dimecres, 29 de maig de 2013

Vertical Quiri 2013. Aparicions i desaparicions.

Desprès de l’expedició de tres Atlètics a les gèlides terres de l’Alta Ribagorça per a la disputa de la Cara Amón, l’Atlètic Santa Fe retorna a casa per a disputar la cursa del formatget, la Vertical Quiri. La prèvia per excel·lència de l’Arruix de Santa Fe.


I amb l'inici del Circuit Fer 2013, quatre exemplars de l’Atlètic Santa Fe (Jordi Vilana, David Buchaca, Joan Vilana i Josep Suàrez “Sete”) surten d’Organyà en direcció a Noves de Segre. Molt poques coses en aquesta vida seran sempre noves de trinca. I Noves de Segre és una d'aquestes coses.

Temperatures baixes, novament. Temperatures gèlides en ple mes de maig. Samarreta tèrmica o Night Club Tutries i samarreta de màniga curta? (Evidentment, i amb la discreció que ens caracteritza, no desvetllarem aquesta informació. Existeixen fotografies de la cursa).

Aquest any, el temps d’espera per a la recollida de dorsals ha estat mínim. L’any passat, hauria estat més breu el temps d'espera a la sala de parts. Les males llengües diuen que van contractar funcionaris per a la realització de l'entrega dels dorsals.

Tots els dorsals a punt. Bé, tots no. Hi ha inscrits que no corren. Un que no ha dormit, un altre que està cansat, un altre que només té l'Arruix al cap, i un últim que té totes aquestes coses i lo cap ple de pardals.


Cap a la línia de sortida. Han sortit les dones? No hi ha cap dona de l’Atlètic Santa Fe a la línia de sortida. Llàstima! A veure si comencen a sortir amb l'Arruix de Santa Fe, igual que els caragols surten amb la pluja. I mentrestant, apareix per sorpresa un altre Atlètic! Un Atlètic de la Reula (Toni Majoral). 

Pam! Surten les dones. Pam! I més tard surten els homes. Baixada curta. Baixada massa curta. Més d'un s'ha embalat massa i ha baixat a girar al Tutries i tot. I cap amunt. Cap amunt. Fins a 1.485 metres d’alçada. Després de 850 metres de desnivell positiu. Fins a l’ermita de Sant Quiri. Sant dels formatgets.

En una gran part del recorregut hi ha un públic nombrós, animant els corredors, i per tant, també hi ha la millor afició del món, l’afició de l’Atlètic Santa Fe. A l’inici del recorregut apareixen la Lurdes, la Maite i la Nuri, gravant l’esdeveniment. Al Prat hi ha lo Ramon, molt esverat i esvalotant lo galliner. Crida i anima. I obliga a cridar i a animar.

Entre esbufecs, van arribant els corredors a la línia de meta. Un últim esforç. Els últims 300 metres són comparables a l'arribada dels grans ports de muntanya de Le Tour de France. Amb públic a banda i banda del corriol, animant i escridassant els corredors. I en aquest punt apareix l’home valent, lo Xavier Alet, inscrit prèviament a la cursa i reconvertit en fotògraf després. 

Tots els corredors, i entre ells els cinc Atlètics, ja han arribat a la línia de meta i han tocat l'esquella. Cadascú amb el mínim temps possible. Lo primer, lo segon, lo tercer...

Per cert, lo Toni de La Reula ha patit una crisi important. Les primeres hipòtesis apunten a una sobredosi de iogurts.


I després d'un avituallament complet a la zona d'arribada, els Atlètics retornen a Organyà, sota el resguard de l'ombra de Santa Fe.

Gràcies a tots i totes! Us esperem a tots a l'Arruix de Santa Fe, que té lloc el proper dissabte 1 de juny. No hi falteu!

Per una altra banda, cal comentar que ja han començat a aparèixer paperets als parabrises dels cotxes estacionats en carrers d'Organyà durant la nit. Amenaces anònimes a diversos corredors. Us deixem l'exemple del paper que va trobar el President en el parabrises del seu vehicle...


Finalment, l'Atlètic Santa Fe vol donar el condol a la família i amics de l'alpinista Juanjo Garra. Descansi en pau.

Força Atlètic!

PD: I finalitzem una altra crònica amb una felicitació dirigida al Jordi Garcia i a la Mari, que han estat pares per primera vegada. Un altre Genís. Aquest nom està de moda. Enhorabona!

Continua llegint...

dissabte, 18 de maig de 2013

Transvulcania 2013. Tot gran.

La cursa de muntanya d’ultradistància, de 83 quilòmetres concretament, que es disputa anualment a l’illa de La Palma (Illes Canàries), va comptar amb la presència del corredor de llarga distància per excel·lència de l’Atlètic Santa Fe, lo Frank Silla.


Un home que porta el nom del Club i el nom del poble arreu. Un home que sent els colors del Club com cap altre. Un home que sempre deixa el nostre Club al lloc que es mereix. Un gran home amb una gran estima vers l'Atlètic Santa Fe.

Us deixem l’enllaç directe a la crònica que el Frank ha publicat al seu Bloc personal. La crònica també és molt gran:


Força Atlètic!

PD: Moltes gràcies per la gran publicitat que has realitzat de l'Arruix de Santa Fe! Signarem llibres, samarretes, calces, sostenidors i el què faci falta...


Continua llegint...

dimarts, 14 de maig de 2013

7a Cursa Corriol de Solsona. La gran rucada.

Amb un degoteig constant de petites píndoles de polèmica projectades mitjançant la llengua del bisbe, com un gran trampolí per a la promoció de la ciutat de Solsona, aquesta es manté en permanent actualitat en els mitjans de comunicació.

La prohibició de les faldilles curtes a les esglésies, temples cristians presidits pel cos nu de Jesús, o les continuades intromissions en la política nacional, més que en la religió, són algunes pinzellades de la magistral estratègia comunicativa impulsada pel bisbe de Solsona.

Aquest passat cap de setmana però, la capital del Solsonès va ser notícia a causa de la celebració de la fira de Sant Isidre i de la Cursa Corriol, que va comptar amb la representació de l’Atlètic Santa Fe. Lo Joan Vilana i lo Jordi Alet, que ja va néixer cansat, van comparèixer a Solsona temorosos. Tremolant de por.


Dos rucs a Solsona no estan exempts de risc. Dos rucs catalans. Un ruc més vell i un ruc més jove. La tradicional penjada del ruc i l’amenaça del campanar, vigilant la ciutat, fan posar els pèls de punta.

I amb els canons dels trabucs observant silenciosament el cel blau, una simple premuda de gallet trenca la pau del moment per donar inici a la setena edició de la Cursa Corriol de Solsona. A les 10 en punt del matí. A les 10 en punt del diumenge 12 de maig.

Des del Parc de la Mare de la Font neix un recorregut d’una bellesa extraordinària, que morirà, en aquest mateix indret, després de més de 10.000 metres de camins i corriols. Sòls trepitjats, en pocs minuts, per dos centenars de corredors disposats a gaudir d’un entorn enigmàtic i d’una bona organització.


Els dos rucs, els rucs de l’Atlètic Santa Fe, intenten mantenir la calma i evitar les coces, després de sortir galopant ràpidament i fugint de l’amenaça dels trabucaires. Desapareguts entre la multitud.  Refugi de tots dos.

Un gran nombre de matarrucs a la sortida. Els trets dels trabucs. I dos rucs que no van a la fira. Dos rucs amb les orelles ben planes. Dos rucs que acaben de veure passar la seva vida per davant. L’arribada serà el principi? El principi del final?

Sortida de cavall i parada de ruc. Parada de rucs. Els rucs, que es creien cavalls en fugir del soroll de les armes, finalitzen la cursa a passos de ruc, i no de cavall. Amb forts brams i les orelles obertes com a mesura de defensa, creuen la línia de meta entre les mostres de suport de matarrucs i forasters. Matarrucs inofensius. Matarrucs coneguts i matarrucs desconeguts. Lo Joan amb un temps de 48:25. Lo Jordi amb un temps de 51:02. 

Més tranquils, després de comprovar que els matarrucs són incapaços de matar una mosca, reben una bossa d’obsequis i un avituallament complet a l’arribada, que posa el punt i final a la cursa. Lo ruc jove coixeja. Lo ruc vell es posa les botes menjant síndria, meló i coca de pa. Anul·leu el dinar.

I després de comprovar que no existeix cap perill per cap ruc i si en la propera edició de la Cursa Corriol encara no és obligatòria la sotana, l'any que ve, l’Atlètic Santa Fe, hi tornarà a ser.

Força Atlètic!

PD: L'Atlètic Santa Fe vol acabar amb una felicitació dirigida al Xesco i a la Laura, que han estat pares per segona vegada. Estem segurs que lo Genís també serà un gran atleta. Enhorabona!

Continua llegint...

dimecres, 8 de maig de 2013

Quart i Mitja Marató Ciutat de Tàrrega. Un caramel.

El seu doctor, el Doctor Eufemiano Fuentes, ha estat condemnat a un any de presó, fet que ha provocat una davallada en el rendiment de l'atleta de l'Atlètic Santa Fe amb més curses a les cames. Una davallada en el rendiment del Joan.

I això que continua seguint amb la mateixa planificació esportiva del Doctor Fuentes: un caramelet dins del cafè amb llet, cada matí, a l'hora d'esmorzar...

El passat diumenge 5 de maig vaig participar a la Mitja Marató de Tàrrega. I una altra vegada vaig ser l'únic participant de l'Atlètic Santa Fe. No es va animar ningú a córrer la mitja i tampoc el quart de marató.

A quarts de nou del matí ja era a Tàrrega per recollir el dorsal, la motxilla i els mitjons d'obsequi. S'agraeix que no sigui una altra samarreta. Encara no són les 9 del matí i fa força bo, segurament tocarà suar.

A dos quarts de deu es dóna la sortida conjunta a les dues curses. Gairebé 800 participants entre el quart i la mitja marató.


Començo a córrer i de seguida em col·loco en un grup on vaig força còmode. Els primers quilòmetres són força suaus, però ja es comença a notar la calor. Vaig corrent amb ganes d'arribar al primer avituallament i allà aprofito per beure i refrescar-me, o sigui, tirar-me l'aigua al cap, procediment que repeteixo en tots els avituallaments.

Cap al Km 9 tornem a arribar a Tàrrega, i encara em mantinc més o menys en el mateix grup de corredors. I tot seguit arribem al punt on se separen les dues curses i el grup on em trobava pràcticament es desintegra. Encara queden 11 quilòmetres i el fet de córrer escoltant la música i la megafonia de l'arribada animant als corredors que ja acaben es fa extrany.

A partí d'aquí, el circuit es fa una mica més dur, amb més desnivell. Continuo corrent gairebé en solitari, atrapant algun corredor de tant en tant i essent superat per alguns altres. En aquesta part del circuit s'agraeixen molt els avituallaments i les zones humides per refrescar-se.

Finalment arribo amb un temps de 1:34:45, lluny de la millor marca en mitja marató, però satisfet amb la cursa. Ni jo estava per a fer millor marca, ni el circuit ho permetia.


I abans de tornar a casa, un esmorzar a base de coca de recapte, iogurt i un granissat.


Continua llegint...

dissabte, 4 de maig de 2013

II Cursa Popular de Torrefarrera. Oferta de feina.

Un home. Una bèstia de les curses. Un animal salvatge. Una bèstia indomable. Un animal incansable. Un explotador de cronistes. El coneixeu? És lo Joan.

Poc personal a la redacció. Poca retribució. Poc temps lliure. Explotació sense límits.

Moltes hores i molta feina. Moltes nits sense dormir. Moltes cròniques publicades. Moltes cròniques per publicar.


Això no es pot suportar... O deixa de córrer una temporada o plego! Aquí teniu l'oferta de treball!

Es busca cronista o auxiliar de cronista a jornada completa i amb experiència demostrable (mínim 5 anys), per a la redacció de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe. 

Però entre milers d'aturats i milers de persones desesperades buscant feina, sol·licitarem més requisits. Demanarem la lluna també, com les granes empreses, ja que es tracta d'una feina d'alt risc. A menys que algú sigui amic del President. Està clar que, si és el cas, no cal que compleixi cap altre requisit. 

Llicenciat/da en Cronicologia Catalana i Postgrau en Cròniques Esportives. Imprescindible un alt nivell de català, d’anglès, de francès i de xinès, per si un cas. Amb capacitat per mantenir-se en peu davant de les possibles crítiques, amenaces i agressions derivades del lloc de treball. Persona jove, entusiasta, sense perilla, amb do de gents, bon físic i bona presència.

No s’ha de mostrar en públic, però posats a demanar...

Tots els interessats podeu enviar el vostre currículum vitae a l’adreça electrònica del Club Atlètic Santa Fe.

Aquí us deixem la crònica, gentilesa del Joan. I ja podeu anar enviant els currículums...

Aquest dimecres, aprofitant que era festiu, he participat a la II Cursa Popular de Torrefarrera. Després d'haver corregut el diumenge la Cursa de Balàfia amb dos Atlètics més, aquest cop torno a ser l'únic representant del Club.

M'aixeco força carregat de cames, després de la cursa de diumenge i de l'intent fracassat de descarregar-les corrent una estona suau dimarts, què hi farem. Com a mínim sembla que no plourà i farà un bon dia per córrer.

Després de recollir el dorsal i escalfar una mica, veig que el carregament de les cames va desapareixent. Torno a escalfar una altra estona i cap a la sortida. A les 10 en punt es dóna la sortida als 500 participants. Els primers quilòmetres es fan per l'interior del poble, així es fan més distrets. Després segueix per camins rodejats de camps, fruiters i alguna granja.

He començat força ràpid, arribant a la meitat de la cursa en menys de 20 minuts, a molt bon ritme per mi. Però encara faltaven 5 km i a partir del km 6 he hagut d'afluixar una mica. En arribar a l'últim quilòmetre, he vist que podia superar la millor marca en 10 Km (41:34) i he tornat a intensificar el ritme per millorar-la i intentar baixar dels 41 minuts. Finalment he pogut baixar dels 41 minuts per només 1 segon, i de cames no me'n he sentit en cap moment.

Després de la cursa, un entrepà de botifarra, una dutxa i cap a casa, que diumenge toca mitja marató a Tàrrega.


Continua llegint...

dijous, 2 de maig de 2013

31a Cursa Popular de Balàfia. Una sala de ball.

I continuem amb l’atapeït calendari de curses amb participació Atlètica, amb la Cursa Popular de Balàfia, que va tenir lloc el passat diumenge 28 d’abril de 2013. Heu vist lo calendari? Fa goig o fa por? Anem per feina!

Lo dia s’ha llevat plujós i continua essent plujós durant tot el camí. Ara més, ara menys, ara una mica més, ara una mica menys...

I los dos germans de Cal Planes, lo de la perilla i lo del pèl moixí, arriben a Lleida. Arriben a Balàfia per a la recollida del dorsal. Ep! Que lo Jordi no hi consta inscrit. I què? És lo president. Nova despenjada d’americana (amb lo pin de l’Atlètic a la solapa i lo bitllet de 500 euros, doblegat en forma triangular, sobresortint de la butxaca superior) i problema solucionat. Qui no estava inscrit?

Lo Joan, demostrant la seva professionalitat, ja té el dorsal a punt, les bambes a punt, la samarreta a punt, el cronòmetre a punt i fins i tot té la perilla a punt.

I després de la recollida de dorsals apareix lo Xavier Alet. I aquesta vegada, l’home valent, no va sol. No va sol! Qui és la dona valenta que l’acompanya?

Arriba amb la samarreta de tirants, els pantalons curts i les bambes, a punt per unir-se als germans de Cal Planes, completar l’equip de l’Atlètic Santa Fe i iniciar una nova cursa de 10.000 metres.

Pam! Sortida! I lo Xavier Alet surt esperitat. Surt posseït pel dimoni. Surt amb els ulls vermells i la mirada perduda. I lo Joan i lo Jordi proven de seguir-lo, iniciant el seu duel particular. Però l’home valent es va fent cada vegada més petit. Ja és un mosquit.


Per darrere, una melodia de bufits converteix la cursa en una sala de ball. Mentre alguns corredors, sense poder-ho evitar, comencen a ballar a ritme de bufits, els dos Atlètics perseguidors es van distanciant lleugerament. I van deixant corredors per darrere. Bufits que vénen, bufits que van.

Quan la melodia va deixant pas a dos solos, ja gairebé són a la línia de meta. Lo Jordi acaba amb un temps de 40’50'' i lo Joan amb 41’35’’. La Melodia de Bufits, la nova tècnica dissenyada per aquests dos Atlètics, ha sortit bé.

Ah! I l’home valent? Gairebé ens el deixem! Va fer un paper discret. Molt discret, segons les declaracions que aquest mateix atleta va realitzar en finalitzar la cursa...

Lo Xavier Alet va acabar en una llagrimosa dotzena d’ous i un temps de 37’18’’. Ai! Volíem dir que va acabar en una meritòria dotzena posició, però que n’estem fins als ous de tantes llàgrimes. De tants plors. De tanta farsa.

I per cert, us informem que per tal d’evitar un excés d’aforament a l’ermita de Santa Fe, i degut a l’augment exagerat de trànsit que hi comença a haver per aquestes costes, hem instal·lat una càmera a Coll Marí, per tal de comptabilitzar el nombre de persones que hi puja. El marcador de Coll Marí ja sobrepassa el comptador de visites d’aquest Bloc.

Durant el mes de maig, igual foteu “petar” la càmera...

Força Atlètic!


Continua llegint...