diumenge, 24 de juny de 2012

II Vertical Arp. Una victòria entre “tuixinos” i porcs “arpins”.

Lo 23 de juny quatre cotxes de l’Atlètic enfilen les corbes de Montant amb destí a Sorribes per iniciar la Vertical Arp. Un quilòmetre vertical amb sortida de Sorribes i arribada al Refugi de l’Arp, situat a l’interior de les pistes d’esquí de Tuixent-La Vansa.

Petit accident d’un dels cotxes en impactar contra una pedra que es trobava enmig de la carretera. Segons lo Gerard (Lo Reme), “això és oli, càrter trencat!”, però sort que lo Martí té lo nas fi, “això és aigua, és lo líquid de l’aire condicionat!”. Aquí ja hem vist un indici de com aniria la cosa... Lo Martí ha fet una cursa a l’altura del diagnòstic que ha fet de l’avaria. Lo Reme també.

Arribem a Sorribes. Comencen les somicades per part dels favorits, lo Martí i lo Xavi Alet. Que si jo tinc son, oh però a mi em fa mal l’aurella, doncs a mi no se m’aixequen los bíceps de tanta son, oh però jo no he pogut entrenar que havia d’ensilar...

Per una altra banda, la Feno té lo Reme entre cella i cella. Avui no pot perdre com a Santa Fe. La Yoli i la “Xicota” (Es veu que té nom i és fàcil, Eva) volen evitar arribar les últimes, les cròniques comencen a intimidar. Ah! Xicota ho serà del Reme en tot cas, que de la Yoli de moment no ho és (Lo poble va ple de rumors, ja ho sabeu...).

Lo “Josete”, lo Toni Soldevila, los Planes, lo Frank Silla, lo Sergi Colell i lo Jordi Alet completen l’equip. Lo Xesco i lo Marcel (Que quan l'hem vist amb lo barret, les xancles i les ulleres de sol hem tingut la temptació de marxar cap a Salou) tanquen l’expedició. Si em deixo algú que protesto, que a la pròxima cursa li donem lo paper de protagonista. Amb lo bo i lo dolent... No! Amb lo dolent i lo més dolent que de bo només ho és lo Ballet.

Bé! Anem per feina que és tard i vol ploure. A les 10 sortim de Sorribes, un quilòmetre de baixada i enfilem lo corriol que ens durà fins al refugi de l’Arp. Lo Martí s’enganxa darrere el primer i posa cara de patiment (Algunes fonts indiquen que ha rebut una oferta de La Cubana). A partir de l’avituallament ha fet lo canvi de lloc instantani i s’ha plantat a la línia de meta tot sol. Una nova cursa guanyada pel Martí, que per cert, també lidera lo Circuit Fer. La cosa va bé...

Per darrere, lo Xavi Alet és superat a la mateixa línia de meta per un corredor de 40 o 50 anys... o 80. Quin cadell! Sempre s’ha de tenir un últim “cartutxo”!

I a partir de llavors, degoteig de corredors entrant a meta... Lo quin mai és farà gran, o sigui, lo Jordi Vilana “Lo Jove”... més endarrere lo Joan, amb la cara desencaixada i la perilla estarrufada... lo nou fitxatge mediàtic, o sigui, lo Colell... lo Jordi Alet entrant a l’esprint... lo Toni... la gorra del Toni (Han entrat junts al final)... lo Frank, que ha trobat a faltar 10.000 km més per fer una bona cursa...

Ep! La Feno! Per davant del Reme! I lo Josete per darrere la Feno però arribant amb força! La Noemí li va treure la son de les aurelles a l’Arruix! Així s’adrecen!

Tic-tac, tic-tac... 10... 20... 30... 40 minuts... Estem esperant lo Reme, la Yoli i la “Xicota”, tanquem aquestes línies i encara no han aparegut, si algú els ha vist que es posi en contacte amb nosaltres.

I per cert, los únics “tuixinos” que s’han vist entre Sorribes i Tuixent, han estat los de l’Atlètic Santa Fe.

Continua llegint...

dimecres, 20 de juny de 2012

L'Atlètic Santa Fe inicia les caminades...

El proper dia 24 de juny començarem amb la primera de les excursions de la temporada, en aquesta ocasió el Xavi ens ha preparat una pujada a Narieda amb sortida a les 8:30 del matí de la Plaça de les Homilies.

És una excursió per a fer tranquil·lament en unes 4 hores entre pujar i baixar, per tant per a ser a dinar a casa. La sortida es assequible a totes les persones una mica acostumades a caminar, ja que sense ser una excursió dificultosa si que té un cert desnivell (comparable amb la pujada a Santa Fe).

La idea es poder-nos endur un entrepà i menjar-lo en arribar a dalt o a mitja pujada, ja es veurà. I recordeu-vos de portar aigua, que ja comença la calor i passat Fígols no trobem més fonts.




Esperem que us hi animeu!!!

Fotos sortida
Continua llegint...

diumenge, 17 de juny de 2012

VI Cursa dels Templers. " No a nosaltres, Senyor, sinó al teu nom dóna la glòria ".

Lo Jordi Alet, lo Joan Vilana i lo Jordi Garcia, abandonen momentàniament lo cavall per assistir a la VI Cursa dels Templers de Lleida.

A dos quarts de nou del matí los tres templers de l’Atlètic i lo d’Artagnan (Lo Jordi Vilana) posen peu a la Terra Ferma (Que per cert, més ho és la nostra, de ferma!).

Lo Jordi Alet va molt puntual, en canvi lo Joan va just, va atabalat, normalment una hora abans ja ha anat a buscar lo dorsal, s’ha canviat i està acabant l’escalfament. Fa calor, molta calor, cau foc a Lleida i els esperen 10 km per endavant amb una diabòlica rampa final i arribada al turó de Gardeny.

La túnica blanca amb la creu vermella al pit és substituïda per la samarreta de l’Atlètic. Fotem goig! Que mudats anem! Si no mos coneixen, ja mos coneixeran!

Foto d’equip, només de mig equip que lo Joan s’ha perdut, no hi ha manera de trobar-lo i demanem la recerca a l’organització. En uns minuts ja ho anuncien amb diversos idiomes pels altaveus: “S’ha perdut un nen d’uns 35 anys...”, “Se busca a un joven aldeano de Organyà...”, la recerca ha donat els seus fruits, estava esclafant com un condemnat... Amunt, avall, dreta, esquerra, saltirons, tombarella, fa la roda, fa lo pi... En canvi al Jordi Alet i al Jordi Garcia ja els escalfa lo sol, volta i volta i cap a la sortida.

Mentrestant lo “presi” està buscant contactes, ben mudat, amb lo seu pin de l’Atlètic a la solapa de l’americana a la recerca de nous talents... 

La sortida es retarda ja que el globus s’ha desinflat i cau sobre els corredors, n’hi havia un de massa xic bufant... El canvien per un de més gros amb bona bufera i problema solucionat... Per fi! Sortida en massa, més de 1700 templers com els nostres surten desbocats... 

Lo Joan va molt lleuger, una ploma des de l’inici lo Joan, però el segueix a certa distància lo Jordi Alet i una mica despistat per darrera també arranca a per totes lo Jordi Garcia... 

Cursa ràpida i calorosa, lo Joan arriba fort a la última rampa, va cansat però aguanta el ritme, per darrera lo Jordi Alet va força fresc i ascendeix saludant a l’afició i fent lo “pamplines” (sembla que podia més però s’ha despistat) i més endarrerit apareix lo Jordi Garcia que ha hagut de rescatar un company templer caigut en plena batalla.

Creuen meta sans i estalvis. Lo Joan amb 45 minuts, lo Jordi Alet amb 47 minuts i lo Jordi Garcia i lo seu company templer amb 1 hora i 2 minuts.


Amb la coca, la xocolata i lo gelat se’n tornen cap al Temple...

Força Atlètic!

FotosClassificació

Continua llegint...

diumenge, 10 de juny de 2012

Cuita el Sol 2012. Però... On és?! On és?!!!

A dos quarts de quatre arriben a Àreu los Àtletics per iniciar l’ascens al Monteixo.

Lo David Buchaca (Buchi), lo Joan Vilana (Planes), lo Jordi Vilana i lo Xavi Alet, amb les grenyes al vent. Sortida del cotxe. Mirada al cim. 1680 metres de desnivell per endavant i no veuen lo protagonista. On és?! On és?! Criden. No veuen lo sol. I ara que cuitarem?

Acabament d’inscripcions, recollida de dorsals i a equipar-se. Foto d’equip i inici de l’escalfament (Bé, lo Xavi ja venia calent del forn). Primer cop d’efecte, ensopegada del Jordi i caiguda còmica desprès de 25 passets. Jeu a terra amb l’ampolla d’aigua a una mà i lo frontal a l’altra! Quin “cantamanyanes”!

A les 16:30 hores sortida de les noies i júniors... la resta cap a la sortida, control de material, frontals, paravents... Tot a punt! Bé, lo Buchi encara busca ara lo frontal però acaba entrant a la línia de sortida... el tenia a la butxaca... quin despistat lo Buchi...

A les 17:00 hores es dóna la sortida. 200 metres suaus i comença l’ascens infernal, lo Xavi agafa ritme... aquest any mos corre amb bastonets! Darrera seu lo Jordi fa el que pot per mantenir-lo a prop i lo Joan i lo Buchi fan el que poden i punt... Los corredors igual que cabres pujant costa amunt pel dret... tothom passa per on pot. On és?! On és!? Ara tampoc hi ha camí!

La pujada continua, lo Xavi no afluixa, aquells pals semblen de dos metres, lo Jordi des del darrera l’hi endevina les grenyes a certa distància i més avall, lo Buchi, veu la silueta del Jordi. Ja no hi ha opció, fins al cim!

Desprès d’una hora i trenta-un minuts lo Xavi fa cim, rebaixant vuit minuts lo temps de l’any passat, aquelles costes dels Tres Ponts han donat lo seu fruit! Més tard i amb una hora i trenta-quatre minuts arriba lo Jordi, desfet, a la última pujada ha perdut lo Xavi de vista. Lo Buchi mos arriba amb una hora i quaranta-un minuts, tot un èxit en la seva primera participació i lo Joan, sempre constant des del principi fins al final, arriba amb una hora i quaranta-quatre minuts, rebaixant en quatre minuts lo temps de l’any passat.

Missió complerta, paravent sobre la samarreta i la pell humida i inici del descens.

En arribar al poble desprès de gairebé dues llarguíssimes hores de baixada... Sorpresa! Lo Josep Maria (lo mestre) ens convida sí o sí a menjar a Casa Peirot, on la Maria Teresa i lo mestre mos tracten com a reis. Pa, pernil, formatge, beure, coca i xocolata, cafè... Tips com uns lladres i cap a casa.
Qualsevol no torna aquí!


Enhorabona nois! Força Atlètic!

Continua llegint...

Les ànimes del Purgatori. El saben aquell que diu…

Que eren un català i un “xino” que van participar a la cursa nocturna d’Aiguafreda?

Les ànimes del Purgatori, amb una distància de 14.900 metres segons l’organització, 16.400 metres segons lo Manolo i 2.000.000 de metres segons l’home del temps, va donar el tret de sortida a les 21:30 hores del dissabte nou de juny.

Dos Atlètics, lo Manel Losada i l’Albert Vidal “Lo Xino”, van prendre la sortida des del Parc d’Aiguafreda per iniciar un recorregut espectacular.

Amb un bon ritme des del principi i després d’un quilòmetre d’aproximació, la pista enfila amb un fort desnivell i lo Xino comença a imposar un ritme fort que deixa per darrera el Manel, que a més, té una forta caiguda en la qual s’hi deixa un parell de minuts i alguna dent (Properament iniciarem les classes de conducció nocturna per evitar més incidents).

Lo Manel, per això, no abandona i imposa un fort ritme per donar caça al “Xino”, objectiu que finalment aconsegueix (Tot i que hauria estat millor caçar un conill, que almenys l’hauríem posat a l’arròs) i continua avançant entrant a meta amb un temps de 02:07:22 i amb dos minuts d’avantatge sobre l’Albert, que creua la línia de meta amb 02:09:23.

Enhorabona companys! Però que sigo l’últim dia que no aparego lo nom del club a les classificacions!


Ara que veiem la foto… “xino” del tot tampoc ho és… en fi… com voleu que vaigo bé lo món…

Continua llegint...

dilluns, 4 de juny de 2012

Una presentació amb dos porrons!

Després del gran èxit de participació del nostre club al IV Arruix de Santa Fe, el diumenge vàrem fer la presentació en societat del club.


Hi va haver força assistència i vam informar sobre l’actualitat del club i les propostes de futur. En acabar l’acte de presentació vam obsequiar a tots els assistents amb coca i xocolata, i vam servir el moscatell amb dos porrons. Són los porrons de l’Atlètic Santa Fe. Properament els portarem a serigrafiar...


Gràcies a tots vosaltres la realitat del nostre club és possible.

Un agraïment especial a la Panificadora Santa Fe d’Organyà i al Joan de Cal Planes per la seva col·laboració en l’acte de presentació, sense ells no hagués estat possible.

Continua llegint...

III Ultra Trail de Coll de Nargó. Un dia.

Aquest passat cap de setmana un representant de l’Atlètic Santa Fe va participar a la III Ultra Trail de Coll de Nargó representant el nostre club.

El recorregut de la prova era de pràcticament 100 km i 6.000 m de desnivell positiu acumulat! Recorregut d’extrema duresa com ho demostra la retirada del 69% dels participants.

Però després de 23 hores i 40 minuts de duríssima cursa, el Frank Silla va aconseguir creuar la meta i segueix amb pas ferm cap al seu gran objectiu, la Ultra Trail del Montblanc del 2013.



Felicitats Frank, ets un crac!

Continua llegint...

diumenge, 3 de juny de 2012

IV Arruix de Santa Fe. Més que un club!

Lo 2 de juny de 2012 era una data marcada amb vermell per molts Atlètics. Tothom vol guanyar a tothom, la rivalitat és màxima.

Cotxes amagats sota la Roca de Narieda. Quads sobre la Borda. Ningú entrena però lo mes de maig ha vist passar més gent per davant lo mossèn Cinto Verdaguer de Coll Marí que lo Colón... i és que arriba l’Arruix de Santa Fe. Lo quart Arruix de Santa Fe.

Trenta-vuit ganxos, la gran majoria Atlètics, a punt de donar-ho tot i pujar en fila índia cap al Temple, cap a Santa Fe. Més de dos-cents vint corredors en total, concentrats a la plaça, esperant la sortida. Infinitat de samarretes de l’Atlètic. Ens hem fet veure!

A les 17:35 es dóna la sortida. Lo Martí té pressa avui, deu tindre feina després, alguns encara no s’havien lligat els cordons de les sabates que ell ja era a dalt! Primer! Primera cursa guanyada amb la samarreta de l’Atlètic! Guanyador absolut i primer d’Organyà! 28 minuts!

Mentrestant els corredors van enfilant un a un fins a l’ermita, es veuen les samarretes de l’Atlètic per tot arreu... Arriba també la primera dona d’Organyà que acompanya el Martí al podi, la Noemí ha donat la campanada i ha pujat xiulant amb poc més de 50 minuts.

Tots els integrants de l’Atlètic Santa Fe van arribant a dalt un a un i amb cares d’esgotament. Foto de grup al Prat i baixada fins a la plaça per assistir a l’entrega de premis.

Ara sí! Ja podem dir que som més que un club!

Felicitats a tots i totes sense excepció! Fins la propera!


PD: Per cert, en una de les lluites més interessants que s’han viscut a l’Arruix, finalment i per tan sols 4 segons!... Les vaques de la Reula s'han cruspit lo pa d’Organyà...

Continua llegint...