants, més jocs, més emoció i més diversió. Molta competitivitat entre els més petits de la casa, que no poden faltar a la cita, una cita que l'any 2015 va comptar amb un centenar de nens i nenes.

Les curses de diverses distàncies, les curses amb tanques, les curses de relleus, el salt de llargada, el triple salt, el llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de javelina o el llançament de pes seran algunes de les activitats que podran practicar els més petits, esperonats des de molt a prop pels més grans.


L'esdeveniment està obert a tothom, és totalment gratuït i no fa falta inscripció prèvia. I és una cita obligada pels menuts, que tenen aquesta data marcada en color vermell a la seva petita agenda escolar.

Força Atlètic!

Continua llegint...