Avui intentarem no tocar lo tema de l’aigua, però no prometo res tampoc, perquè l’exèrcit sense armes d’Organyà, l’Atlètic Santa Fe, comandat pel general Martí I de Fenollet, s’ha plantat al poble del rec sense... Ai! Volia dir que s’ha plantat a Coll de Nargó, concretament a les Masies de Nargó, a primera hora del matí, amb set valents guerrers sota les seves ordres disposats a donar un Cop d’Estat i lluitar per un Club, per un poble, per uns colors, per un sentiment.
Lo Sete, lo Joan Vilana, lo Jordi Vilana, amb los pantalons més curts que los calçotets, lo Frank Silla, lo Xavi Alet, lo Jordi Alet i la Pantera Rosa, la germana del general colpista, han posat els peus en territori enemic a les nou en punt del matí. Lo general ha arribat una mica més tard, ja que havia de munyir.
Coll de Nargó, les Masies de Nargó i la Serra d’Aubenç, territoris que porten tota una vida amb problemes de subministrament d’aigua, avui s’han inundat. S’han inundat de samarretes negres i vermelles. S’han inundat de samarretes de l’Atlètic Santa Fe.
Los del ganxo estan nerviosos. Los del rec s’han quedat secs. Los del ganxo envien tropes. Los del rec no tenen res. Los del ganxo tenen l’aigua. Los del rec no s’han mullat. Quatre nenes i lo Sagal serà tot el seu potencial...
Comença la guerra, arriba l’hora de la veritat, les 10:00. Tots els corredors a la línia de sortida, situada a la plaça de les Masies. Un quart d’hora de xerrameca... Som a missa? Aquest xicot seria un bon capellà! Un minut de silenci en memòria de la companya que va perdre la vida la setmana passada i per fi es dóna la sortida.
Poc més de 5 quilòmetres de recorregut i més de 900 metres de desnivell positiu que ens portaran al Tosserol, a 1.556 metres d’alçada. Un recorregut espectacular amb uns últims metres d'una duresa infernal que desemboquen a una vista sumptuosa.
Lo Martí i lo Xavi s’han situat entre els primers i la resta de l’exèrcit ganxo s’ha posicionat, estratègicament, al llarg de la llarga cua de corredors que d’inici s’ha format.
Lo Martí va perdent uns metres vers el líder de la cursa havent deixat l’avituallament per darrere. Arri Martí!
Lo Xavi es manté entre els primers, en un aferrissada lluita contra un escanyolit que fa dies que té entre cella i cella. Avui pot tornar a perdre, però per causes incontrolables i alienes a la seva voluntat, potser haurà de parar a fer una altra feina a sota d’algun boix... Finalment s’aguanta i segueix.
La resta de l’exèrcit també va deixant per darrere l’avituallament, l’únic avituallament. Un oasi en ple desert. Una escopinada d’aigua pels del ganxo. És or líquid pels del rec.
Lo Martí ja veu al líder caminar... Collons! Si aquí camina a dalt de tot què farà? Quedarà parat? Victòria assegurada! Atac final i tururut viola noi! Lo general Martí és lo campió! Quaranta minuts! Una guerra victoriosa. Un territori conquerit.
I un a un, els membres de l’exèrcit ganxo, van completant el recorregut. Lo Xavi Alet perd unes posicions a la part final però completa la cursa entre els millors, acabant a quatre grapes, esgarrapant lo terreny com un porc fer. Ha tornat a sortit derrotat de la seva lluita amb l’escanyolit, però ja queda menys per veure’l sortir victoriós.
Lo Joan... arriba bufant! Lo President i lo Secretari, la cúpula de l’Atlètic... a poca distància un de l’altre. És que els hi hem de fer tot igual que sinó s’emprenyen. Si a un li poses un dit més de Cacaolat al got (Poso com a exemple lo Cacaolat perquè no vull ferir la sensibilitat dels del rec) ja comencen les discussions... Que si ell en té més... Que si a mi no me n’has posat tant...
Lo Sete no té sostre. Completa el recorregut havent patit una petita crisi a la part final del mateix però segueix en progressió. Arribarà lluny aquest vailet...
Lo Frank arriba... Noi! Per culpa teva vaig treballar tota la tarda del divendres, o sigui que avui res de res. Ara també faré com la teva mare i no et parlaré. Després de la putada de divendres... I si et vull dir alguna cosa et faré senyals de fum. Foc a la barba!
I per últim, la Pantera, la més felina de l’Atlètic, apareix al Tosserol sense haver forçat massa. És una llàstima que no hagi sortit com lo seu germà...
Baixada neutralitzada cap a les Masies per assistir a l’entrega de premis. Lo Martí, durant el descens, fa una demostració de la velocitat que portava pujant, en el moment d’atacar al líder... Pujava lleuger... Encara n’ha avançat algun que feia els seus últims metres i se l’ha quedat mirant amb els ulls de l’Özil...
I per acabar, una bona fideuada i una llesca de pa per tothom, menys pel Joan. Pel Joan, una bona fideuada i lo crostó.
Avui hem lluitat i hem vençut per un Club, per un poble, per uns colors i per un sentiment en un territori hostil. A diferència d’altres, ens hem presentat, hem donat la cara i hem aconseguit la victòria al “Santiago Bernabéu”, i això... no té preu!
Força Atlètic!
Nota del Club:
L’Atlètic Santa Fe, a través de la veu del seu president i del seu secretari, vol agrair, de tot cor, a l’organització de la cursa i al poble de Coll de Nargó, la bona predisposició que ens han mostrat en tot moment. Sabem que heu entès de bon grat, la visió original i el to sempre humorístic, irònic i crític del nostre cronista. Heu fet una bona feina i ens heu fet sentir com a casa.
Gràcies companys!
Classificació,
Fotos arribada,
Fotos avituallament,
Video