La cursa més antiga
del Circuit Fer arriba en ple mes de juliol. Amb l’arribada de l’estiu, que
s’ha fet esperar, arriba també la XIV edició d’aquesta coneguda cursa circular que se celebra anualment a Ossera.
Aquest cul de món
de paisatges espectaculars compta amb una vintena d’habitants. Després de
l’abandonament (gairebé total) del poble i de les seves terres durant els anys
seixanta, algunes persones (procedents principalment de zones urbanes) van
tornar a injectar vida en aquest llogarret. Moguts, bàsicament, per
una forma de vida diferent, contestatària i influïda per l’ecologisme i el
moviment “hippie”.
Aquest passat dissabte
20 de juliol, però, la seva població es va multiplicar... Desenes de corredors
van arribar a Ossera durant la tarda per a disputar la cursa, sota la vigilància d'uns núvols amenaçadors.
De l’Atlètic Santa
Fe... Sis! Els dos de Ca l’Estevet, el Jordi Alet, el Frank Silla, el Sete i el
Lluís Roig.
A les 18:00 hores i després de la imitació del so del tret de sortida per part d’algun bromista,
els corredors inicien el recorregut en acabar el compte enrere. Ascens inicial i
recorregut més còmode fins al final.
Els corredors van
resseguint el circuit marcat (o no) i arriben novament a Ossera els primers,
entre els aplaudiments i la cridòria del públic present. O no. No són els
primers? No. Uns altres anaven al davant. Què ha passat?
Ara, ara! Ara
arriben els primers, que no han arribat primers, però són els primers? Quan alguns dels corredors del davant arriben a Ossera es troben amb una manifestació de gent. Corredors que portaven al darrera ja han arribat. Ja porten un parell de talls de coca cada un a l'estómac i un bocí de meló a les mans. Què ha passat?
Unes cintes que
tancaven un camí per on transcorria la cursa i desviaven a tots els atletes per
un corriol que tornava a enllaçar en el mateix camí (alguns metres més enllà)
van ésser extretes del recorregut. Per algun malparit. O no. O almenys aquesta és
l’explicació de l’organització.
Per algun d’aquests
toreros catalans que van amb l’escopeta sempre carregada, o per algun caminant, o per alguna bèstia (animal o persona), o va ésser una distracció de l’organització en el
marcatge, o...
Una bona colla de
corredors va realitzar el recorregut correcte. I una bona colla de corredors
va realitzar el recorregut escapçat. L’Arnau va realitzar el recorregut
correcte i els altres Atlètics van
realitzar el recorregut escapçat. El Sete no ho sap, però és igual, per quedar bé... el posarem amb els tramposos.
I perdoneu, el Lluís
Roig també va realitzar el recorregut correcte. Les meves més sinceres disculpes. No arribava, no arribava... Es veu que va entrar en un
bucle i no podia sortir. Va recórrer el corriol i va tornar a sortir al camí.
Va agafar el camí en direcció contraria, va tornar a fer el corriol i va tornar
a sortir al camí... No hi havia manera de sortir del bucle. Va quedar atrapat en el recorregut sense poder avançar, com un hàmster que
va corrent sobre la roda que gira.
Finalment, i
gràcies al bucle, va ésser l’únic representant del Club amb premi. Per què?
Doncs perquè va quedar entre els quatre últims. Si ho arribo a saber, entro a
la roda. A la roda del hàmster.
Força Atlètic!
