dimarts, 8 d’octubre de 2013

La Carrerada del Tosserol 2013. Terra de dinosaures.

Molta aigua… el dia abans. El dissabte 5 d’Octubre de 2013, el dia de la cursa, el temps acompanya. El sol es va obrint pas entre els núvols de primera hora del matí, la boira es dissol amb el pas de les hores i la temperatura es va enfilant progressivament.

La població de Coll de Nargó, terra de dinosaures, acollirà la segona edició de La Carrerada del Tosserol, cursa vertical de 6 quilòmetres de recorregut i gairebé 1.000 metres de desnivell positiu. Carrera que, amb sortida de Les Masies i arribada al Tosserol, posa el punt i final al V Circuit Fer de curses per muntanya.

L’Atlètic Santa Fe presenta candidatura en aquesta propera cursa. Sis membres del Club tornaran a gaudir de bells paratges i tornaran a patir la duresa de la carrera, aquesta vegada una mica més llarga, i després d’haver de realitzar una caminada important per a procedir a la recollida del dorsal. Buf!

Preparats? Llestos? Patapam!!! Ah no! Que existeix una llarga sortida neutralitzada amb l’objectiu de travessar el recentment restaurat pont del Barranc de Les Masies, bé d'interès municipal. En iniciar la cronometrada, alguns, ja perden minuts. I tampoc hi ha una manifestació de participants. Invents, i els invents ja estan inventats.

I després de la bonica excursió, la cursa es va estirant i es va trencant en petits bocins. Els corredors van pujant en fila índia. No és una cursa, és un tren. Un darrere de l'altre i... “Al compàs del cha-ca-chá, del cha-ca-chá del tren, que gusto da viajar cuando se va en exprés”. La Festa Major de Les Masies segueix.

Oh! Quanta aigua! I quins dinosaures! Terra de dinosaures! Oh! Són petits, però són molt macos!

Un iguanodont a l’esquerra. Dos driptosaures a la dreta. Persones fotografiant. Algun tiranosaure esperant la seva presa. Un grup de dimorphodons sobrevolant la zona. Un parell o tres de molt lletjos. De corredors, vull dir. Gossos bordant. Caçadors a prop...

I els corredors van coronant el cim i van entrant a la línia de meta després d’haver superat la dura i artificial zona final del recorregut. Galtes (de la cara) vermelles i cabells molls de suor. Samarretes de colors van poblant, paulatinament, el Tosserol. I una vista espectacular dóna la benvinguda a tots els atletes.

Coca i llaminadures per a la recuperació de les forces perdudes durant l’ascens. Aigua i begudes. Paraules creuades entre els corredors. Feina per a l’organització, per a la realització d’un cronometratge precís. És necessària una ràpida obtenció de les classificacions.

Oh! Quanta aigua! I quins dinosaures! Terra de dinosaures! Oh! Són petits, però són molt macos!

Un descens llarg i feixuc retorna novament els corredors a la plaça de Les Masies. Fideuada i begudes per a tothom. Un dinar complet i la posterior entrega de premis. Premis pels guanyadors de la cursa i premis pels guanyadors de la classificació general del Circuit Fer 2013.

Un corredor de l’Atlètic Santa Fe s’alça amb el triomf final del Circuit, i amb el triomf final de la categoria sènior. Un altre corredor del Club s’alça amb la segona posició en la categoria sènior. Són rebuts entre crits i aplaudiments. Autògrafs i dedicatòries. Una abundant pluja de calces i sostenidors cau sobre els campions. I alguns calçotets. Enhorabona!


Entrega final d'armilles a tots els "finishers" d'aquesta edició del Circuit Fer 2013 i... fins l'any vinent!


I quanta aigua! Si no fos perquè es va acabar a la línia de meta hi hauria hagut molta aigua... I quins dinosaures! Eren petits, però eren molt macos! Eren llangardaixos...

Però que maca la cursa, renoi! Que maca i que ben organitzada. Gairebé no m’ho puc creure. Em trec el barret.

I després de la crònica, continuaré la partida. Amb aquesta ruqueria de les cròniques no queda temps lliure per a res més. Fins la propera, que m'estan esperant...

A8? Aigua! D6? Aigua! B2? Tocat! B3? Tocat i enfonsat! D4? Aigua!

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Cronoescalada Cremallera 2013. V de Vendetta.

Encara amb el record de la difícil situació viscuda durant la passada edició d’aquesta cursa, tres representants de l’Atlètic Santa Fe retornen a la Vall de Núria. Retornen al lloc on fa gairebé un any, un d’ells, va acariciar la mort. Però aquesta vegada, lo Xavi Alet, acompanyat pels dos germans de Cal Planes, clama venjança.

L’arribada a Queralbs, punt de sortida de la cursa (de 7 quilòmetres i 900 metres de desnivell positiu), està marcada per una temperatura agradable, a diferència de l’any passat, on les temperatures gèlides van congelar les esperances d’algun corredor. La sortida és a les 12 del migdia, cosa que incentiva aquest confort tèrmic entre els corredors.

Sortida cronometrada. Cada minut un, com els enganys que surten de la boca d’un polític en ple discurs. El sorteig de l’ordre de sortida no ha afavorit el nostre venjador particular, ja que serà el primer en iniciar la cursa. Els altres dos Atlètics sortiran separats per un sol minut! Duel assegurat!

I agafeu el bitllet del cremallera, ja que en cas contrari algú haurà de baixar a peu. Els teniu tots a punt? Segur? Sí? D’acord. Doncs cap a la línia de sortida.

Tret de sortida i arrancada fulgurant de l’Home valent. Aquesta vegada no existeixen excuses, ja que no fa fred i no fa calor, tot i haver sortit ben calent del forn a la matinada. Té la mirada fixa i només mira endavant, té comptes pendents...

Arribada! S’ha oblidat un control, però tot i així... Missió complerta! Un any més tard podrà dormir tranquil.

I amb només un minut de diferència, inicien la cursa el Joan i el Jordi. Aquest últim, tot i haver millorat el temps de l’any passat, no ha estat capaç de caçar a la perilla més famosa del país.

A l’arribada i una vegada canviats, arreglats i empolainats, comença el repartiments de premis i el sorteig de xecs de 50 euros. Lo Joan, com sempre, ha estat un dels afortunats. És un imant. Per una altra banda, lo Xavi, com sempre, s’ha quedat a les portes de rebre un dels xecs, ja que un parell de vegades ha sonat per l’altaveu el seu nom... Tot i que el cognom, en cap dels casos, ha coincidit amb el seu.


Amb la feina feta i després de realitzar el seu peregrinatge particular dins del santuari, retornen a Queralbs amb el cremallera... O no?! On és el bitllet del Xavi? L’Home valent, que també és un home despistat, ha perdut el bitllet per a retornar a Queralbs. No li passarà al Joan això no! La nit i lo dia!

Una brillant gestió del President, que una vegada més despenja l’americana (la del pin de l’Atlètic Santa Fe a la solapa), soluciona el problema i evita una baixada a peu a l'Atlètic més despistat.

Força Atlètic!


Continua llegint...