diumenge, 28 de desembre de 2014

Cursa dels Nassos d’Oliana 2014. La matança dels nens.

El vent de la matinada escampa la boira per donar unes hores de protagonisme a l’astre rei. Però només unes hores. El rei Felip VI també obté el protagonisme només una estona, la nit de Nadal. Hauria d’aprendre de la seva germana... Els altres dies s’imposa la boira. A Oliana, almenys.

I després del cafè amb llet i amb la marca resseca de la llet als bigotis arriben tots dos a Oliana, força puntuals. I el Joan també arriba, amb la marca resseca de la llet a la perilla i dins del mateix vehicle. Resumint, arriben tots tres a Oliana a les deu del matí. I ja hi ha corredors. I encara han d’arribar més atletes.


Aquesta vegada la cursa coincideix amb el dia dels Sants Innocents, dia de la commemoració de la matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem, ordenada pel rei Herodes I el Gran amb la finalitat de desfer-se del recent nascut Jesús de Natzaret. És una de les seves múltiples gestes criminals.

Només coronar-se rei de Judea va ordenar matar quaranta-cinc partidaris d’Antígon, el seu contendent. I el seu cunyat Aristòbul, els dos esposos de la seva germana Salomé, la seva sogra Alexandra, la seva dona Marianne i els seus fills Alexandre i Aristòbul. Era un malparit, com els governants actuals. Herodes, però, utilitzava mètodes més expeditius.

Com hi hem arribat, fins aquí? Segueixo amb Herodes o explico la cursa? Explicarem la cursa avui...

Homes i dones. Guapos, guapes, lletjos i lletges. I un que ho era molt, de lleig. Molt. Una màquina de fer por.

Paraules creuades entre els corredors abans de començar. I entre la remor de les diverses converses s’escola un sorollet llunyà que avisa de l’inici de la cursa. L’any vinent es podria donar la sortida a cau d’orella. O prendre exemple d’Herodes i donar la sortida amb el so d’una bomba. De raïm mateix, i seguiríem amb la tradició de fi d’any.

I sota un sol que alliberat pel vent es mostra cofoi, els corredors van movent les cames per avançar (després de tantes cròniques ja no sé com posar-ho). Ara una, ara l’altra, ara una, ara l’altra. Dreta, esquerra, dreta, esquerra. Una davant de l’altra.

I els nostres corredors van junts. Un al costat de l’altre fan la mar de goig. Però això només dura una estoneta, perquè després d’intentar un pacte per mantenir l’equip unit fins a la línia de meta, un dels integrants s’escapa i trenca l’harmonia.

Pobre Joan. Escapat i amb una llufa a l’esquena que ha hagut de suportar durant tot el camí. La cursa més dura de la seva dilatada carrera esportiva. Un tortura, es veu. La llufa que el perseguia no podia sobrepassar les 130 pulsacions per minut (veient la classificació podreu esbrinar el nom de la llufa). És el pla d’entrenament que segueix...


Aigua molt freda a les dutxes. Crits dins de les mateixes en deixar-se mullar la pell per l’aigua gèlida. Crits que s’escapen de la boca dels corredors més nets i polits. Els més porcs s’esperen a fora. Aquests no criden, només utilitzen el do de la paraula per expressar les sensacions que els ha deixat la carrera.

I xocolata calenta. Ai! Xocolata gelada. Per arribar a aconseguir un got de xocolata hi ha la mateixa cua que el primer dia de rebaixes a “El Corte Inglés”. Els atletes fan cua. Alguns jubilats, també. Inflitrats.

Bon vent! Que s’ha endut la boira...

Força Atlètic!


Continua llegint...

divendres, 19 de desembre de 2014

Felicitació de Nadal. Seguirem treballant!

Oooh, quina postal més original! Aquest any hem creat una felicitació a partir d'una fotografia de l'arbre decorat de la plaça de les Homilies (l'ha creat lo President que jo no hi entenc res, però si poso "hem" queda millor). Aquest any, però, només ens desitja unes bones festes. Aquest any no ens desitja un feliç any 2015. Anem de mal en pitjor...


L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2015 sigui millor que el 2014 (no costarà gaire). Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2015, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 

I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí. Si voleu reportar alguna crítica... A veure, les crítiques s'han de dirigir exclusivament, directament i sense filtres al departament de presidència. Queda clar?

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 15 de desembre de 2014

Belluga't per la Marató! Cent noranta, finalment.

Cent noranta. Cent noranta euros recaptats mitjançant l'activitat "Belluga't per la Marató!". Cent noranta euros de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra les malalties del cor.

Cent noranta milions de gràcies a tots els quins heu col·laborat amb l’activitat. Cent noranta milions de gràcies a tots els quins us heu “bellugat” per la Marató de TV3, a tots aquells i totes aquelles que heu cregut fermament que la vostra presència en una activitat ajudava a sumar.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran, aquesta gent és la quina ha aconseguit que, aquest matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra cultura, i que immediatament després haguem sentit un calfred; indicador d’orgull, sorpresa i satisfacció. Vuit milions vuit-cents seixanta-quatre mil setze euros entre tots (8.864.016 €). I la pell... de gallina.


L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut (o de la millor manera que ha sabut), i ha ingressat els cent noranta euros, avui mateix, a primera hora. En efectiu, tal i com varen ésser recollits.

Hem sortit del banc (de la competència) amb una rialla a la cara (poques vegades sortim d’un banc amb una rialla a la cara, si no t’ha atès el Secretari del Club). Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts, i que havíem intentat fer tot el possible per a recollir cent noranta euros. I que els havíem donat. Només cent noranta euros. És el nostre granet de sorra, que per nosaltres és immens.


Us deixem l’enllaç directe a la galeria fotogràfica de l’excursió...


Gràcies a tots els quins ho heu fet possible. A tots aquells i a totes aquelles que, avui, ens heu fet sentir una mica més grans, més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber i/o ens han fet arribar les seves aportacions igualment. I també volem agrair a Nòrdic Walking la seva col·laboració, que ens ha permès incrementar aquest donatiu, que també és seu.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimarts, 2 de desembre de 2014

La Marató de TV3. Belluga't per la Marató.

I mai millor dit, ja que el proper dissabte dia 13 de desembre de 2014 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties del cor. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta circular amb parada i esmorzar a la Font de Codonyes. L'excursió serà oberta a tothom. Grossos i xics, pobres i rics.


En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les nou del matí, seguirem fins a Fígols i enllaçarem amb el camí vell de la Font de Codonyes (trencant de Narieda). Esmorzarem a l'espai de pícnic de la mateixa font i retornarem per Romanins. El recorregut consta d’una desena de quilòmetres i té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes. 


L’excursió tindrà un cost de 5 euros que seran destinats íntegrament a la Marató de TV3 i el Club obsequiarà a tots els assistents amb coca i xocolata per esmorzar. 


A més, totes aquelles persones participants podran gaudir d'una exhibició de tallada de coca per part de l'Home valent i d'una demostració de repartiment de xocolata per part del Joan, esclaus del Club. Tot i que ells encara no ho saben.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Els Petits Jocs Olímpics. Futurs campions.

El Club Atlètic Santa Fe i l’AMPA d’Organyà, prenent el relleu del Comité Olímpic Internacional, han organitzat els Petits Jocs Olímpics. Les instal·lacions del camp de futbol de la vila han estat l’escenari escollit per a la celebració de tant reconegut esdeveniment, que ha tingut lloc aquest dissabte 11 d’Octubre.

Les curses de diverses distàncies, les curses amb tanques, les curses de relleus, el salt de llargada, el triple salt, el llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de javelina o el llançament de pes han estat algunes de les activitats que han pogut practicar els més petits, esperonats des de molt a prop pels més grans. Molta entrega, molta competitivitat, moltes ganes i poques marranades s’han pogut veure durant aquesta primera edició de l’esdeveniment.

Un esmorzar amb coca i xocolata ha donat l’inici a aquesta magnífica activitat a les onze del matí i l’entrega de dolços premis, sobre la una del migdia, ha posat el punt i final a la primera edició dels Petits Jocs Olímpics. I tots han guanyat. Els nens un merescut premi i els pares algun quilo de més (degut a la coca, la xocolata i les llaminadures).


L’Atlètic Santa Fe segueix investigant per a poder donar una resposta a la qüestió més important d’aquesta jornada. Qui ha gaudit més durant els Petits Jocs Olímpics? Els pares o els nens?

Us deixem una petita galeria de fotografies on podreu veure aquests futurs campions en plena acció...


 Força Atlètic!

Continua llegint...

diumenge, 5 d’octubre de 2014

III Carrerada del Tosserol. La consulta.*

La matemàtica, ciència formal que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s’estableixen entre ells, apassiona a pocs i avorreix a molts.

La divisió, en la matemàtica, és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l’acció de repartir una entitat entre un cert nombre d’elements. El resultat de l’operació rep el nom de quocient. I acostuma a prendre aquesta forma:

80 / 122 = 0,65

Heus ací un exemple:

Si tenim 80 parells de mitjons i els hem de repartir entre 122 corredors que han participat en una cursa i han pagat un mateix preu per a poder-hi participar, tindrem un problema. O faltaran mitjons o sobraran corredors.

Posarem, però, un altre exemple per a tenir una idea més clara de la divisió. A veure, deixeu-me pensar...

Heus ací un altre exemple:

25 / 122 = 0,20

Si tenim 25 litres d’aigua i els hem de repartir entre 122 corredors esgotats que han finalitzat una carrera, cada corredor esgotat podrà beure 20 centilitres d’aigua. I tindrem un altre problema.

Procedirem, seguidament, a resoldre aquests dos problemes que ens ha generat la divisió en particular i la matemàtica en general. I quina és la millor manera de sortir de dubtes? Fent una consulta!

Podem fer consultes els catalans? O les poden impugnar els veïns? No sé perquè ho pregunto, si jo la faré SÍ o SÍ.

La consulta consta de dues preguntes...

1. És el problema dels 80 parells de mitjons que s’han de repartir entre 122 corredors que han pagat un mateix import per participar en una cursa. Creieu que faltarien mitjons?

a) Sí          b) No

En cas afirmatiu, quina opció creieu que seria la correcta:

a) Compraria, com a mínim, 122 parells de mitjons.
b) Repartiria un sol mitjó entre els corredors i encara sobrarien 38 mitjons. Aquest mitjó seria un bon element decoratiu per la llar de foc durant el Nadal i, a més, faria país.
c) Presentaria un recurs davant del Tribunal Constitucional per impugnar la pregunta.

2. És el problema dels 25 litres d’aigua que s’han de repartir entre 122 corredors esgotats. Creieu que faltaria aigua?

a) Sí          b) No

En cas afirmatiu, quina opció creieu que seria la correcta:

a) Pujaria, com a mínim, un litre d’aigua per barba, amb un (o més d’un) vehicle tot terreny.
b) Substituiria l’aigua per poció màgica, i d’aquesta manera una goteta seria suficient per a recuperar les forces.
c) Presentaria un recurs davant del Tribunal Constitucional per impugnar la pregunta.

Però amb la seriositat que ens caracteritza deixarem les coses clares. És veritat que a la xarxa estava anunciat que només hi havia mitjons pels 80 primers inscrits. Res a dir en aquest aspecte. El que no estava anunciat és que per segon any consecutiu també hi havia aigua, només, pels 80 primers atletes. La rectificació, tard i malament.

En definitiva, que si un corredor s’inscriu tard i és dolent val més que es quedi a casa, ja que no tindrà regal i no beurà aigua. I amb el nivell que hi ha en aquesta cursa... Els corredors es barallen per poder arribar a dalt en les primeres posicions i poder-se remullar una mica els llavis.

El recorregut? Espectacular. Les vistes? Infinites. La fideuada? Bona, i quantitat. Els organitzadors? Gairebé tots a baix.

Agraïm a l’organització, de tot cor, els seu esforç. Però per segon any consecutiu, això, ha grinyolat. Un rajolí d'oli d'oliva arbequina i això podrà millorar. O millor encara, un bon raig d'aigua i arribarem fins a l'infinit.

3. Creieu que els membres de l’Atlètic Santa Fe van fer el ridícul en la seva actuació durant la III Carrerada del Tosserol i, en el conjunt de les proves del Circuit Fer?

a) Sí          b) No


En cas afirmatiu, quina opció creieu que seria la correcta:

a) Són dolents, i punt. Això no té solució.
b) Entrenen poc i malament i per aquest motiu hi ha marge de millora.
c) Presentaria un recurs davant del Tribunal Constitucional per impugnar la pregunta.

Podeu deixar les vostres respostes en l’apartat de comentaris situat a peu de crònica. Nosaltres ens acomiadem del Circuit Fer agraint a totes i cada una de les persones i entitats que han aportat el seu granet d’arena perquè això fos possible un any més, a l’ORGANITZACIÓ, amb majúscules, de totes i cada una de les vuit curses i a tots i cada un dels corredors que han participat en alguna d’elles.


I, per la part que ens toca, volem donar l’enhorabona a pare i fill de Ca l’Estevet, per haver estat els únics corredors del Club Atlètic Santa Fe que s’han enfilat en el podi en les classificacions generals del Circuit Fer.

Força Atlètic!

*Aquesta crònica i aquesta consulta s’han basat en un recull d’opinions de corredors participants en la III Carrerada del Tosserol. A més, porta el segell de l’Atlètic Santa Fe i ha estat aprovada per la Junta Directiva del Club, amb 5 vots a favor i cap vot en contra. Hem tret les urnes al carrer... PODEU VOTAR.


Continua llegint...

dimecres, 1 d’octubre de 2014

II Travessa Transfronterera. Una colla d'inconscients.

Inconscients realitzant inscripcions a última hora, sense preparar la cursa i sense ésser sabedors de la duresa del recorregut. Un cop de cap en un moment d’eufòria pot causar estralls.

Anar a dormir com les gallines perquè el despertador, el malparit, ressonarà sense parar durant la matinada del diumenge, per anar fins a Sant Julià de Lòria i iniciar una travessa que no acabarà mai. Alguna estirada de braç intenta emmudir-lo per tornar-se a tapar amb els llençols, algun despertador cau a terra i algun altre roman tombat a sobre de la tauleta de nit...

Peu a terra. Un esmorzar complert, cops de coll per intentar-ho fer baixar tot i cap amunt. Encara és fosc i no es veu ni una ànima voltant pels carrers i pocs cotxes transitant per la carretera. Només borratxos i corredors... i algun boletaire. Per alguns comença el dia i per uns altres s’acaba.

Uns minuts abans de les vuit del matí tots els corredors ja estan preparats, recollint els dorsals, conversant i realitzant els últims preparatius. Algun que treu pit i alguna víctima prematura. L’encarregat del subministrament de les barretes energètiques en porta per a tots, estan caducades, però en porta per a tots.

Un bon camell ha de ser més seriós. L’Atlètic Santa Fe prendrà mesures dràstiques davant d’aquesta imprudència. L’Atlètic Santa Fe canviarà de camell. Existeix una oferta formal sobre la taula de l’Eufemiano, que encara no està entre barretes.

I a les vuit passades, i després de l’explicació del recorregut de la carrera, es dóna el tret de sortida a la segona edició de la Transfronterera. Un, dos, tres, quatre, cinc i sis. Sis Atlètics i lo camell prenen part de la travessa. Los dos de Ca l’Estevet, lo Secretari, lo Joel, lo Sete, lo Lluís Roig i lo camell. I sempre amunt.


I amunt. Fins a l’estratosfera per tornar a baixar, i tocar de peus a terra. Ascendir fins a Naturlàndia i descendir, progressivament. Passant per les poblacions de Bescaran, Estamariu i Llirt, per finalitzar, després d’alguns quilòmetres de regal, a la plaça dels Oms de La Seu d’Urgell.

La distància suplementària que han de realitzar els participants, amb les cames adolorides, provoquen que alguns renecs s’escapin de la boca dels corredors pocs minuts abans d’arribar a La Seu. Paraules poc agradables dirigides cap a l’organització de l’esdeveniment.

L’ansiada arribada, entre multitud d’espectadors, ofereix quatre comestibles per a recuperar forces. Un que arrossega els peus, l’altre que va de banda a banda de carrer, un que continua i baixa pel Carrer Major... On vas, noi?!


I una traïció! Lo Sete, que arribava a Naturlàndia amb la samarreta del Club, fa acte de presència a l’arribada amb una samarreta enemiga... I els dos primers corredors de casa no apareixen a les imatges de l'arribada, devien anar massa ràpid i la càmera no els va captar.

Unes hores més tard els corredors que han anat a l'aventura es troben incapacitats de cintura cap avall. Ai! Ui! Un no pot baixar les escales, l'altre no es pot moure i un tercer està més mort que viu. I què es pensaven?

Força Atlètic!

PD: Quina crònica més seriosa m'ha sortit, oi? Això marca tempesta...


Continua llegint...

dissabte, 13 de setembre de 2014

Sortida nocturna a la Serra de Boumort. Llumetes.

La lluna plena, amagada rere els núvols, intenta fer arribar algun raig de llum. Intenta travessar els núvols i oferir la seva claror, per a poder resseguir el sender. Per a poder retornar a l’inici del camí, un camí que hem deixat enrere lentament.

L'anada fins aquí, sota la llum del sol, és fàcil i assequible. El sol ens hi ha portat a poc a poc, sense pressa i sense pausa. La tornada, enmig de la foscor i sota la poca claror de lluna impedida per les denses nuvolades, és més difícil i més compromesa.

L’encesa del conjunt de llumetes, però, ens ha de permetre desfer el sender. Una llumeta il·lumina minsament, però la unió de les petites llums ofereix la claror. El conjunt de les llumetes ofereix la visió, la visió suficient per a resseguir l'itinerari. La claror suficient per a no perdre mai la calma, i per esquivar les pedres que apareixen en el camí.


Enceses per evitar possibles pèrdues i per mantenir la unió. Enceses per arribar. Enceses per acabar. Enceses per retornar.

La Diada Nacional de Catalunya arriba amb les llumetes enceses en plena Serra de Boumort, les llumetes que ens acompanyaran fins al final. Les llumetes que ens portaran, totes juntes, cap al lloc d'on vam partir.


Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 6 d’agost de 2014

Vertical Vall de Lord 2014. El primer dels sagraments.

Un no el vol. L’altre tampoc. Un no vol que pugi en el seu cotxe. L’altre tampoc el vol aguantar durant el camí. La possibilitat d’entregar-li unes claus i que pugi tot sol amb un vehicle i els demés amb l’altre sobrevola com una idea justa però malèvola per la ment dels presents. Ningú diu res.

Aquesta petita discussió entre el President i el Secretari per a acomodar a l’Home Valent en un dels vehicles dóna inici a un viatge llampec a Sant Llorenç de Morunys, població que acull la segona edició de la Vertical Vall de Lord. Finalment s’imposa el poderós, i pujarà amb el Secretari. Ningú diu res.

Carretera de muntanya, estreta i perillosa. El President, que va per davant, fa rugir el motor del seu automòbil en cada recta, en cada corba. Deixant enrere l’olor de la gasolina. Deixant enrere l’olor de la goma cremada. Deixant enrere al Secretari, que intenta seguir-lo sense fortuna. Ziga-zaga, ziga-zaga. Ningú diu res.

Un cotxe estacionat al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid.

Aquesta bonica població, engalanada amb senyeres i estelades durant els dies previs a la celebració de la seva Festa Major, obre les portes a tots els participants. Avui fa goig, vestida de gala. Torna a lluir les joies i mostra els seus complements. Els més bonics.

Però el temps no acompanya. Fred i pluja. Tretze graus. L’Home Valent veu neu en els vorals dels carrers. Veu neu on els altres veuen pedra. Una forta pedregada ha caigut sobre Sant Llorenç de Morunys, i continua fent fred. I ara plou, ara no plou. Ara plou, ara no plou.

L’Òscar segueix esblanqueït, a causa de la marejada que ha patit durant el viatge. Massa corbes. Massa velocitat. El seu rostre pàl·lid pren el color de la samarreta que l’organització ha entregat a tots els participants. El Xavi està en bones condicions. El Joan, totalment recuperat de la petita lesió. I la perilla, molla. Impregnada d’aigua. El Joan és l’únic que escalfa sota la pluja.

I un nou Atlètic, natural de Sant Llorenç de Morunys, s’uneix a l’equip. Serà la primera cursa del Maurici Tarrés amb l’Atlètic Santa Fe. Continua essent un meló per obrir. Avui és el dia del seu bateig, el primer dels sagraments del cristianisme. L’aigua cau del cel sobre el seu cap. Sobre tots els caps.


A les 18:00 hores i sota una espessa teranyina que en aquest moment no deixa filtrar ni una sola gota d’aigua, s’inicia la carrera. El so de la sirena del camió de bombers de Sant Llorenç de Morunys avisa de la sortida.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final de la segona edició d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

La pluja torna a aparèixer abans de la finalització de la competició, remullant els esgotats corredors. Des de la Creu del Codó existeix una vista privilegiada de la Vall de Lord, avui limitada per les adverses condicions meteorològiques. Pel cel enteranyinat i per la intensa pluja.


El descens amb cotxe garanteix una dutxa ràpida i el canvi de roba. La possibilitat de gaudir d’aquesta dutxa agafa per sorpresa a més d’un. Curts de tovalloles i tovalloles curtes. Mala previsió.

Una tovallola de bidet per eixugar un home adult. Una tovallola de la mida d’un mocador per assecar el cos de tot un president. I la samarreta lliurada a tots els participants per eixugar-ne un altre. Diferents necessitats, diferents usos. Sort que hi havia paper de vàter als banys...

Entrega de premis. Una pinya, un meló i una síndria. No me’n sé avenir. Una pinya pel tercer, un meló pel segon i una síndria pel primer. Una pinya per la tercera, un meló per la segona i una síndria per la primera. I botifarra per tothom. No me’n sé avenir. Ningú diu res.

I el sorteig de regals? No hi ha sorteig? L’any passat hi havia sorteig de regals i aquest any, els participants, només han rebut aigua. L’aigua de la pluja, l’aigua del baptisme. Esperava, almenys, el sorteig d'alguna cirera. Ningú diu res.

I cervesa. El retorn a l’antiga taverna prohibida ha estat lleugerament decebedor. No existeix l’esvàstica amagada sota el símbol de la prohibició. No existeix el cartell que prohibeix les deposicions. Però es mantenen les mateixes ampolles sobre la barra, i es mantenen els dos dits de pols sobre les mateixes.

Fugida endavant. El Maurici, després del bateig i del magnífic resultat aconseguit, es queda a la taverna. Els cinc participants “ganxos” segueixen fins a Cambrils. La petita discussió per a acomodar a l’Home Valent ha tornat ha ésser guanyada pel poderós. Tres i dos. Noves dificultats per seguir el cotxe del President. Ziga-zaga, ziga-zaga. Parada i fonda, ben tips i cap a casa.

Força Atlètic!


Continua llegint...

dimarts, 22 de juliol de 2014

XIV Cursa de muntanya d'Ossera. La roda del hàmster.

La cursa més antiga del Circuit Fer arriba en ple mes de juliol. Amb l’arribada de l’estiu, que s’ha fet esperar, arriba també la XIV edició d’aquesta coneguda cursa circular que se celebra anualment a Ossera.

Aquest cul de món de paisatges espectaculars compta amb una vintena d’habitants. Després de l’abandonament (gairebé total) del poble i de les seves terres durant els anys seixanta, algunes persones (procedents principalment de zones urbanes) van tornar a injectar vida en aquest llogarret. Moguts, bàsicament, per una forma de vida diferent, contestatària i influïda per l’ecologisme i el moviment “hippie”.

Aquest passat dissabte 20 de juliol, però, la seva població es va multiplicar... Desenes de corredors van arribar a Ossera durant la tarda per a disputar la cursa, sota la vigilància d'uns núvols amenaçadors.

De l’Atlètic Santa Fe... Sis! Els dos de Ca l’Estevet, el Jordi Alet, el Frank Silla, el Sete i el Lluís Roig.


A les 18:00 hores i després de la imitació del so del tret de sortida per part d’algun bromista, els corredors inicien el recorregut en acabar el compte enrere. Ascens inicial i recorregut més còmode fins al final.

Els corredors van resseguint el circuit marcat (o no) i arriben novament a Ossera els primers, entre els aplaudiments i la cridòria del públic present. O no. No són els primers? No. Uns altres anaven al davant. Què ha passat?

Ara, ara! Ara arriben els primers, que no han arribat primers, però són els primers? Quan alguns dels corredors del davant arriben a Ossera es troben amb una manifestació de gent. Corredors que portaven al darrera ja han arribat. Ja porten un parell de talls de coca cada un a l'estómac i un bocí de meló a les mans. Què ha passat?

Unes cintes que tancaven un camí per on transcorria la cursa i desviaven a tots els atletes per un corriol que tornava a enllaçar en el mateix camí (alguns metres més enllà) van ésser extretes del recorregut. Per algun malparit. O no. O almenys aquesta és l’explicació de l’organització.

Per algun d’aquests toreros catalans que van amb l’escopeta sempre carregada, o per algun caminant, o per alguna bèstia (animal o persona), o va ésser una distracció de l’organització en el marcatge, o...

Una bona colla de corredors va realitzar el recorregut correcte. I una bona colla de corredors va realitzar el recorregut escapçat. L’Arnau va realitzar el recorregut correcte i els altres Atlètics van realitzar el recorregut escapçat. El Sete no ho sap, però és igual, per quedar bé... el posarem amb els tramposos.

I perdoneu, el Lluís Roig també va realitzar el recorregut correcte. Les meves més sinceres disculpes. No arribava, no arribava... Es veu que va entrar en un bucle i no podia sortir. Va recórrer el corriol i va tornar a sortir al camí. Va agafar el camí en direcció contraria, va tornar a fer el corriol i va tornar a sortir al camí... No hi havia manera de sortir del bucle. Va quedar atrapat en el recorregut sense poder avançar, com un hàmster que va corrent sobre la roda que gira. 


Finalment, i gràcies al bucle, va ésser l’únic representant del Club amb premi. Per què? Doncs perquè va quedar entre els quatre últims. Si ho arribo a saber, entro a la roda. A la roda del hàmster.

Força Atlètic!


Continua llegint...

dimecres, 9 de juliol de 2014

III Bescaran Trail Run. Al·leluia!

Al·leluia! Ja era hora que algú enviés alguna crònica. Colla de dropos... III Bescaran Trail Run, gentilesa de l'Estevet! Gràcies. Gracias. Merci. Thank You. Disfruteu-la... 

Diumenge a Organyà, 6:50 hores del matí i tot està molt tranquil, el silenci el trenca la porta del garatge i el soroll del motor, passem per davant de la plaça i les primeres parades del mercat treuen el nas. Sembla que farà bon temps i li comento al meu fill, que em contesta: “Ummm…”, mentre estira el seient per aprofitar una estona més per dormir.

Passem la Seu i enfilem cap a Besacaran, després d’unes quantes corbes i la carretera estreta arribem al poble. Com deia, fa bon temps, però no oblidem que hem de pujar a 2700 metres d’alçada i allà dalt pot fer fred. Recollim els dorsals mentre veiem tota la gent que va arribant. Cares conegudes i altres no tant. Ens trobem al Frank... “Ei família!”, ens saluda... “I els altres Atlètics?”, ens pregunta estranyat. Avui només serem nosaltres tres.


Després de les salutacions pertinents amb tothom, enfilem cap a la plaça ja preparats per córrer. No abans, però, de compartir un petit dubte amb el meu fill. Que si pals, que si no cal, que si la motxilla i el paravent... Finalment, els dos amb motxilla i pals.

Tots preparats a la plaça del poble, amb una mirada general es pot veure que avui estarem en família. Darreres explicacions i amunt, que fa pujada. Ostres si fa pujada, sobretot per a ascendir el turó del Punçó! Seguidament resseguim la carena amb la companyia del vent. Pic de la barra, més carena, pujador fort i finalment el Monturull (O Torre dels Soldats). Passem per sota del pic Negre i arribem a l’avituallament, situat al cim del la Torre dels Soldats.

En aquest punt em passa el crack del Frank, a la baixada de calm Ramonet, i ja el perdo de vista. Baixada molt tècnica amb tot aglevat, i jo baixant amb precaució per tal d'evitar alguna lesió en el turmell, que ja me’l vaig torçar el dilluns passat fent el recorregut de la Celestrail. En aquest moment també patia, i encara més, per l’Arnau, ja que era la primera tirada llarga que feia i em preguntava si sabria regular.

Seguim pel baixador, molt dret fins al riu, i a partir d’aquí el paisatge canvia. Prats verds i un bosc espès. Ramats de bestiar pasturant mentre veien passar aquests il·luminats amb calça curta pel seu costat. Camí de pista relativament ràpid, aprofito per córrer a ritmes alts, i just abans d’arribar al refugi ja veig el Frank Silla i més corredors. “Vinga noi! Darrers cinc quilòmetres fins al poble”.

Corriols i baixada prolongada pel vell mig del bosc, he de tenir cura amb el turmell. Darrers metres, ja se sent el brogit de la vila i finalment arribo a la plaça. Recuperant a l’ombra, ve a veure'm el meu fill: “Arnau, què tal fill meu?”. “Una passada papa, he regulat com m´has dit i he arribat molt bé”. Mentre ens abraçàvem, veig la imatge del dia, el nostre amic Frank Silla dins de la font. Només treia el cap. Jacuzzi de Bescaran. Que gran Frank!

El meu fill, 3 hores i 37 minuts, el Frank 3 hores i 48 minuts i un servidor 3 hores i 49 minuts. Bona cursa, bon ambient i bona gent. Una setmana per a recuperar-se i dissabte la Celestrrail. Mai por!

Abans de tancar aquest resum, voldria felicitar al Frank i al meu fill per la seva cursa i enviar-los una abraçada molt sincera.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 30 de juny de 2014

IV Vertical Arp. Regne animal.

Després de l’escapada del Secretari durant el descens del barranc de l’Aubaga Negra, esgarrapant amb els peus sobre la terra i els matolls per trobar una sortida (inexistent?) del mateix i evitar el contacte amb l’aigua gelada, l’Atlètic Santa Fe torna a fer acte de presència en una cursa de muntanya.

Funciona? Es llegeix bé? Un, dos, tres! Un, dos, tres... Provant! Sí... Hola! És que ara fa tants dies que no hi ha crònica que provo si funciona tot correctament. Veig que va bé, comencem...

Vall aïllada que ha garantit la conservació del medi natural, la vall de La Vansa i Tuixent es converteix anualment en l’escenari de la Vertical Arp, un quilòmetre vertical que condueix a tots els participants des de la població de Sorribes fins al refugi de l’Arp, situat a gairebé 2.000 metres d’alçada. Un entorn espectacular.

Verge vall que ha estat poc alterada per la intervenció de l’home. I de la dona. Aquí, els animals, encara gaudeixen de certa llibertat... Fins que un dia els abatrà algun caçador que riurà divertit. Sigui un animal gran o petit, lleig o bonic.

I destruirà l’ecosistema i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna vida i ho anunciarà presumit, igual que el monarca desposseït.

Verge vall que manté una estreta relació amb l’artesania. Nombrosos artesans produeixen diversos productes, principalment alimentaris, en aquest indret. Formatges, melmelades o herbes remeieres. És un territori artesà.

Aquest diumenge 29 de juny de 2014 però, la tranquil·litat desapareix amb l’arribada de la IV edició de la coneguda cursa vertical, que congrega una vuitantena de corredors, alguns Atlètics entre ells.

Lo Lluís Roig, lo Joan Vilana, l’Estevet, lo Secretari, lo President i l’Arnau Soldevila; enumerats seguint un escrupolós ordre d’arribada invers. O sigui, enumerats de l'últim al primer a l'arribada, per aquells que no ho heu agafat a la primera... 

Corredors amunt i corredors avall abans de la sortida i després de la recollida dels dorsals, escalfant. Explicació de la cursa i obertura del torn de dubtes i suggeriments abans de la sortida. L’arròs serà amb conill, res de gambes que no estem a la costa. No hi ha més dubtes? Pam!!!

I aquesta vegada sortosament no ha estat un caçador, ni un petard oblidat de la revetlla de Sant Joan. Aquest espetec ha estat l’indicador de la sortida de la carrera.

Entre la flora i la fauna, i després de deixar enrere l’asfalt, els participants inicien la dura ascensió. El corriol exigeix una pujada en fila índia. Un darrere l’altre fins a dalt. Els corredors van completant l’espectacular i cada vegada més exigent recorregut. És el final.


L’entrega de premis es demora. El sorteig de regals, també. Els participants fan petar la xerrada. S’acaben les paraules i fa fred. I l’arròs es passarà...

I marxarem, i destruirà l’ecosistema i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna vida i ho anunciarà presumit, igual que el monarca desposseït.

Força Atlètic!


Continua llegint...

dimarts, 3 de juny de 2014

VI Arruix de Santa Fe. T'ho perdràs?

Aquest proper dissabte 7 de juny de 2014 tindrà lloc la sisena edició de l’Arruix de Santa Fe (la reconeguda cursa vertical que se celebra anualment a Organyà) i la tercera edició del Campionat de Catalunya de paramuntanya.

Aquest proper dissabte 7 de juny, la muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Aquest proper dissabte 7 de juny tornarem a resseguir "El camí de la llibertat". Ens tornaran a impulsar fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe... fins al final.

T’ho perdràs?


Continua llegint...

dimarts, 27 de maig de 2014

C.F. Organyà - La Seu. Diumenge, la petita Bombonera.

Ara imitaré al cronista de l’Organyà, que no sé qui és...

Diumenge 1 de juny a partir de les 6 de la tarda (sempre és "a partir de...") al municipal Les Lloredes, partit corresponent a la jornada 34 (última jornada) de la Segona Catalana, grup 6, entre:

C.F. ORGANYÀ i LA SEU
(Majúscules, centrat, negreta i una “i” llatina entre els dos equips)

M’ha quedat collonut! O no? Però ara ens posarem seriosos. Aquest diumenge s’ha de convertir Les Lloredes en una petita Bombonera, és molt important la presència massiva d’espectadors... Ai, d’animadors! L’Organyà es juga el manteniment de la categoria en l’últim partit de la temporada! És imprescindible la victòria! No hi ha més oportunitats...

Les premisses són les següents: camp ple a vessar, pancartes diverses, banderes (no intenteu colar-ne alguna de l'Espanyol, que es notarà i quedareu malament), càntics, crits d’ànim i algun insult. Només algun i que sigui graciós, que ens coneixem. Que després us excusareu dient que ho ha dit el cronista de l'Atlètic Santa Fe... i serà veritat.

Diuen que val més una imatge que mil paraules. A veure, més o menys la imatge de Les Lloredes aquest diumenge, salvant les distàncies, hauria de ser similar a aquesta...


TOTHOM A LES LLOREDES! NO HI POT FALTAR NINGÚ! 

Nyà, nyà, nyà! Són tres, no? I un de regal... Nyà!

PD: Tampoc cal que ningú salti despullat al camp, que aquí ens coneixem tots i queda lleig...

Continua llegint...

dissabte, 17 de maig de 2014

Vertical Quiri 2014. A veure-les passar.

Massa aviat. Pocs i lents. I dolents. La Vertical Quiri ha obert el teló del VI Circuit Fer amb la presència de més de 200 participants malcarats (durant l’ascens). Noves de Segre s’ha tornat a engalanar per convertir-se en l’escenari d’aquesta tradicional cursa de muntanya, que any rere any es va consolidant com una de les més grans.

Sis membres del Club apareixen, per separat, a Noves. Després de molts anys, encara són Noves. Un poble penjat. Costerut. I mira que n’hi ha de terreny, més avall...


I els participants, desorientats, van buscant un espai. El seu espai. Dins i fora. És la primera. Salutacions curtes. Salutacions tímides. Algun gest amb el cap. Algun gest amb la mà. Retrobaments esperats.

La sortida d’elles, primer. La sortida d’ells, després. La igualtat, la desigualtat... I els barrancs. Ai! Somio amb barrancs dia i nit...

Elles corren, ells aplaudeixen. Elles pugen, ells baixen (a veure-les passar). Elles pateixen, ells animen. Elles esbufeguen, ells encara no.

La sortida, entre els carrers de la població, estira la cursa. L’entrada al corriol però, obliga a tots els corredors a buscar el seu lloc entre la multitud. Superar alguns companys i ésser superat per uns altres. Intentar trobar una òptima posició.

Molta xafogor durant la pujada, accentuant el patiment imposat d’entrada per la dura cursa. Trams molt exigents. Mans sobre les cames... I no parar. Serrar les dents... I no parar. Acotxar el cap... I no parar. Fixar la vista... I no parar.

Només un Àtlètic ha estat a l’alçada. El fill ha pintat la cara al seu pare. I a tots els altres. Enhorabona. El futur està en bones mans. El relleu generacional és un fet. O hi haurà venjança? L'Arruix és a prop.

Baixada ràpida fins a Noves. Alguns amb cotxe i altres a peu. La botifarrada és a baix. Cues per a la recollida de l’entrepà, però no hi ha botifarres cuites. Falten graelles o hi ha massa gana? L’any vinent, salsitxes. Menys temps de cocció. O més graelles, o més cuiners, o menys gana.


La cursa? Curta. Lo temps d’arribada d’alguns? Molt llarg. La botifarra? Llarga. Lo temps de cocció? Molt llarg. La crònica? Curta. La crònica? Justa. La crònica? Tard. La causa? Los barrancs.

Força Atlètic!
Continua llegint...

dimecres, 30 d’abril de 2014

Trans-Olianenca 2014. Sirenes.

Que porta el guió o no? La Trans-Olianenca, vull dir. Jo li poso, val més que en sobri. A veure, com anava això de les cròniques? Barrancs per aquí, barrancs per allà i les cròniques per fer. A fe de Déu, que a mi, no em tornaran pas a entabanar...

El passat cap de setmana es va celebrar la Trans-Olianenca, cursa de muntanya de més de setze quilòmetres celebrada a Oliana. I l’Atlètic Santa Fe hi va ésser present. I amb més públic que corredors es dóna la sortida puntualment, després d’unes paraules de l’Isidre Esteve. El tic-tac del despertador i una sirena final... Què ha passat? Ja s’ha lesionat, l’Home valent? Ah no! Encara no, la sirena indica la sortida.


Un, dos, tres, quatre, dinou. Quatre Atlètics que han pagat 19 euros (26,35 dòlars, 344,72 pesos mexicans o 521,93 corones txeques) per a poder participar a la cursa comencen a córrer amb el so de la sirena, perseguint els primers.

On aneu tant ràpid? Covards! Un circuit de senders que ressegueixen l’entorn d’Oliana de manera circular, van rebent el pas de tots els corredors. Lo President, lo Secretari, lo Sete i l’Home valent. I tots els altres.

Pujades i baixades, camins i corriols s'enllacen per formar un recorregut força entretingut. Els participants van avançant, alguns més ràpidament i uns altres més lentament, però tots amb l'objectiu d'anar escurçant el camí.

Ni-no, ni-no, ni-no! Una altra sirena? Deuen haver donat la sortida de la caminada... No! No és una nova sortida! És l’Home valent! Retirat amb l’ambulància després d’haver-se perdut per enèsima vegada. Una petita lesió al turmell. Més comèdia que lesió. 

I no poden posar sirenes, en el lloc de cintes, en la realització del marcatge del recorregut? És que l’Home valent, les cintes, no les veu...

Lo President arriba a Oliana amb un somriure a la cara després d’una bona carrera. I a pocs minuts arriba lo Secretari, provant un “Sprint Wilson” a la recta d’arribada per mesurar el seu estat de forma. A última hora arriba lo Sete, després d’haver pagat un excés de relaxació durant el llarg hivern. I el camió de KH-7 continua entravessat a l'arribada. Encara hi és de l'any passat o ha estat novament entravessat aquest any? Més que res, perquè molesta...

Les llàgrimes del lesionat, en sortir de la consulta mèdica, contrasten amb la satisfacció dels corredors que han aconseguit els seus objectius.

Un lesionat orgullós, publicant fotografies i comentaris sobre la cursa a les xarxes socials. Agraint els comentaris dels uns i censurant els dels altres, per tal de no ferir la sensibilitat de les seves fans.

Mentrestant, els participants de la caminada, amb altres membres de l'Atlètic Santa Fe, van finalitzant el seu recorregut, entre els crits i les paraules d'un grup d'animació entestat en fer ballar sevillanes al públic present. L'any vinent seria convenient la promoció de la sardana, que és més nostrada.

Per finalitzar, només ens queda desitjar-li una prompta recuperació i un entrenament menys intensiu al damnificat. Ni-no, ni-no, ni-no...

Força Atlètic!

PD: Novament volem agrair a la Fundació Isidre Esteve la tasca que està duent a terme en la millora de la qualitat de vida de les persones amb lesions medul·lars.

Classificació general, Classificacions categories

Continua llegint...

dimarts, 22 d’abril de 2014

Gorgs Organyà 2014. 11a Trobada internacional de barranquisme.

Organyà -  20, 21 i 22 de juny de 2014

Els dies 20, 21 i 22 de juny de 2014, de la mà del Club Atlètic Santa Fe i de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la població d'Organyà acollirà la tradicional trobada que agrupa els amants del descens de barrancs i que cada any serveix per a la divulgació d'un indret diferent del país amb possibilitats per aquesta pràctica esportiva.


Organyà, el bressol de la llengua catalana i el lloc en el qual es va localitzar el text més antic escrit en català i en qualsevol altra llengua romànica peninsular, es convertirà en la seu d’aquesta trobada internacional.

Una petita vila de l’Alt Urgell, protegida per la immensa ombra de la muntanya de Santa Fe, coronada per una ermita situada a més de 1.200 metres d’alçada. I amb una gran riquesa paisatgística. Una riquesa paisatgística idònia per a dur a terme el descens de barrancs.

Durant aquestes dates, tots els assistents a Gorgs, gaudiran de la fira de material de marques especialitzades, conferències i ponències sobre diverses temàtiques relacionades amb aquesta pràctica esportiva realitzades per professionals, tallers de formació i multitud d’activitats diferents.

La publicació del llibre “Gorgs Organyà. Guia de barrancs”, d’Edicions Salòria, recollirà tota la informació sobre els accessos, els descensos i els retorns d’una quarantena de barrancs, a més de contenir la fitxa tècnica de cada un d’ells. Aquesta guia serà lliurada gratuïtament a tots els participants.

El recull de la informació turística de la zona i la il·lustració amb fotografies, converteixen aquesta publicació en una guia imprescindible per a tots els amants d’aquest esport, a més de dotar-la d’un major atractiu visual.

I una zona d’acampada lliure i els diferents establiments de la zona ofereixen diversitat d’opcions per a pernoctar a Organyà durant Gorgs. 

Aquest any 2014, la coneguda trobada de barranquisme arriba a la seva 11a edició, essent una activitat que ha anat creixent any rere any, arribant als 280 inscrits en la seva última edició de 2013 a Tortosa.

Continua llegint...

diumenge, 13 d’abril de 2014

1eres Jornades de Trail Running. Fins l'any que ve!

Aquest diumenge 13 d'abril de 2104 han finalitzat les 1eres Jornades de Trail Running, realitzades a La Seu d'Urgell.

Professionals de diversos àmbits han realitzat conferències sobre diversos temes relacionats amb la pràctica del trail running, esport que any rere any va guanyant adeptes.


Per una altra banda, els participants han pogut obtenir importants coneixements. La nutrició, la prevenció de lesions o la importància de les proves d'esforç i dels estudis biomecànics han estat temes de gran interès dins d'aquestes jornades, i  tots els assistents també han pogut resoldre els seus dubtes.

Els tallers pràctics que han tancat aquestes jornades han complementat la formació teòrica obtinguda de la mà dels professionals. Els estiraments i les tècniques de carrera han estat la base dels tallers d'aquest primer any de l'activitat.

Realment aquestes jornades són necessàries i interessants. És una iniciativa que ha de seguir endavant i que ha de seguir creixent. Sense cap mena de dubte.

I quantes coses que tenim per aprendre. Sabem molt i sabem molt poc. Existeix una frase de Sòcrates, recollida pel seu deixeble, Plató, que resumiria molt fidelment aquestes jornades: "Només sé, que no sé res".

Moltes gràcies a tots! Ponents, organitzadors, col·laboradors i participants.

Força Atlètic!

PD: Ah! Per cert! Si voleu que us oferim unes barretes energètiques naturals o beguda isotònica, només ens ho heu de demanar...

Continua llegint...

dijous, 20 de març de 2014

1eres Jornades de Trail Running. Inscriu-te!

La Unió Excursionista Urgellenca i l'Atlètic Santa Fe, juntament amb el col·legi La Salle de la Seu que aporta les instal·lacions, organitzen les 1eres JORNADES DE TRAIL RUNNING que se celebraran a La Seu d'Urgell el 12 i 13 d'abril de 2014.


Obrirà les jornades l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, i la corredora de muntanya Mireia Miró amb la xerrada "Un nou inici sense dorsal". El programa de les jornades es divideix en tres seccions que són les xerrades de salut i el trail running impartides per metges, nutricionistes, podòlegs i fisioterapeutes, es presentarà material tècnic de fins a quatre marques relacionades amb el món del trail running i 5 curses o circuits de muntanya dins l'àmbit català, completaran les jornades tallers pràctics d'estiraments i entrenament.

En acabar la jornada de dissabte, 19:30h, els participants que ho desitgin tindran l'opció de participar a la cursa solidària de 10 km que Dream Runners organitza a la capital urgellenca.

Les inscripcions s'obren el divendres 21 de març de 2014 a un preu de 44€, també hi han ofertes d'inscripció a les jornades i allotjament. Tot ho podem trobar al web http://www.circuitfer.cat/jornades-trail-running. El nombre màxim d'inscripcions disponibles és de 100 places.

Continua llegint...

dilluns, 27 de gener de 2014

Lastrema de Súria 2014. L’home que va perdre la valentia.

La descoberta dels jaciments de sals potàssiques que va tenir lloc l’any 1912 va prendre el protagonisme econòmic i social a la indústria tèxtil, la principal activitat econòmica de la vila de Súria des de mitjans del segle XIX. I hi ha un refrany que diu que de la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal. Bah! Refranys...

El riu Cardener, que divideix Súria en dues meitats desiguals, condueix les aigües pures procedents de les principals serres prepirinenques i les lliura al Llobregat. Les contamina el Llobregat.

Les aigües transparents i cristal·lines del seu naixement es converteixen en el mitjà de transport de la merda procedent del conjunt de la població. I és que de gent n’hi ha molta, però de persones poques.

I dues persones de l’Atlètic Santa Fe, acompanyades per un company solsoní, van ser testimonis de la situació actual d’aquesta petita població bagenca, que aquest passat diumenge 26 de gener va celebrar la seva cursa de muntanya (Lastrema de Súria és una cursa inclosa dins del Circuit Arcs, un circuit de curses de muntanya que té lloc a diferents poblacions de la Catalunya Central).

Concentració prèvia en un pis de Solsona la nit abans, després d’uns dies previs complicats a causa d’accidents i malalties. Primera concentració de l’Atlètic Santa Fe abans d’una cursa. Abans de les dotze tots a dormir, com a la Masia del Barça.


I amb una mica de retard, però de bon matí, i després d’equivocar-se de camí, el Xavi Alet i el Jordi Alet (acompanyats pel company solsoní) abandonen el cotxe en un descampat de Súria per acudir a l’espai d’inscripcions d’última hora de la carrera.

Durant l’escalfament dels corredors, un trabucaire dispara cada quart d’hora fins a l’inici de la cursa. Que no tenen rellotges o què, a Súria? Si no en tenen, poden fabricar un rellotge de sal. Ai! Un rellotge de sol. I no caldria armar aquest escàndol a primera hora del matí...

I ja sabeu què passa en aquests pobles petits. El què a quarts de deu del matí són els trets que auguren la proximitat d’una cursa, a la una del migdia són els trets d’un assassí en sèrie.

Patapam!!! L’últim! La sortida! Uns inicien la cursa conscients de l’inici de la mateixa i uns altres comencen a córrer ràpidament... per si de cas!

L’Home valent per davant i tots els altres per darrere. Ascensos i descensos. I retencions importants en els punts conflictius de la carrera. I l’home que era valent és superat contínuament pels altres corredors. Una vegada i una altra. Per corredors, per corredores i per algun caragol.

Fins a setanta corredors i corredores van anar avançant a l’home que havia perdut la valentia. Va perdre les forces. De manera immediata. De la mateixa manera que les perd el conegut protagonista de Bola de Drac, el Son Goku, quan li estiren la cua.

Però el Secretari, amb la tranquil·litat que el caracteritza i acompanyant el solsoní durant els primers compassos de la carrera, no es va donar compte de la situació de l’home fort (?) de l’Atlètic Santa Fe en aquesta dura prova.

Finalitza la prova. Ha estat com una llepada de sal. Com una bona llepada. I amb la mateixa mala cara. Carretera i manta.


Un home abatut és transportat en silenci per carretera. És retornat a la seva població natal. És un viatge salat. Sense una paraula. Sense un mot. Envoltats de silenci. I alguna excusa. En el dia que l'home va perdre la valentia.

Força (?) Atlètic!


PD: Podeu aprofitar aquest espai per a deixar missatges de suport a l'home que va perdre la valentia, però que encara no ha perdut la mala cara. La de la llepada de sal...

Continua llegint...