Després de la dessecació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana l’any 1951 impulsada pels promotors del Proyecto de Saneamiento que pretenien obtenir més terrenys de conreu, aquest va ser recuperat l’any 2009, i amb aquesta recuperació va néixer la Volta a l’Estany. Amb l’excusa d’organitzar una cursa van aconseguir recuperar l’estany els ivarsencs.
Uns mals de cap per condicionar la zona i reomplir l’estany... Com ho devien fer? A cops de mànega? Aquest projecte va durar anys i no m’estranya pas...
Si ens haguessin avisat els hi hauríem enviat un parell d’operaris bons de l’Atlètic Santa Fe per omplir-lo. Lo Xavi “Ploramiques” Alet i lo Martí de Fenollet a peu d’estany fent petar la xerrada l’omplen de llàgrimes en poca estona. Seria un mar de llàgrimes.
Au! Anem al gra que sempre ens encantem de la mateixa manera...
Doncs aquest diumenge 18 de novembre ha estat la quarta edició de la cursa i l’Atlètic Santa Fe ha estat representat per tres corredors. Lo Xavi Alet, lo Jordi Alet i un tercer corredor, que tots coneixeu i que no nombrarem per evitar un excés de protagonisme d’aquest personatge a les cròniques. El mantindrem en l’anonimat i només apuntarem que es tracta d’un exemplar del Club de grans dimensions i perilla fosca que pot arribar a passar desapercebut entre la flora i la fauna de l’estany...
A dos quarts d’onze del matí ja hi ha els sis-cents corredors darrere la línia de sortida esperant impacients el tro que donarà inici a la IV Volta a l’Estany, preparats per iniciar un recorregut de deu quilòmetres resseguint camins, principalment de terra, que ofereixen a tots els atletes la possibilitat de gaudir d’un entorn privilegiat.
I collons quin tro! Surten els atletes mig eixordats i amb l’ensurt a dins del cos buscant la seva posició entre la multitud. Lo Xavi Alet s’ha col·locat entre els favorits, ja que vol completar la volta amb menys de quaranta minuts. Ho aconseguirà?
L’Anònim vol provar de seguir-lo, però dura el què dura un caramel en un pati d’escola i acaba rebent més avançaments que un tractor en una autopista...
I per últim, lo secretari té uns objectius més modestos després de l’estrepitós fracàs obtingut a l’última competició. A veure si aquesta vegada fa una cursa a l’alçada del càrrec que posseeix...
Els primers en completar la volta i retornar al punt de partida situat al passeig d’Ivars no deuen haver pogut gaudir de la flora i la fauna de l’estany. Una llàstima. Ep! Entre aquests corredors apareix una samarreta de l’Atlètic!
Lo forner, després de fer lo préssec a la Vall de Núria, ha donat un cop de puny a sobre la taula i ha completat la cursa amb un temps de 38 minuts i 53 segons. Ha nascut una estrella i ens traiem lo barret! Només vint-i-quatre corredors han entrat per davant seu! Finalitzada la cursa es passeja pel poble estarrufat com un gall d’indi. És com un paó reial en un galliner.
Per la seva banda, l’Anònim finalitza el recorregut amb un temps de 43 minuts i 23 segons i lo Jordi Alet amb 46 minuts i 21 segons. Aquesta vegada han quedat eclipsats per la proesa del paó.
I lo paó i les gallines posen rumb a Organyà novament i sense les mans buides després d’esmorzar. S’enduen la piruleta a la boca, lo llapis a l’orella i la satisfacció dels principiants.
Força Atlètic!
.JPG)