diumenge, 19 d’abril de 2015

Excursió a la Serra de Boumort. La corda de la vida.

Un camí en mal estat que acaba a l’infinit barra el pas a tots els caminants. Els deixa a les portes de la immensa Serra de Boumort, un Espai d’Interès Natural Nacional d’una riquesa faunística impressionant que forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos, àguiles...

En aquest espai conviuen en harmonia, allunyats del desig de sang dels toreros catalans (els caçadors de la zona), assassins (alguns) de tots els éssers vius. De tots. Irrespectuosos (alguns) amb el medi ambient i amb totes les legislacions vigents. Amb totes. Promotors (alguns) del trencament de tots els ecosistemes. De tots.

I contrasten amb l’amor per la fauna i amb el respecte per l’entorn. I amb la imatge del salvament d’un ocell amb una ala trencada. Els pols oposats de la convivència. Els pols oposats de la Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors. Tan iguals, tan diferents.

El creuament involuntari de la delimitació imaginària de la Reserva de Caça de Boumort pot acabar amb la vida d’un animal innocent. De qualsevol ésser viu innocent. I ho tornaré a repetir (per si no ha quedat prou clar). De qualsevol.

Amb la seguretat de conviure exclusivament amb la flora i la fauna de la zona, la tranquil·litat s’apodera de les úniques persones presents a la serra, creiem. Dotze persones insignificants en un entorn extraordinari de prats i boscos de pins. Dotze persones amb els mateixos drets que tota la resta d’éssers que habiten aquest indret. Una escopinada en un oceà.


Atordides per tan gran espectacle natural, van immortalitzant els moments més  especials. Els més grans paisatges i els més grans fets...
La boira es va estenent creant una densa teranyina que no deixa filtrar els raigs de sol. La visibilitat és menor. El flanqueig del pas comptador, utilitzat en el passat per esbrinar si el ramat continuava mantenint la totalitat de les ovelles, dictarà sentència. En fila índia. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze.

El cap del Boumort nou i el cap del Boumort vell. El cim més elevat de la serra. Sensació de llibertat, de poder volar. Res és impossible. És a prop, el final.


L’aire fred allibera el pic de vida humana en poca estona. Dos galls en un galliner, coneixedors absoluts de la Serra de Boumort. I la Bòfia, un forat immens i amagat entre els boscos de pins, molt difícil de trobar. Amb indicis de joc brut, un buit gegantí apareix per sorpresa mostrant tota la seva majestuositat.

Però la sorpresa final és la perillosa tartera que desemboca en el conegut pou de gel. El manteniment de l’equilibri sobre la delicada corda de la vida, que ara és un fil molt prim, es complica. Dotze trucades. Dotze assegurances de vida.

Plegant les mans i de genolls. Algun Parenostre. Algunes queixes i alguns insults. Alguns de forts. Amb els ulls tancats i sense pensar. Res és impossible. Cap avall i fins a la sortida. Fins al final. La fortuna permet continuar mantenint l’equilibri sobre la corda, ara més gruixuda. Sobre la vida.

Sense veure un pou i sense veure el gel. Moltes vides en joc per accedir a una petita cavitat en una roca, que contrasta amb l’enorme Bòfia. Tan iguals, tan diferents. Els pols oposats de la Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 13 d’abril de 2015

Cursa Bombers Lleida 2015. Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.

Un parell de curiositats de la tenebrosa capital provincial m’han deixat estupefacte. Per una banda, la capital de la comarca del Segrià disposa d’una pàgina web destinada a la promoció turística de la ciutat. Si algun turista (per gràcia o per desgràcia) arriba a Lleida algun dia, deurà ésser perquè s’haurà perdut a causa de l’espessa boira. Un cop de sort.

Per una altra banda, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 25 de novembre de 2012, el segon partit més votat va ser el PPC de l’Alícia Sánchez-Camacho i de la "Catalunya sí, España también". Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.

Abans de la sortida del sol han posat els peus sobre la Terra Ferma els primers corredors de la Cursa dels Bombers de Lleida. Els quatre primers. El Secretari i tres companys de Solsona i Oliana. Juguem a cartes? Mentrestant arribaran els organitzadors i després els altres corredors...

Les dues mascotes dels Petits Jocs Olímpics posen els peus a la ciutat que alberga la Seu Vella més tard. Quasi mitja hora més tard. Gairebé amb retard.


Uns escalfen i uns altres reben l’escalfor del sol, que s'imposa sobre els caps. El mercuri s'enfila després de la sortida de l'astre rei. Tots sortiran calents, avui. I els bombers volen córrer amb l’equip d’intervenció; la jaqueta i els pantalons de protecció, el casc i l’equip respiratori autònom.

Que potser ha anat a córrer amb la paleta i la gaveta, lo Joan? I no ha baixat fins a Lleida amb lo dúmper, no? Hi ha coses que no les arribaré a entendre mai. Que no coneixen el refrany? Cada cosa al seu temps. Deuen ser idees de bomber. Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.

Diverses sortides en un termini de cinc minuts mal comptats. Els bombers amb l’equip d’intervenció, els atletes amb cadira de rodes i la resta d’atletes. Un amb un martell hidràulic, un altre amb el "mono" blau i una clau anglesa, i una altra amb l'aixada i la dalla. Fem-ho tots i fem-ho bé...

Víctimes de dolgudes separacions a causa de la incorporació dels calaixos a la sortida, els participants inicien un recorregut favorable amb nombroses actuacions musicals. I després d'envair durant una noció de temps indeterminada la calçada destinada al trànsit rodat, van creuant la línia d’arribada tots els corredors. Un darrere l'altre. O en massa.

Paraules creuades i algunes fotografies a la zona d'arribada. I un drac atraient l'atenció de totes aquelles persones que s'hi apleguen. És la mascota de la cursa o és la mascota del cos de bombers?


Un animal mitològic amb l’aparença d’una enorme serp amb dues potes. Amb ales, un fort alè de foc, dues banyes i gran ferocitat*. Un animal mitològic amb alè de foc és la mascota. Amb alè de foc. Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.

Els dracs són despietats. Maten ramats i els seus amos. Custodien grans tresors en solitari i estan dotats d’una gran saviesa. Els defensen durant llargs períodes de temps a causa de la seva llarga vida i de la capacitat de mirar a través de les parpelles, fins i tot quan dormen.

Aquesta bèstia s’emprenya i incendia la ciutat de Lleida i els boscos de l’Alt Urgell, el Solsonès i la Cerdanya en un obrir i tancar d’ulls. I si els bombers són a la cursa...

L'actuació dels sants ha aconseguit, però, d'amansir-los sovint. Fins a tal punt que es morien de llàstima després que ho fes el sant que els havia beneït.

No hi ha el sant. No hi ha cap sant. Però apareix un home ferotge capaç de dominar el drac. I no és un bomber. Els dos tatuatges que amaguen una part de la pell del seu braç dret el fan més salvatge. El deixa caure amb el puny tancat a sobre la barra i emmudeix a tots els presents. Un altre cop de puny a sobre la barra amanseix el drac.

Enmig del silenci s’alça una veu. Enmig del silenci demana un tallat amb, només, una goteta de cafè. Ha mort el drac. Ha mort de riure. Aquest drac no ha mort de llàstima, ha mort de riure. Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.

Força Atlètic!

*El drac és el segon començant per la dreta en la segona imatge de la crònica. La definició pot donar lloc a confusió. 

Classificació General 10K

Continua llegint...

dimarts, 7 d’abril de 2015

Els Petits Jocs Olímpics. La millor entrada de la temporada.

La millor entrada de la temporada a l'Estadi de Les Lloredes no ha estat per gaudir d'un bon partit de futbol, sinó per fruir amb els Petits Jocs Olímpics.

Un sol radiant que augura l'enyorada primavera dóna la benvinguda a tots els presents. Un degoteig constant de participants i d'acompanyants van arribant a l'estadi. Olímpic, avui. Un centenar de participants i un centenar d'espectadors han estat els encarregats d'omplir de gom a gom el camp de futbol. 

L'esverament inicial deixa pas a l'inici de l'activitat. El major esdeveniment esportiu internacional és a punt de començar. A pèl, sense cerimònia d'inauguració i amb una única bandera onejant al ritme imposat pel vent, amb l'emblema de l'Atlètic Santa Fe. Do, re, mi, fa, sol, la, si...

Coca i xocolata per agafar forces i calmar una mica els nervis. Primer contacte amb el martell, amb el disc o amb la javelina. Una de prova i comença la competició.

La música de fons anima la festa. El llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de pes, el llançament de javelina, el salt de llargada, el salt d'alçada, les curses amb tanques o les curses de relleus són algunes de les proves dels Petits Jocs Olímpics.

Molta competitivitat entre els menuts atletes. El cansament es va acumulant durant el matí, l'escalfor del sol i l'escalfor dels espectadors incentiven la fatiga de la mainada. Un que salta, una altra que llença la javelina, uns altres que corren, un pare "ultra" que anima efusivament el seu fill, uns altres que ploren (i parlen, i ploren, i parlen, i ploren), el Xesco que està estarrufat com un gall d'indi a causa de la gran participació aconseguida...


Els Petits Jocs Olímpics cada dia són una mica més grans. Més reconeguts. Més concorreguts. Més importants. Més...

Més llaminadures! Lluís, més llaminadures! Posa'n 50, posa'n 70, posa'n 100! Posa'n 3.000.000! És el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos! Cada vegada n'hi ha més, de nens. I de nenes, i de pares, i de mares, i de peixos... Ai! Peixos, no.

L'energia inicial deixa pas a l'esgotament. La cerimònia de clausura comença amb el repartiment de les llaminadures entre tots els participants i segueix amb una dansa de coreografies espectacular, que tanca la reconeguda jornada esportiva. Gairebé a l'alçada de Barcelona 92! Però ells tenien una mascota, en Cobi. I nosaltres en teníem dues, en Joan i l'Home Valent.

Moltes gràcies a tots els petits participants, als pares i mares que van col·laborar i a tots els espectadors. Al pare "ultra", a les dues mascotes i, per sobre de tot, a l'AMPA de l'Escola Miret i Sans d'Organyà. I a tots els pans, i a tots els peixos i...

Us deixem l'enllaç a la galeria d'imatges de la jornada...

Galeria fotogràfica dels Petits Jocs Olímpics

Companys del C.F. Organyà, quan vulgueu omplir de gom a gom el camp de futbol... Aviseu-nos, que un partit de futbol no és suficient!

Força Atlètic!

Continua llegint...