dilluns, 19 de novembre de 2012

IV Volta a l’Estany d’Ivars d’Urgell. La proesa del paó.

Després de la dessecació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana l’any 1951 impulsada pels promotors del Proyecto de Saneamiento que pretenien obtenir més terrenys de conreu, aquest va ser recuperat l’any 2009, i amb aquesta recuperació va néixer la Volta a l’Estany. Amb l’excusa d’organitzar una cursa van aconseguir recuperar l’estany els ivarsencs.

Uns mals de cap per condicionar la zona i reomplir l’estany... Com ho devien fer? A cops de mànega? Aquest projecte va durar anys i no m’estranya pas...

Si ens haguessin avisat els hi hauríem enviat un parell d’operaris bons de l’Atlètic Santa Fe per omplir-lo. Lo Xavi “Ploramiques” Alet i lo Martí de Fenollet a peu d’estany fent petar la xerrada l’omplen de llàgrimes en poca estona. Seria un mar de llàgrimes.

Au! Anem al gra que sempre ens encantem de la mateixa manera...

Doncs aquest diumenge 18 de novembre ha estat la quarta edició de la cursa i l’Atlètic Santa Fe ha estat representat per tres corredors. Lo Xavi Alet, lo Jordi Alet i un tercer corredor, que tots coneixeu i que no nombrarem per evitar un excés de protagonisme d’aquest personatge a les cròniques. El mantindrem en l’anonimat i només apuntarem que es tracta d’un exemplar del Club de grans dimensions i perilla fosca que pot arribar a passar desapercebut entre la flora i la fauna de l’estany...


A dos quarts d’onze del matí ja hi ha els sis-cents corredors darrere la línia de sortida esperant impacients el tro que donarà inici a la IV Volta a l’Estany, preparats per iniciar un recorregut de deu quilòmetres resseguint camins, principalment de terra, que ofereixen a tots els atletes la possibilitat de gaudir d’un entorn privilegiat.

I collons quin tro! Surten els atletes mig eixordats i amb l’ensurt a dins del cos buscant la seva posició entre la multitud. Lo Xavi Alet s’ha col·locat entre els favorits, ja que vol completar la volta amb menys de quaranta minuts. Ho aconseguirà?

L’Anònim vol provar de seguir-lo, però dura el què dura un caramel en un pati d’escola i acaba rebent més avançaments que un tractor en una autopista...

I per últim, lo secretari té uns objectius més modestos després de l’estrepitós fracàs obtingut a l’última competició. A veure si aquesta vegada fa una cursa a l’alçada del càrrec que posseeix...

Els primers en completar la volta i retornar al punt de partida situat al passeig d’Ivars no deuen haver pogut gaudir de la flora i la fauna de l’estany. Una llàstima. Ep! Entre aquests corredors apareix una samarreta de l’Atlètic!

Lo forner, després de fer lo préssec a la Vall de Núria, ha donat un cop de puny a sobre la taula i ha completat la cursa amb un temps de 38 minuts i 53 segons. Ha nascut una estrella i ens traiem lo barret! Només vint-i-quatre corredors han entrat per davant seu! Finalitzada la cursa es passeja pel poble estarrufat com un gall d’indi. És com un paó reial en un galliner.


Per la seva banda, l’Anònim finalitza el recorregut amb un temps de 43 minuts i 23 segons i lo Jordi Alet amb 46 minuts i 21 segons. Aquesta vegada han quedat eclipsats per la proesa del paó.

I lo paó i les gallines posen rumb a Organyà novament i sense les mans buides després d’esmorzar. S’enduen la piruleta a la boca, lo llapis a l’orella i la satisfacció dels principiants.

Força Atlètic!


Continua llegint...

dijous, 15 de novembre de 2012

VIII Memorial Ramon Blanch. Lo poble de les dues mentides.

Endevineu qui va anar a Vilanova de la Barca aquest passat diumenge 11 de novembre? Exacte! Lo propietari del Bloc, lo Joan, que va anar a la vila de les dues mentides, ja que ni és nova ni té barca. I una altra vegada tot sol. Aquesta vegada li van fotre lo salt!

Un altre diumenge que m’aixeco al matí, el cel està tapat, plovisquejant… Sembla que estigui a la pel·lícula “Atrapat en el temps”, aquella del dia de la marmota. Aquesta setmana pensava que no seria l’únic atlètic en anar-hi, però els “Zipi” i “Zape” (El Jordi Alet i el Xavi Alet) van ser baixa d’última hora per uns problemes “burocràtics”. Així que em va tocar baixar-hi tot sol, una altra vegada...


Pel que fa a la cursa, es feien dues voltes a un circuit de 5 km per camins de terra, que aquest any més aviat eren de fang, força ràpid i amb només una única pujada a la part final. Cursa poc massificada, amb 150 participants, on el guanyador va ser Ricard Pastó amb un temps de 33’ 14’’.

Personalment vaig fer una cursa discreta, vaig anar més lent que la setmana passada a la Mitja Marató de Lleida, fent la segona volta força més lenta que la primera, no n’aprendré mai... Finalment vaig creuar la línia d’arribada amb un temps de 43’ 26’’ millorant en un minut la marca de l’any passat.

Ara a preparar la IV Volta a l’estany d’Ivars, que es disputarà el proper diumenge 18 de novembre i que si no hi ha cap sorpresa d’última hora hi haurà més d’un Atlètic...

Tanta cinta i tantes hores... A veure si fem algunes hores menys de cinta i escrivim un parell de paràgrafs més Joan...

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 7 de novembre de 2012

XX Mitja Marató de Lleida. No ho entenc.

I avui us deixem amb una altra crònica del Joan, que enllaça una cursa amb l’altra... Benvinguts al Bloc del Joan!

El passat diumenge 4 de Novembre es va disputar la Mitja Marató de Lleida. Hi estava apuntat però no tenia clar si hi aniria, feia dies que no corria gaire i el dia abans vam anar d’excursió al Boumort. Vuit hores caminant.

Diumenge quan em vaig aixecar estava tapat i s’escapava alguna gota, però tot i així decideixo anar cap a Lleida. Avui també em toca agafar el cotxe, ja acostuma a passar quan vas sol. Durant tot el trajecte el cel està tapat i a estones va plovent. Quan arribo a Lleida està plovent i avui no he portat ni impermeable, ni tovallola, ni flotador...

Aprofitant que para de ploure em canvio i escalfo una mica, noto una mica de molèsties a la tíbia i decideixo sortir suau a veure que passa. Amb el començament de la cursa torna a arribar la pluja, entre l’aigua que cau i la dels tolls que hi ha a terra, de seguida vaig xop de dalt a baix. Per quan el banyador de l’Atlètic Santa Fe?. De sobte em trobo corrent al costat de la llebre de 1h 30’. No ho entenc. La segueixo fins al km 5.

Continuo al meu ritme, sense mirar el “crono” i em planto al km 10 amb 42’ 18’’, més ràpid que en cap cursa de 10 quilòmetres. No ho entenc. Animat pel bon temps que estic fent i sense cap molèstia a les cames continuo amb el mateix ritme. Veient que podia millorar el millor resultat en mitja marató, el darrer quilòmetre el faig fins i tot més ràpid i creuo la línia d’arribada amb un temps de 1h 31’ 04’’.


La mitja marató que menys he preparat, que el dia abans vaig d’excursió vuit hores, el dia que corro més d’una hora i mitja amb els peus xops, és la que més ràpid he fet. No ho entenc.

PD: Xesco! Ja pots anar preparant alguna sortideta pel dia 16 de març. 

Classificacions, Fotos

Continua llegint...