III Vertical Cabanera. Bud Spencer i Terence Hill.

Ha baixat del ruc. Finalment lo president ha baixat del ruc. Ho ha vist. Ho ha vist que era lo seu home de desconfiança i la seva mà esquerra. Per això s’ha vist obligat a duplicar-me lo salari i se’n ha anat a ofegar les penes a la Vall Fosca amb lo seu germà, lo Joan. La llàstima és que fins ara no cobrava res. No hi havia caigut...

Entrem en matèria que sinó es farà fosc!

La III Vertical Cabanera ha tingut lloc lo dissabte 28 de juliol de 2012. La cursa acumula un desnivell positiu de 1.463 metres entre la població de Cabdella i el cim de Montsent de Pallars.

Tots dos. Com Bud Spencer i Terence Hill. Com Holmes i Watson. Com Duran i Lleida. Es planten a Capdella, a la Vall Fosca, a primera hora del matí. Els lluuums!!! Els lluuums!!! Ara! Han arribat tan d’hora que encara no havien encès els llums, amb masculí, que a la Vall Fosca no hi arriba la llum natural. 

I menys mal que els han encès, perquè sinó la població de Capdella queda deserta amb cosa de minuts. Aquí perquè el coneixem, però si aquella pobra gent es troba lo Joan a les fosques voltant pel poble es tanquen tots a casa amb pany i forrellat. Amb aquella perilla i aquells bufits... És normal, no hi estan acostumats en aquests poblets dels Pirineus a aquestes excentricitats.

A les 9:15 es dóna la sortida sota un cel serè i calor de ple estiu. Lo Joan Vilana, lo Jordi Vilana i 230 corredors més inicien l’ascens a Montsent de Pallars.

Després d’uns minuts buscant espais entre la multitud, lo Jordi s’ha situat per davant del seu germà i els grups s’han anat trencant, cosa que permet una major llibertat de moviments i l’adaptació del ritme a les possibilitats de cadascú. L’ascens és d’una duresa considerable.

Ara corro, ara camino, ara aparta’t, ara m’aparto, traguet d’aigua, frego les babes, ja som a dalt... 

En coronar Montsent de Pallars, los dos Atlètics més maldestres cara avall s’han llençat a la baixada. Pareu! Pareu! S’ha acabat a dalt avui! S’han obsessionat amb la baixada ara...

Primer ha entrat lo Jordi, després lo Joan, però lo guanyador absolut ha estat lo Gerard Españó. Los Atlètics no l’han fet estossegar gaire... 

I per acabar, i completant l’exclusiva publicada la setmana passada sobre lo debut de La Trinca, podem avançar que l’organització de l’Arruix de Santa Fe està valorant la possibilitat d’introduir una nova categoria a la cursa, la categoria Trinca.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben rebuda pels membres del nou tercet ganxo, ja que en unes declaracions a Ràdio Coll Marí, un dels seus components ha comentat: “Arribar a casa finalitzada la cursa i poder dir que he quedat entre els tres primers de la meva categoria, seria una gran satisfacció per mi.”

Els lluuums!!! Els lluuums!!! Ara! Aquí ja no hi queda ningú i s’ha d’estalviar.

Força Atlètic!

Classificacions

Continua llegint...

XII Cursa de Muntanya d’Ossera. Gairebé tots som iguals.

Sortim d’Organyà en direcció a Ossera... No no! Lo dissabte 21 de juliol a les 18:00 hores... Tampoc!

Escolta “Presi”, que aquesta crònica no la sé fer eh! No me’n surto noi, i mira que ho he provat vegades, però no hi ha manera. Tampoc ho sé segur, però jo crec que és perquè cobro massa poc. Anar retallant, anar retallant... Només començar i anar retallant... Almenys m’has de duplicar lo sou, tampoc cal que se’n entero ningú, no cal fer la crida, però me l’has de duplicar com a mínim, sinó ja te’n pots buscar un altre... 

I tot allò que em vas prometre què? Que si un xalet a la Costa Figolana amb vistes al Segre, que si una secretària per mi sol, que si les vacances pagades, que si accions de Bankia... I què? Res de res. Ara, això sí, tu prou t’has fet lo teu xalet, tens la teva secretària i les vacances pagades a costa de tots... I ara clar, ara no n’hi ha pels altres. Molt maco tu! Quatre talls de cansalada a la Font de Codonyes i ja els tens a tots contents... 

Mira, aquesta la faig, però ja és l’última! Si no em dupliques lo sou és l’última!

Moltes baixes. Moltes baixes i molta comèdia. Quan no és un nap és una col. Finalment només set Atlètics han anat a treure lo cap a Ossera. I penseu que havíem de ser onze o dotze. Lo president fa veure que està lesionat i ja li ha encomanat la comèdia a la Feno també. Dos pollets menys. Lo secretari també té excusa, diu que té les cervicals carregades... com si ell fes anar les cervicals en comptes de les cames per córrer. Lo Joan Marc a última hora comenta que no està en forma, i no és veritat. Si que està en forma, en forma lleugerament esfèrica encara, però tot arribarà! Un altre que cau de la llista... 

En fi, només lo Xavi Alet, que s’ha tallat les puntes i s’ha descuidat les grenyes, lo Joan Vilana, lo Josep Suárez (Josete), lo Frank Silla, lo Jordi Garcia, l’Estevet (Lo Xesco m’ha prohibit tornar a escriure Toni Soldevila perquè diu que no sap qui és) i la gorra de l’Estevet s’han deixat veure a Ossera. Bé, lo Josete ha hagut de passar dues vegades perquè el veiessin, que a base d’hores d’entrenament s’ha quedat amb la pell i l’os. Això que des del club sempre us ho diguem: “Sobretot, recordeu-vos de dormir també”. Però aquí tothom fa lo què vol. 

Les cheerleaders són: lo president, la dona de l’Estevet, lo Xesco, la dona del Xesco, lo fill del Xesco, lo cotxe del Xesco, les ulleres del Xesco, los pantalons del Xesco... Ah! Què dieu? Que ha fet d’espontani lo Xesco? Ah doncs no! Los pantalons del Xesco no.

Ostres! Aquí no es pot treballar! Quan no és una cosa és una altra! Ara un correu! Ho has vist o què “Presi”? Acabem de rebre un correu electrònic dels de Veri. Diuen que volen lo Frank Silla i lo Jordi Garcia de protagonistes per l’anunci de l’any vinent. Que els han vist a Ossera i que semblaven dues llebres. Deu ser per les orelles no? Què fem? Lo Joan l’han descartat veig. També és una llebre, però fot uns bufits que sembla un porc fer i dóna lloc a confusió... 

Sinó també els hi podem fer una oferta, un dos per un d’aquests, com los quins fan al Carrefour, i enviar-hi l’Estevet i la gorra de l’Estevet... 

Ja ho parlarem. Va! No mos encantem... 

A les 18:00 hores surten d’Ossera i sobre les 19:00 hores crec que ja han acabat la cursa tots los Atlètics. I cap allà a les 19:30 ja deuen haver baixat cap a Organyà. Penso que més o menys ha d’haver anat així. No sempre s’hi pot anar a les curses. Tot i això m’han dit que lo Xavi encara ha fet un paper mig decent, només mig, perquè passa més hores corrent que al forn. Vull dir que tampoc li farem un homenatge... 

I Per cert! Tenim una exclusiva! La Nova Trinca (Lo Ramon, lo Xesco i lo Roig) molt probablement debuto durant l’any vinent a les curses de muntanya. Ja fan tota la Capella del Roser sense parar. De baixada, de moment. 

Fins la propera (Si em dupliquen lo sou)! 

Força Atlètic!

Classificacions, Fotos, Vídeo

Continua llegint...

Excursió a la Font de Codonyes. Amb esmorzar…

Aquesta vegada lo Jordi Vilana s’ha estirat una mica i ens ha preparat una sortida a la Font de Codonyes amb esmorzar inclòs per aquest diumenge 22 de juliol.

És una excursió fàcil i assequible a tothom. La durada és de dues hores i mitja aproximadament (anada i tornada).

La sortida serà a les vuit del matí de la Plaça de les Homilies d’aquest diumenge 22 de juliol, tal i com hem comentat. En arribar a la Font de Codonyes el club prepararà un esmorzar per tothom (torrades, cansalada, botifarra, etc.), amb la qual cosa no és necessari que el porteu vosaltres.

Recordeu que aquestes sortides tenen caràcter de lleure i en cap cas es tracta d’una competició, amb la qual cosa són excursions per a fer caminant tots junts i amb les parades necessàries, on alguns dels membres de l’Atlètic s’encarreguen de mantenir el grup unit i cohesionat i tenen la missió d’assistir-vos i ajudar-vos en tot allò que pugueu necessitar.

L’esmorzar (i la sortida) és totalment gratuït pels socis i tindrà un cost de 3 euros pels no socis, en cas que vulguin gaudir de l’esmorzar.

Us deixem l'enllaç amb les característiques de la sortida, i esperem que us animeu:

Agrairem si ens confirmeu l’assistència a través del nostre correu electrònic, en cas de ser possible, per tal de tenir una previsió aproximada dels participants.

Esteu preparats?

Fotos

Continua llegint...

Trail Run Bescaran. La curta o la llarga?

Dues curses. Dues rutes. Un dubte. La curta o la llarga? Trail Run Bescaran! 1 de juliol de 2012.

- Mamaaa! Prepara’m un esmorzar potent que m’esperen vint quilòmetres!

- Una Doble Cheese Burguer, patates fregides, cansalada viada i nuggets de pollastre va bé?

- Dona, tampoc et passos...

Així s’aixecava lo dia a la casa del David Buchaca, que juntament amb los Planes, la Feno i lo Jordi Alet emprenien lo camí en direcció a Bescaran. Lo Frank(enstein) Silla arribaria des de la Seu “full equip”.

La curta o la llarga? Queden dues hores per començar la cursa i lo Jordi Alet i lo Buchi no ho tenen clar... Es que vint quilòmetres són molts i amb la solana que caurà... No anem ben equipats per fer la llarga... Tu quina faràs?... Farem la de deu...

La curta o la llarga? Arribem a Bescaran. Obrim les portes del cotxe i surt tota l’aigua. Inscripcions. Jo la llarga, la llarga, jo també la llarga, jo també. Collons! No venien a fer la curta aquests dos? Per una altra banda la Feno... La curta! I lo Frank ja constava inscrit abans de la guerra. A la llarga!

S’han crescut! Però si diuen que no van equipats, que volien fer la curta. Va! És igual! Ens anem a canviar! De les motxilles d’aquest parell en surten paravents, gels per parar un tren comprats lo dia abans a Andorra, bidons d’aigua, crema solar, un sucre amb la cullereta i tot... Quina presa de pèl!

Preparats? Llestos? Para! Para! Finament la llarga s’ha escurçat a causa d’un avís del Sevei Meteorològic de Bescaran que augura fortes tempestes i calamarsades. Ara serà més curta la llarga. Una llàstima! Una llàstima per tothom menys pel Jordi Alet. Està celebrant la Champions aquest o què?

Ja! Sortim tranquils... arribem esverats! Lo Buchi per davant del Jordi Vilana i lo Jordi Alet per davant del Joan i del Frank. Lo Jordi Alet està botit com un globus per haver guanyat al Joan amb un atac fulminant a la baixada tot i tenir un dit trencat i adolorit! Quin comediant... trencat de fa anys! Es veu que s’ha de posar un cargol per unir l’os, però diu que no és un cotxe...

Hi ha una llegenda que diu que los Planes són molt dolents baixant, es veu que quan eren xics i anaven a Montanissell amb bici ja els hi feia por la baixada. Ja els havien d’esperar una eternitat... Però, sobretot, que no surto d’aquí.

La Feno, per la seva banda, arriba en tercera posició de la curta. Podi! Podi! Pujaré amb la samarreta de l’Atlètic al podi! Sóc una fera! La fera de Fenollet!

Entrega de premis sota la tempesta... Només hi ha premis pels guanyadors! De la curta. I de la llarga. Quina reculada! Mentrestant lo David Buchaca està buscant la clau del cotxe desesperat. L’ha perduda. Ben moll remou los seients del davant, del darrere, motxilles, guantera... a punt d'explotar!

Sabeu on la tenia?

Força Atlètic!

Classificacions

Continua llegint...

Skygames 2012 Ribagorça. Lo Martí Bentanachs entre els millors del món!

Ha plegat! Lo president ha penjat l’americana! Sí, sí, la del pin de l’Atlètic a la solapa. Però tranquils! Només durant unes hores! Durant unes hores s’ha convertit amb lo xòfer, l’assistent, lo preparador físic, l’encarregat del material, lo psicòleg, lo fotògraf i la cheerleader del Martí.

Us posarem en situació per tal que tots siguem conscients de la grandesa del Martí. Els Skygames són els campionats del món d’esports de muntanya i se celebren amb una periodicitat de 4 anys. Aquests jocs consten de 6 proves diverses, entre les quals hi trobem el Quilòmetre Vertical, la prova en la qual ha participat lo Martí. O sigui, són els Jocs Olímpics dels esports de muntanya i aquest any tenen lloc a la Ribagorça Romànica entre el 29 de juny i el 8 de juliol.

Els dies previs tot són plors. Oh! Que em fotran ben tou! Oh! És que no me’n fio, que hi van els millors del món aquí! Però l’últim dia es desperta! Som-hi doncs!

Arribem a primera hora i resulta que no consta inscrit. Lo badar de Déu, Martí! Per sort lo president ha despenjat l’americana un moment i ha utilitzat los seus contactes. Inscrit! Està nerviós com un flam...

Va! Cap a la sortida! Ara xerra amb un, ara xerra amb un altre... Ep! No portem paravent! Lo badar de Déu, Martí! Pànic inicial i consulta final al jutge... Uf! Anuncien per megafonia que no és obligatori el paravent.

Tret de sortida! Han sortit forts! Molt forts! Corredors de 25 països! Els millors del món! I entre ells lo Martí de Fenollet, que té un altre punt de vista i avança corredors, un darrere l’altre...

S’ha col·locat entre els 5 primers! Espectacular! Lluitant colze a colze amb els millors! El corriol és cada vegada més dret! Aquí no és possible córrer!

Arriben a la línia de meta. Tots els corredors plans amb les mans sobre les cames! Tant desnivell fa goig! Espera! Espera! Allà ja surt la samarreta de l’Atlètic! Ho és o no? Sí sí! Va molt bé! Tots acotxats menys ell! Igual com si corrés en pla de “tieso” que va!

Finalment 10è... del Quilòmetre Vertical dels Skygames! A només tres minuts del campió Agustí Roc!

Lo Déu que et va parir, Martí! Ets molt gran! Molt!

Només a la sortida......!!

PD: Quan pugos passa pel despatx del president que reajustarem lo contracte. Més que res per fixar una clàusula de rescissió d’entre 8 i 10 milions d’euros, no fos lo cas...

Class. Open, Class. Federacions

Continua llegint...